Adaptogen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un adaptogen és una substància o planta els efectes principals de la qual permeten a l'organisme lluitar contra els efectes adversos de l'estrès augmentant la resistència i la vitalitat de l'organisme. Aquestes plantes estimulen les defenses naturals i procuren un efecte de benestar i d'energia renovada enfront fets traumàtics, ansietat i cansament corporal. Les plantes d'aquest tipus són sovint eficaces per estimular, també, la funció sexual i en el passat s'han anomenat com herbes rejovenidores, tonics o plantes restauratives.

El coneixement sobre adaptògens data de milers d'anys a l'antiga Índia i la Xina. L'estudi científic no començà fins als anys 40 quan el rus Nikolai Làzarev definia el 1947 un adaptogen com un agent que permet el cos fer front a l'estrès físic, químic, o biològic, tot intentant precisar el tipus d'acció de plantes que tenen el mateix gènere d'acció que el ginseng. El 1968, els israelians Brekhman i Dardymov donaven una definició funcional a adaptògens de la manera següent:

  • Un adaptogen és no tòxic al receptor.
  • Un adaptogen produeix una resposta no específica en l'augment del poder de resistència contra l'estrès múltiple incloent-hi agents físics, químics, o biològics.
  • Un adaptogen té una influència de normalització sobre la fisiologia, sense tenir en compte la direcció del canvi fisiològic provocat per l'estrès.

Se sospita que les herbes adaptógenes són úniques en la seva capacitat per a equilibrar hormones endocrines i el sistema immunitari, i ajuden al cos a mantenir l'homeòstasi òptima. També normalitzen l'eix adrenal hipotalàmic.

La majoria dels herbes adaptógenes que s'han identificat s'utilitzen en l'Ayurveda o en la Medicina Tradicional Xinesa. Malgrat que el terme adaptogen no és acceptat per la comunitat científica com una acció farmacològica, hi ha un bon nombre de publicacions científiques que li donen validesa com a reguladors metabòlics naturals. Entre les plantes adaptògenes més populars cal destacar:

  • El Ginseng (Panax ginseng) o ginseng xinès.

Es tracta de la planta adaptógena per excel·lència. Procura una acció revitalitzant i és recomanat a totes les persones a qui falta vitalitat. És eficaç per millorar les prestacions tant físiques com intel·lectuals. El ginseng és igualment un molt bon suplement per lluitar contra la fatiga, la depressió i l'estrès. Permet fer front a les exigències de la vida moderna, caracteritzades pel seu ritme trepidant. Els seus efectes són deguts a substàncies anomenades ginsenòsids que estimulen el sistema nerviós.

  • Eleuterococ (Eleutherococcus senticosus) o ginseng rus.

Tindria efectes estimulants sobre el sistema nerviós central i sobre les glàndules suprarenals. Ajuda l'organisme a adaptar-se a les situacions d'estrès. Posseeix igualment una acció immunostimulant actuant sobre la producció de limfòcits. Tindria igualment efectes hipoglucemiants. Se'l recomana particularment per lluitar contra els efectes de l'estrès i la fatiga amb hipotensió arterial.

  • Ashwaganda (Withania somnifera) o ginseng indi.

L'ashwaganda és una planta índia utilitzada des de fa més de 2000 anys en medicina ayurvédica. Aquesta planta és sobretot reputada per a les seves propietats reconstituents i adaptògenes contra els efectes de l'estrès. El ginseng indi exerceix, igualment, una acció reguladora sobre la glàndula tiroide. Tanmateix, aquesta planta ha estat usada tradicionalment com a afrodisíac i es menciona la seva utilització en el Kama Sutra com a estimulant de la funció sexual.