Adolf Anderssen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adolf Anderssen

Adolf Anderssen
Naixement Karl Ernst Adolf Anderssen
6 de juliol de 1818
Breslau, Prússia
Defunció 13 de març de 1879 (als 60 anys)
Hastings, Anglaterra
Nacionalitat Regne de Prússia Regne de Prússia
Imperi Alemany Imperi Alemany
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Millor jugador del món (no oficial):
1851-1858,
1860-1865,
1868-1871

Karl Ernst Adolf Anderssen (Breslau, 6 de juliol de 181813 de març de 1879). fou un mestre d'escacs prussià. Hom el considera el millor jugador mundial d'escacs en les dècades dels 1850s i els 1860s, tot i que fou "destronat" temporalment el 1858 per Paul Morphy.

Després de la seva derrota a mans de Steinitz el 1866, Anderssen va esdevenir el més exitós jugador de torneig a Europa, tot guanyant més o menys la meitat dels esdeveniments en què va participar, inclòs el Torneig de Baden-Baden de 1870, considerat comparable pel que fa al nivell dels seus participants als actuals "torneigs de súper GMs". De manera molt notable, Anderssen va assolir molts d'aquests èxits quan ja superava els 50 anys d'edat.

Anderssen és molt conegut encara actualment pel seu brillant joc d'atac i sacrificis, i particularment per la seva "Partida Immortal" (1851) i la "Sempreviva" (1852). Fou una figura molt important en el desenvolupament dels problemes d'escacs, conduint la transició des de la "Vella Escola" de la composició de problemes a l'elegància i la complexitat de les composicions modernes.

També va ser un dels mestres d'escacs més simpàtics, que es va convertir en una referència pels seus companys del joc, i en algú a qui els altres es dirigien per demanar consell o arbitratge.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Anderssen va néixer a Breslau (actualment Wrocław, Polònia), a la Província de Silèsia del Regne de Prússia, el 1818. Hi va viure durant la major part de la vida, compartint la casa i tenint cura de la seva mare vídua i de la seva germana soltera. Mai no es va casar. Anderssen es va graduar al gymnasium públic (equivalent a un institut d'ensenyament secundari) de Breslau i ingressà a la universitat, on hi estudià matemàtica i filosofia. Després de graduar-se, el 1847, als 29 anys, va entrar al Friedrichs-Gymnasium com a professor de matemàtica. Anderssen va viure una vida tranquil·la i responsable, com a respectable membre de la classe mitjana. La seva professió fou sempre l'ensenyament de les matemàtiques, mentre que el seu hobby i passió foren els escacs.[1]

El seu pare li ensenyà a jugar quan tenia nou anys.[2] Anderssen va dir que quan era petit, va aprendre l'estratègia del joc a partir d'una còpia del llibre de William Lewis Fifty Games between Labourdonnais and McDonnell (de 1835).[3] Es dedicà de molt jove a la composició de problemes fins que a l'edat de vint-i-quatre anys publicà un estudi de finals, Aufgaben für Schaspieler, que va tenir un gran èxit. Començà als trenta anys a jugar seriosament entaulant un matx amb Daniel Harrwitz a cinc punts ambdós; aquell mateix any la revista d'escacs alemanya Illustrierte Zeitung li publicà el seu retrat, cosa que estava molt ben considerada en aquella època. La seva carrera es desenvolupà ascendentment fins que li arribà el declivi el 1866 en perdre un matx contra Wilhelm Steinitz per (+6 -8).[4]

Jugador d'escacs[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Anderssen va cridar l'atenció del món dels escacs per primer cop quan el 1842 va publicar l'obra Aufgabe für Schachspieler, una col·lecció de 60 problemes d'escacs. [1][2] Durant molts anys va seguir publicant problemes, tant en revistes com en una segona col·lecció publicada el 1852.[5][6] Aquest fet va cridar l'atenció del grup Plèiades de Berlín, que estava format per alguns dels millors jugadors d'escacs de l'època, i va jugar algunes partides contra alguns dels seus integrants.[7] El desenvolupament d'Anderssen com a jugador va ser relativament lent, principalment perquè no disposava de temps ni de diners per enfrontar-se a grans jugadors. No obstant això, el 1846 va ser capaç de plantar cara a Tassilo von Heydebrand und der Lasa, membre del grup de les Plèiades de Berlín, el qual havia estat un dels millors jugadors del món del moment.[8] El 1846, a la mort del seu fundador Ludwig Bledow, (un de les Plèiades de Berlín), es va convertir en editor de la revista Schachzeitung der Berliner Schachgesellschaft (posteriorment anomenat Deutsche Schachzeitung). Anderssen va mantenir el càrrec fins al 1865.[9]

