Adigués

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Adigs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adigués
Adigués
Població total 600.000 - 700.000
Regions amb poblacions significatives
Rússia: 200.000
Turquia, Jordània, Israel, República de Macedònia, Líban, Síria, EUA,
Llengua adigué, rus, turc
Religió Islamisme, Xamanisme, Cristianisme ortodox
Grups humans relacionats
Kabardins, altres pobles circassians
Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Càucas

Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació Russa) i Karatxai-Txerkèssia (11 %) (on també són anomenats "txerkessos"). El Districte Nacional Shapsug, un districte autònom fundat per als shapsigh (o shapsugh) que viuen a la costa del Mar Negre fou abolit el 1943. Els kabardins de Kabardino-Balkària (amb els besleney) que parlen el kabardí són considerats com a la branca oriental dels adigué. Mentre que adigué és el nom que es donen a si mateixos, a l'oest sovint són coneguts com a circassians, un terme que s'utilitza per a tots els pobles del Nord del Caucas. La seva llengua també es diu adigué. Els besleney parlen un dialecte del kabardí.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera referència sobre els pobles adigués com a entitat política coherent es va produir en el segle X, encara que hi ha evidències de temps anteriors. Mai no formaren una unitat política, fet que va reduir la seva influència a la zona a i els va fer patir invasions de grups nòmades com mongols, àvars, petxenegs, huns, i khàzars.

La manca d'unitat els provocaria a la llarga la pèrdua d'independència, de manera que a poc a poc foren conquerits per Rússia en una sèrie de guerres i campanyes des de finals del segle XVIII a mitjans del segle XIX. Durant aquest període, la resistència adigué va tenir un cert ressò a Occident, però les seves peticions d'ajuda no van tenir cap resposta. Després de la Guerra de Crimea, Rússia girà la seva atenció al Caucas, i s'enfrontà als pobles de Txetxènia i Daguestan. El 1859, els russos havien derrotat definitivament l'Imam Xamil a l'est del Caucas, i concentraren aleshores la seva atenció a l'oest, de manera que subjugaren definitivament els adigués el 1864.

Com a altres minories ètniques sota jou rus, els adigués foren sotmesos a polítiques de reassentament massiu. La col·lectivització sota els comunistes també fou un sotrac a la seva forma tradicional de vida.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Els adigués eren un poble guerrer. Des de jovenets havien de portar armes i eren entrenats per a ser guerrers.

La societat adigué abans de l'arribada dels russos era fortament estratificada. Mentre que unes poques tribus a les regions muntanyoses d'Adiguésia eren força igualatàries, moltes d'elles eren organitzades en castes. La casta més alta era la dels "prínceps", seguida per la casta dels petits nobles, així com els comuns, els serfs i els esclaus. Poc abans de la dominació russa, dues tribus destituïren llurs governants tradicionals i adoptaren processos democràtics, però aquest experiment fou tallat de soca-rel per la dominació russa.

Avui molts adigué parlen rus i la llengua adigué, una de les llengües caucasianes del nord-oest. Ambdues s'escriuen en alfabet ciríl·lic. La seva religió és l'islam sunnita.

Les principals tribus adigué són: Abzekh, Adamey, Bzhedugh; Hatukuay, Kabardey, Kemirgoy, Makhosh; Natekuay, Shapsigh; Zhane, Yegerikuay i Besleney. La majoria dels adigués que viuen a Caucàsia són Bzhedugh i Kemirgoy, mentre que la majoria dels de la diàspora són Abzekh i Shapsigh. La llengua estandart es basa en el dialecte Kemirgoy.

Diàspora[modifica | modifica el codi]

Els adigués han viscut fora del Caucas des de l'Edat Mitjana. Tradicionalment han format part d'exèrcits de països estrangers, inclosos els de Pèrsia, Roma, Bizanci, i l'Horda Daurada. Van estar particularment representats en els mamelucs de Turquia i Egipte. De fet, la dinastia Burji que governà Egipte de 1382 a 1517 fou fundada per mamelucs adigués.

Bona part de la cultura adigué fou sacsejada per la conquesta per Rússia el 1864. Això es mostra en la diàspora dels pobles del nord del Caucas, coneguda com a Muhajirisme, cap a diverses zones de l'imperi Otomà. La comunitat més gran de la diàspora avui és a Turquia, especialment a Samsun, Balıkesir, Sakarya, i Düzce. N'hi ha importants comunitats a Jordània, Síria, Líban, Egipte, Israel (a les viles de Kfar-Kama i Rikhaniya), Líbia, república de Macedònia, i als EUA (Upstate Novaw York i Nova Jersey). La comunitat més petita és a Kosovo però marxaren a Adiguésia el 1998.[1] Un nombre d'adigués foren introduïts a Bulgària el 1864-1865 però la majoria marxaren quan es va independitzar el 1878. Avui, el seu nombre a Bulgària és estimat en 1.300.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. a: «Testimonies» (en anglès). Arxivat de l'original el 20 de març de 2006.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amjad Jaimoukha, The Circassians: A Handbook, New York: Palgrave, 2001; London: RoutledgeCurzon, 2001. ISBN 0-312-23994-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adigués