Adela Zamudio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adela Zamudio

Adela Zamudio Rivero (1854-1928, Cochabamba, Bolívia) fou una escriptora, poetessa, pintora i professora, escrivia amb el pseudònim de “Soledad” i va ser una de les pioneres en la lluita contra les discriminacions de les dones a Bolívia. Així, va dirigir la primera escola laica del país i va fundar el 1911 la primera escola de pintura per a dones. En el seu treball poètic va denunciar en nombroses ocasions la manca d'igualtat entre dones i homes a la societat de Bolívia, i reivindicava l'emancipació de les dones i els seus drets de participació política. Així, ens trobem el seu poema “Nacer hombre”, on qüestiona que les dones no puguin votar:

Una mujer superior
En elecciones no vota,
Y vota el pillo peor;
(permitidme que me asombre)
Con sólo saber firmar
Puede votar un idiota,
Porque es hombre (…)

El 1926 el Govern de Bolívia va reconèixer Zamudio com la més elevada exponent de la cultura del país. Li va imposar la Corona com a “gran pensadora y principal poetisa de Bolivia y América”.[cal citació] Hi va assistir una nombrosa representació de la comunitat universitària, dels indicats i d'escriptors i escriptores.[cal citació]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Ensayos poéticos” (1887)
  • Noche de fiesta” (1901)
  • El velo de la Purísima” (1901).
  • Íntimas” (1913).
  • Peregrinando” (1913).
  • “Ráfagas” (1943).
  • “Cuentos breves” (recull del 1943).

El moviment de dones de Bolívia ha decidit reconèixer la tasca de l'Adela i el seu paper com a precursora i defensora dels drets de totes les dones, per això el dia de la dona és el dia del seu naixement, l'onze d'octubre.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adela Zamudio Modifica l'enllaç a Wikidata