Londres 1851[modifica | modifica el codi]

El 1848 Anderssen va fer taules en una partida amb el jugador professional Daniel Harrwitz.[10] Basant-se en aquesta partida i la seva reputació d’escaquista en general, va ser convidat, com a representant alemany, al Torneig d'escacs de Londres de 1851.[11][12][13] Anderssen era reticent a acceptar la invitació, donades les despeses que suposaven el viatge. No obstant això, Howard Staunton, es va oferir-se a pagar-li, de la seva butxaca, les despeses del viatge a Anderssen en cas que aquest no guanyes cap premi al torneig. Anderssen va acceptar la seva generosa oferta.[3]

Els preparatius d’Anderssen per al torneig, va fer que el seu nivell de joc millores. A principis de 1851, va disputar més de 100 partides contra bons oponents com Carl Mayet, Ernst Falkbeer, Max Lange i Jean Dufresne.[8] El torneig es va disputar per eliminació directa, en el qual les parelles de competidors disputaven partides curtes, i Anderssen el va guanyar superant a Lionel Kieseritzky, József Szén, Howard Staunton i Marmaduke Wyvill, per un marge mínim de dues partides en cada cas.[14] El seu premi va ser de dues terceres parts del premi total de £500, és a dir £335,[15] l’equivalent a £240,000 de l’any 2006.[16] Quan Anderssen i Szén es van haver d’enfrontar, van acordar que si qualsevol dels dos guanyava el torneig, l’altre rebria una tercera part del premi, el qual sembla que no va ser considerat poc ètic.[15]

Encara que la majoria de llibres d'escacs consideren a Wilhelm Steinitz com primer campió del món autèntic,[2] un dels organitzadors del torneig de Londres de 1851, havia dit que el torneig era pel "ceptre del Campió del Món d'escacs ".[17] De fet Anderssen no va ser descrit com "el campió del món", però el torneig va convertir Anderssen com a jugador d’escacs més important del món, que en aquella època tenia el mateix significat.[2] El Club d'Escacs de Londres, que estava barallat amb Staunton i els seus colegues, va un organitzar un torneig un mes després en el qual van participar diversos jugadors que havien participat en el torneig internacional. El resultat va ser el mateix, va guanyar Anderssen.[18]

Morphy, 1858[modifica | modifica el codi]

Les oportunitats per disputar torneigs eren poques, i a més a més Anderssen era reticent a viatjar lluny a causa de les despeses.[2] En el seu únic torneig registrat entre 1851 i 1862, un torneig per eliminació celebrat a Manchester el 1857, va ser eliminat en segona ronda.[18] Posteriorment, a finals de 1858, va ser derrotat per 8-3 (dues victòries, dos empats i set derrotes) pel campió americà Paul Morphy en un famós enfrontament celebrat a París.[19] Malgrat que Anderssen sabia millor que ningú com atacar, Morphy va entendre millor quan i com preparar un atac. Morphy s’havia anotat recentment victòries convincents davant d'altres jugadors de primera categoria com Johann Löwenthal, el reverend John Owen i Daniel Harrwitz.[2] No obstant això, Morphy va retornar als Estats Units l’any 1859 i poc després va anunciar la seva retirada dels escacs de primera categoria. Per tant, Anderssen va tornar a ser el jugador més fort en actiu.[20]

Anderssen va començar amb el curiós moviment d'obertura 1.a3 en tres de les partides del seu enfrontament amb Morphy, amb els resultat d’una victòria, un empat i una derrota.[21] Aquest moviment d’obertura, actualment conegut amb el nom d’Obertura Anderssen, mai ha estat popular en competicions d’alt nivell.[22]

Altres resultats 1851-1862[modifica | modifica el codi]

