Adelard de Bath

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adelard de Bath
Miniatura inserta a la P capital amb la que comencen els Elements d'Euclides traduïts per Adelard de Bath (Manuscrit de començaments del segle XIV)
Miniatura inserta a la P capital amb la que comencen els Elements d'Euclides traduïts per Adelard de Bath (Manuscrit de començaments del segle XIV)
Naixement vers 1080
Bath, Anglaterra
Mort vers 1152
probablement Bath, Anglaterra
Camp Matemàtiques, Astronomia i Filosofia
Treball(s) Traduccions al llatí
Ha influenciat Campanus de Novara
Influències de Euclides, Al-Khwarizmi


Adelard de Bath (en llatí, Adelardus Bathensis) fou un filòsof anglès del segle XII. És conegut per les seves traduccions al llatí de moltes obres científiques àrabs importants d'astronomia, filosofia, matemàtiques i astrologia, incloent antics textos grecs que només existien com a traduccions a l'àrab i foren així introduïdes a Europa.

Vida[modifica | modifica el codi]

Tot el que coneixem de la seva vida s'infereix de les seves pròpies obres, amb algunes (poques) referències externes.[1] És possible que en la seva infantesa fos deixeble del jueu convers aragonès Pedro Alfonso (Moshé Sefardí) quan aquest va viatjar per Anglaterra.[2] Probablement impulsat pel bisbe John de Villula, va marxar a estudiar a Tours (França), des de on va passar a Laon, a les escoles fundades per Anselm de Canterbury, com a professor. Entorn de 1110 va començar un viatge de set anys per Salern, Sicília. Cilícia, Síria i, probablement, Palestina.

Alguns autors[3] suposen que va passar també per Espanya, però no existeixen fons fiables que ho acreditin. Aquesta suposició està basada en el seu coneixement del idioma àrab i en la possessió de texts científics àrabs per a traduir. Però el coneixement del idioma és més probable que l’obtingués a Sicília i els texts podrien haver estat enviats per altres anglesos residents a la península com Robert de Chester o pel seu antic mestre, Pedro Alfonso.

L’any 1130 tornava a ser a Bath i les últimes notícies que se’n coneixen són que, entre 1142 i 1146, treballava en un tractat sobre l’astrolabi.

Obra[modifica | modifica el codi]

Obra original[modifica | modifica el codi]

  • De eodem et diverso, escrit abans del 1116. Es tracta d'un diàleg entre Filocosmia i Filosofia, en el que el primer defensa els plaers mundans i el segon la saviesa. Davant la idea que només la voluntat divina podia explicar la naturalesa, intentà buscar alguna mena d'explicació racional. Afirmà que és feliç qui pot comprendre les causes de les coses [4]
  • Questiones naturales, escrit abans de 1137. Es tracta d'un diàleg amb un nebot fictici i s'estructura en 76 capítols que cobreixen les qüestions més diverses sobre la naturalesa. Es mostra un ferm defensor de l'experimentació.
  • De avibus tractatus, de data incerta. És un tractat sobre les aus.
  • Tractats sobre l'astrolabi i l'àbac.
  • Llibre d'aritmètica, basat en l'obra de Boeci.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

La traducció més important que va fer Adelard va ser la dels Elements d'Euclides. Marshall Clagett[5] ha estudiat els manuscrits existents i ha arribat a la conclusió que Adelard en va fer tres traduccions diferents:

  • Adelard I: És una traducció completa dels Elements (incloent els llibres XIV i XV que no són d'Euclides sinó d'Hipsicles), tot i que s'han perdut alguns fragments (el llibre IX i algunes proposicions dels llibres X i XV). Es considera que la font a traduir va ser la traducció àrab que havia fet al segle IX Al-Hajjaj.
  • Adelard II, d'un caràcter totalment diferent. No solament canvien els enunciats, sinó que les demostracions se substitueixen per esquemes. Probablement va ser la versió utilitzada per Campanus de Novara al segle XIII per a fer l'edició que més es va difondre per Europa i que va ser la primera a imprimir-se el 1486.
  • Adelard III, que no sembla una traducció sinó un comentari. No està clar si és un comentari original seu o una traducció de font desconeguda.

Adelard també va traduir el Zij (Taules astronòmiques) d'Al-Khwarizmi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burnett - Conversations. Pàgina XIII.
  2. Alvar, pàgina 58.
  3. Com Alvar, pàgina 60.
  4. Felix qui potuit rerum cognoscere causas, De eodem et diverso.
  5. Clagett

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alvar, Carlos. Traducciones y traductores: Materiales para una historia de la traducción en Castilla durante la Edad Media. Instituto de Estudios Cervantinos. Alcalá de Henares, 2009. ISBN 978-84-96408-68-5. (castellà)
  • Burnett, Charles S.F. Adelard of Bath. Warburg Institute. Londres, 1987. ISBN 9780854810703. (anglès)
  • Burnett, Charles S.F. (ed.). Adelard of Bath. Conversations with his Nephew. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-39471-6. (anglès)
  • Clagett, Marshall. The medieval Latin translations from the Arabic of the Elements of Euclid, with special emphasis on the versions of Adelard of Bath. Isis, Volum 44 (1953). Pàgines 16-42. (anglès)
  • Cochrane, Louise. Adelard of Bath: the first English scientist. British Museum Press. Londres, 1994. ISBN 9780714117485. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Clagett, Marshall. Adelard of Bath. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat el 27 d'octubre de 2012. (anglès)
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adelard de Bath» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)