Addiator

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Addiator

Addiator era el nom comercial d'una calculadora mecànica fabricada per l'empresa berlinesa Addiator Gesellschaft al segle XX. No feia més que les operacions aritmètiques de suma i resta. L'aparell consistia en unes regletes metàl·liques que es lliscaven dins d'un receptacle metàl·lic pla, a través de les ranures i perforacions es manipulaven els factors i s'obtenien els resultats. El prototip bàsic es va concretar en múltiples variants al llarg del mig segle llarg que va durar la seva fabricació, iniciada el 1920 i conclosa el 1982, algunes d'elles servien per calcular en bases diferents de la decimal, com els sistemes anglosaxons de monedes i de longituds o les operacions amb magnituds horàries. Alguns models realitzaven la suma per l'anvers de l'aparell i la resta pel revers.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus d'instrument té el seu precedent en el inventat per De Caze en 1720, un exemplar del qual es troba al Conservatoire des Arts et Métiers parisenc. No estava resolt en ell el problema de l'implico de xifres d'una columna a la precedent, cosa que van solucionar posteriorment de manera eficaç i senzilla els models de Kummer el 1847 (del qual el Conservatoire també disposa d'un exemplar) i de Troncet el 1889, aquest últim va rebre el nom de artimographe o aritmògraf, es va fer molt popular i va inspirar múltiples productes comercials, dels quals el Addiator va ser probablement el més conegut.

Diversos fabricants de regles de càlcul escolars comercialitzar en la segona meitat del segle XX híbrids d'elles amb el Addiator , que anava adossat al seu revers, amb la pelegrina idea que constituïssin un instrument matemàtic que abastés totes les operacions bàsiques.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El Addiator era un aparell lleuger i molt portàtil, pensat sens dubte per ser portat en una butxaca. Tant la caixa com les regletes eren de fina xapa metàl·lica, generalment d'alumini, i les dimensions d'un model com el mostrat en la fotografia adjunta (pertanyent a la sèrie "arithmos") són d'uns 160 x 40 x 8 mm.

La part frontal presentava una sèrie de ranures verticals dobles, cada parell (format per una meitat superior i la inferior situada sota ella) corresponia a una posició decimal dels nombres manejats. A través de cadascuna d'aquestes ranures es deixaven veure parts de la regleta numèrica corresponent, que també podia desplaçar-se cap amunt i cap avall introduint la punta d'un punxó que venia amb l'aparell, la d'un llapis o qualsevol altre objecte adequat en les osques que presentava la seva vora esquerra. Les ranures ocupaven la meitat central de l'aparell, mentre que els quarts superior i inferior de l'anvers no estaven perforats, normalment tenien inscripcions comercials o publicitàries, però de vegades s'inscrivien en ells dades pertinents als tipus de càlcul previstos per l'instrument (constants, factors de conversió, etc.). En la línia central apareixia una sèrie de trepants circulars, un per columna, a través dels quals podia veure una xifra, gravada a la regleta corresponent a cada un. L'extrem superior de les ranures superiors i l'inferior de les inferiors acabaven en forma de ganxo, de manera que, en arribar a ells, el punxó realitzés un lleuger desplaçament per la zona situada a l'esquerra de la ranura en qüestió. Aquest senzill moviment era l'encarregat d'efectuar el transport entre columnes successives.

Tant el front de l'embolcall com els de les regletes estaven estampats amb xifres, línies i zones de diferents colors, de diversa rellevància i significat. Els guarismes impresos a les vores drets de les ranures eren essencials, com es veurà immediatament en tractar del maneig de l'aparell. No ho eren en canvi les línies i fons acolorits que normalment delimitaven tres zones de la faç, corresponents una a les unitats de miler, una altra segona que abastava a centenes, desenes i unitats, i una tercera representativa de dues xifres decimals, en un model de sis columnes com el mostrat, eren només presumptes ajudes per a la localització de les xifres en una disposició que suposava la més corrent. Les regletes per la seva banda tenien dues zones acolorides ben delimitades, que també assumien la major importància en el funcionament de l'aparell.

A la part superior hi havia una barreta metàl·lica horitzontal. Tirant d'ella es desplaçava una corredissa que col·locava totes les regletes en la posició inicial, posició en què en tots els forats centrals apareixia la xifra zero. La barreta es tornava després a la seva posició de repòs inicial.

Maneig[modifica | modifica el codi]

Després d'aquesta posada a zero, necessària abans d'iniciar una nova operació, es pot començar a introduir les xifres dels nombres intervinents en la suma oa la resta. Els factors positius s'apliquen a les ranures superiors i els negatius a les inferiors, zones caracteritzades amb els rètols respectius de "Addició" i "Sostracció". Excepte aquest detall, la forma d'operar és després la mateixa en tots els casos. Els números s'apliquen un darrere l'altre, i cada un d'ells xifra a xifra, el més còmode és fer-ho en l'ordre en què s'escriuen, és a dir, començant per la xifra de l'esquerra i continuant cap a la dreta. Per això primer s'introdueix el punxó a l'osca de la ranura corresponent de l'aparell (diguem la quarta, si el nombre té quatre xifres) que estigui marcada amb la mateixa xifra que la primera del nombre, si el fons de la regleta en aquest punt és de color metàl·lic se la desplaça mitjançant el punxó cap als indicadors de la línia central (és a dir, cap avall, si el factor és positiu, o cap amunt, si és negatiu i conseqüentment s'està operant a la zona inferior). Si el punxó incideix en una osca envoltada de fons vermell (cosa que no pot passar més que en xifres de factors successius), el sentit del desplaçament ha de ser el contrari, és a dir, cap amunt si s'està actuant a la zona superior i cap avall, si es fa en la inferior, de manera que el punxó acabarà per descriure el semicercle situat al seu extrem.

En tots els casos el punxó s'ha de moure fins que l'aturi l'extrem corresponent de la ranura, moment en què en el visor central d'aquesta columna apareixerà la xifra incorporada (o el valor corresponent a un resultat intermedi en el cas dels números successius ). Es procedeix de la mateixa manera amb la columna següent, per introduir la segona xifra del factor, i igual amb la resta. A continuació, i sense alterar d'una altra manera la situació de les regletes, es repeteixen els passos amb cada un dels números restants, segons sigui el seu signe. Quan s'hagi acabat d'introduir l'última xifra de l'últim d'ells, el resultat de l'operació serà el mostrat en els visors de la línia central (que naturalment també van mostrant els resultats intermedis, igualment vàlids).

Si es cometés un error en el sentit del moviment que s'hagi de fer d'acord amb la naturalesa de l'osca en què es trobi el punxó, l'aparell es bloqueja i no es pot moure la regleta fins l'extrem de la ranura. La solució és senzilla: sense aixecar el punxó de l'osca se li mou en sentit contrari fins que arribi al límit corresponent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • D'Ocagne, M.: Li calcul simplifié parell els procedeixes mécanique et Graphique. Gauthier-Villars. Paris, 1928. [Traducció anglesa: Li calcul simplifié. Graphical and mechanical methods for simplifying Calculation. The Massachusetts Institute of Technology and Tomash Publishers. Cambridge, MA., 1986. ISBN 0-262-15032-8.]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Addiator Modifica l'enllaç a Wikidata