Poc després del Torneig Internacional de Londres de 1851, Anderssen va jugar les seves dues partides més famoses, ambdues encontres casuals que va guanyar amb combinacions que implicaven diversos sacrificis. En la primera, jugada contra Lionel Kieseritzky a Londres tot just després del torneig de 1851 i anomenada "La Immortal", va jugar amb les negres, però iniciant la partida, i va sacrificar l’alfil, dues torres i finalment la seva dama.[23] A la segona d'aquestes partides, que va jugar amb les blanques a Berlín el 1852 contra Jean Dufresne i va ser anomenada "la Sempre viva", el sacrifici total va ser més modest, però també va sacrificar la dama i una peça menor.[24]

Després de l’enfrontament amb Morphy, Anderssen va jugar dues partides contra Ignác Kolisch, un jugador del "top cinc" que posteriorment es va convertir en un ric banquer i mecenes dels escacs.[25][26] Anderssen va guanyar l’enfrontament per un estret marge (quatre victòries, dos empats i tres derrotes).[27]

Londres 1862[modifica | modifica el codi]

Anderssen va guanyar el Torneig d'escacs de Londres de 1862, el primer torneig international pel sistema de tots contra tots, amb un resultat de dotze victòries sobre tretze partides.Només va perdre un enfrontament amb el reverend John Owen[28] i va acabar dos punts per davant de Louis Paulsen, que havia tingut el millor record de partides guanyades de principis de la dècada de 1860.[29][30] Per aquelles dates, Morphy s’havia retirat de la competició, per tant Anderssen va ser generalment considerat de nou el millor judagor del món en actiu.[20]

Entre 1862 i 1866, Anderssen només va trobar un rival competitiu, Berthold Suhle,[27] el qual era un gran jugador i un escriptor respectat.[31] El seu enfrontament del 1864, va acabar en empat (tres victòries, tres derrotes i dos empats).

Steinitz, 1866[modifica | modifica el codi]

El 1866 Anderssen va perdre un enfrontament disputat amb el jove de 30 anys Wilhelm Steinitz (sis victòries, vuit derrotes i cap empat; Steinitz va guanyar els dos últims punts).[32] Tot i que Steinitz és conegut actualment per inventar l’aproximació posicional i demostrar la seva superioritat, la partida del 1866 es va jugar a l’estil d’atac a ultrança típic de les dècades de 1850 i 1860.[33] Generalment aquest punt és considerat com el punt en el que Steinitz va succeir a Anderssen com millor jugador del món en actiu. Encara que la idea d’un concurs per la campionat del món havia estat flotant al voltant des de la dècada de 1840s,[17] la partida Anderssen-Steinitz del 1866 no es va qualificar com la disputa del campionat del món i ningú no va gosar a fer tal afirmació mentre Morphy fos viu i Anderssen seguís dominant tant els grans torneigs com els enfrontament personals amb Zukertort fins al 1871.[34]

1866-1879[modifica | modifica el codi]

En aquestes dates, el torneigs van esdevenir més freqüents i l’adopció general del format de tots contra tots va suposar que la pèrdua ocasional d’un enfrontament no suposes un desastre. Anderssen va treure avantatge d’aquestes evolucions per col·leccionar un molt satisfactori record de torneigs en els seus últims anys de la seva carrera (que va iniciar amb 50 anys): cinc primers llocs, dos segons llocs, dos tercers llocs i un sisè lloc en el seu últim any de vida, quan la seva salut era delicada.[18][35] Un dels seus primers llocs, va ser per davant de Steinitz, Gustav Neumann, Joseph Henry Blackburne, Louis Paulsen i altres grans judagors en el Torneig d'escacs de Baden-Baden de 1870. Aquest és considerat com un dels 20 millors torneigs, fins i tot malgrat la proliferació de "super tornaigs" fins a 1990.[36][37] Un dels tercers llocs d’Anderssen va ser al Torneig d'escacs de Viena de 1873, quan tenia 55 anys. Al voltant de la meitat dels èxits obtinguts per Anderssen en torneigs va tenir lloc en els campionats de les diferents Federacions d’Escacs Alemanyes regionals. Tot i que aquestes estaven obertes a totes les nacionalitats, la majoria comptaven a la partició de pocs competidors del "top deu" o "top cinc".[18] Anderssen generalment guanyava a Zukertort en els seus enfrontaments, però aquest domini va arribar a la seva fi el 1871.

