Adjària

აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა
Acharis Avtonomiuri Respublika
Автономная Республика Аджария

ISO code

GE.AJ

Cap de Govern

Levan Varshalomidze

Àrea
- Total
- % aigua

2,900 km²
n/a

Població
- Total (1989)
- Densitat

392,432
135.32/km²

Grups ètnics
(1989)

georgians: 82.8%
russos: 7.7%
armenis: 4.0%
grecs: 1.9%

Moneda

Georgian lari

Zona horària

UTC +3

Adjària (georgià აჭარა Ačara), és una república autònoma de Geòrgia. Adjara fou una regió històrica de Geòrgia, poblada per la tribu georgiana del adjars que es situa a l'actual Adjària, al nord-oest de la Taoklardjètia (actual província d'Ardahan, a Turquia).

Història [modifica]

Aquesta regió fou ocupada pels otomans cap el 1540 i ja no va ser reconquerida pels georgians. El 1919 el govern del país, (República de Batum) creat pels britànics després de l'ocupació de l'imperi Otomà, es va dissoldre i es va integrar a Geòrgia. Després de la presa del poder pels comunistes el 1921 va formar una república socialista soviètica autònoma dintre de Geòrgia, i va pertànyer a la Unió Soviètica del 1922 al 1991.

Des el 1989 Aslan Abaixidze, d'una antiga família feudal, va governar la regió amb autonomia. Aliat al primer president democràtic de Geòrgia, Zviad Gamsajurdia, va aconseguir mantenir-se a la caiguda d'aquest mercès a la protecció russa, que desitjava protegir la seva base militar de Batum. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgià Shevernadze, al final del segon període presidencial d'aquest li va donar suport contra els seus rivals. Però Shevernadze fou enderrocat (2004) i el nou govern georgià no va tardar en enviar tropes a Adjària. A canvi de certes seguretats i garanties Rússia va facilitar la sortida del país d'Abashidze, i es va establir un govern proper al govern georgià respectant almenys nominalment l'autonomia.

bandera de facto 1990-2000
Escut de facto 1990-2000
Bandera 2000-2005
Escut 2000-2005
Aslan Abaixidze

	Regions històriques de Geòrgia
Abkhàzia \| Adjària \| Gúria \| Herèthia \| Imerètia \| Javakhètia \| Kartli \| Kakhètia \| Khevsurètia \| Letxkhúmia \| Mingrèlia \| Mtiuleti \| Mtskhétha \| Pshavi \| Ratxa \| Taoklardjètia \| Tutxètia