Adhémar Jean Claude Barré de Saint-Venant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Adhémar-Jean-Claude Barré de Saint-Venant (6 de fructidor de l’any V, o sigui el 23 d’agost de 1797; castell de Fortoiseau, Villiers-en-Bière Sena i Marne – 6 de gener de 1886; a Saint-Ouen Loir i Cher) va ser un enginyer, físic i matemàtic francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Jean Barré de Saint-Venant, (Niort, 1737 - París, 1810), oficial, colon a l'Illa de Santo Domingo, i de Marie-Thérèse Josèphe Laborie (Cap-Français, auj. Cap-Haïtien, Haití 1769 - ?), va anar a l'École polytechnique el 1813, i en va sortir primer. Alumne de Gay-Lussac, s'apassiona en principi per a la química, cosa que el condueix a optar, en principia, pel servei de les pols i nitrat de potassi, on destaca pel descobriment d'un procediment ràpid de dosificació del clor. Al cap de set anys, aconsegueix canviar de carrera i entrar a l'Escola de Ponts i Calçades d'on surt 1r el 1825.

Enviat a Guéret com a enginyer, destaca per la construcció d'un pont en carcassa sobre el Riu Creuse, on fa intervenir per primera vegada la teoria del «lliscament» que havia de desenvolupar més tard, i que assenta la seva reputació de físic i de matemàtic.

De seguida entra al servei del canal d'Arles, després al del canal del Nivernais, i finalment al servei del Departament de Yonne. Hidràulic reconegut, és tanmateix designat el 1843 enginyer en cap i agregat als serveis viaris (el "pavé",) de la ciutat de París, on contribueix a fer acceptar el principi de les plantacions d'arbres al llarg de les grans avingudes. El 1848, és jubilat pel govern provisional d’aquell any. Se li confia, el 1850, el curs de geni rural de l'Institut agronòmic. Aquesta institució va ser suprimida el 1852, i tornar a la vida privada tot continuant els seus treballs científics que donen lloc a nombroses publicacions.

Encara que mai no va tenir relacions professionals o personals amb la Sologne, s'interessa molt aviat per aquesta regió llavors reputada per a la seva insalubritat i la seva misèria, per pura filantropia. L'octubre de 1826, efectua un primer viatge a la regió, després un segon el 1828. Concep llavors el projecte d'un canal permetent dirigir a Sologne el Marne des dels confins del Berry, pel regadiu d'una part de la regió. El 1844, en el transcurs d'un tercer viatge, ell perfecciona la seva investigació i aixeca els plànols del Canal de la Sauldre, que proposa en va al ministeri de Treballs públics, però que serà, amb importants modificacions respecte al projecte inicial, realitzat de 1848 a 1868, sense que ningú es refereixi llavors ni als seus treballs, ni al seu paper a favor de la Sologne.

De 1838 a 1849, Adhémar Barré de Saint-Venant presenta diverses memòries a l'Acadèmia de les ciències, entre les quals dues sobre resistència i la flexió de peces sòlides, en les quals exposa la famosa teoria del «lliscament» que porta el seu nom. Entre els nombrosos treballs que van seguir, dos retenen l'atenció dels científics: una memòria sobre la torsió dels prismes (1855), i un altre sobre la flexió (1856) on ensenya les deformacions provades per un cos cilíndric o prismàtic («problema de Saint-Venant»). Se li deuen encara nombroses publicacions ( La qüestió del xoc de les barres 1853-1866; La teoria general de l'Elasticitat, 1868; El balanceig sobre la mar agitada, 1871; etc.). Tots aquests estudis li valen de ser rebut el 1868 a l'Acadèmia de les ciències).

El 1869, Adhémar Barré de Saint-Venant havia rebut del papa Pius IX el títol de comte. És d'altra banda president de la Societat Arqueològica del Vendômois; aquí publica el 1863 un Informe sobre el projecte de redacció d'un diccionari geogràfic del districte de Vendôme, que havia de servir de punt de sortida al seu fill Raoul ( 1845- 1920) per al seu Diccionari topogràfic, històric, biogràfic, genealògic i heràldic del Vendômois (3 volums, 1914-1917).

Cavaller el 25 d’abril de 1847, després Oficial de la Legió d'Honor el 13 d’agost de 1865.

Mestre de Alfred-Aimé Flamant i de Joseph Boussinesq.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Informe individual (administració de Ponts i Calçades: Saint-Venant (23/8/1797) - Arxiu nacional, F/14/2318/2
  • Boussinesq et Flamant, « Notice sur la vie et les travaux de Barré de Saint-Venant », dans Annales des ponts et chaussées, 1886.
  • De Laage de Meux (Edouard), M. de Saint-Venant et le Service spécial des ingénieurs des Ponts et Chaussées en Sologne, Orléans, 1892.
  • [Anonyme], Adhémar-Jean-Claude, comte Barré de Saint-Venant, membre de l’Institut (1797-1886), Le Mans, Impr. de Monnoyer, 1926.
  • Brunot (André), Le Corps des Ponts et Chaussées. Histoire de l'administration française, CNRS Éditions, Paris, 1982, pp. 224-227.