El Torneig de Leipzig de 1877, en el qual Anderssen va quedar segon per darrere de Louis Paulsen, va ser organizat per commemorar el 50è aniversari de l’aprenentatge de Anderssen de moviments d’escacs. La iniciativa va sorgir de la Federació Central d’Escacs Alemanya. És l’únic torneig mai organitzat per commemorar un competidor.[1]

De nou a Leipzig, Anderssen va perdre un enfrontament amb el guanyador del torneig Louis Paulsen (tres victòries, un empat i cinc derrotes). Els enfrontaments eren la debilitat d’Anderssen. L’únic enfrontament que va guanyar en aquest període va ser el 1868, enfront el jove de 26 anys Johann Zukertort (vuit victòries, un empat i tres derrotes).[32]

Valoració[modifica | modifica el codi]

Adolf Anderssen

Anderssen va tenir molt d'èxit en els torneigs europeus entre 1851 i principis de 1878, obtenint el primer premi en més de la meitat dels esdeveniments en els que va participar.[18] El seu únic fracàs registrat en un torneig va ser l’any 1857 i el sisè lloc de París l’any 1878, quan la seva salut era delicada i li quedava un any de vida.[18][35] El seu resultat de l’enfrontament va ser molt pobre. De 12 partides només va guanyar dues, en va empatar quatre i en va perdre sis, però per ser justos, cal tenir en compte que una derrota va ser davant de Paul Morphy, el qual havia aniquilat altres grans jugadors com a mínim amb tanta claredat.[2] Anderssen va presentar dures batalles a Wilhelm Steinitz, cosa que ningú no va fer fins que Emanuel Lasker va vèncer a Steinitz el 1894.[38] Daniel Harrwitz (amb el que va empatar el 1848) va ser el més dèbil dels seus altres oponents.[39]

Árpád Élő, inventor del Sistema de puntuació Elo, va calcular les puntuacions de forma retroactivament al llarg de la història, i va estimar que Anderssen va ser el primer jugador a superar la puntuació de 2600.[40] El Chessmetrics situa a Anderssen com un dels cinc primers jugadors durant gran part del període compres entre l’any 1851 i poc abans de la seva mort l’any 1879.[41]

Steinitz, que deia el que pensava sense por ni favoritisme,[42] situava a Anderssen com un dels dos millors jugadors d’atac del seu temps: "Tots nosaltres hem d’aprendre de Morphy i Anderssen com dur a terme un atac al costat del rei, i potser jo mateix no n’he après prou."[43] Encara que Anderssen és considerat membre de l’escola "heroica" d’atac,[7] no estava a favor d’atacar sense sentit. En aquest sentit, va dir: "Mou aquesta peça, la que tinguis en pitjor situació, llevat que puguis assegurar-te una avantatge immediata a través d’un atac",[44] un principi que més recentment s’ha anomenat "regla de Makogonov".[45] No obstant això, el seu enfocament del desenvolupament va ser casual i va fracassar totalment en tractar d’entendre perquè havia guanyat Morphy.[2]

La ciutat on residia Anderssen estava tant orgullosa d’ell, que el 1865 la Universitat de Wrocław li va atorgar el reconeixement de doctor honoris causa.[2]

Influencia en els escacs[modifica | modifica el codi]

L’escola de joc d’atac "heroic", a la qual pertanyia Anderssen, va ser eclipsada per l’aproximació posicional de Steinitz. Vers 1894, es reconeixia de manera generalitzada, que l’unica manera de vèncer a Steinitz, era aplicar els principis de Steinitz.[46]

Anderssen ha tingut una major influencia en la composició de problemes d’escacs. Va començar a compondre en els últims anys de la "Old School", les composicions de la qual eren bastant similars a les posicions reals sobre el tauler i representaven moviments "clau" espectaculars, diversos sacrificis i algunes variacions.[6] Va ser un dels compositors més hàbils del seu temps. La seva obra constitueix una primera etapa del "Període de Transició", entre mitjans de la dècada de 1840 i principis de la dècada de 1860, quan moltes de les idees de fons sobre problemes van ser descobertes, requisits del joc com les posicions, van ser abandonats i es van introduir els concursos de composició (el primer d'ells va ser el 1854), que va obligar als jutges a decidir sobre quines característiques eren les més desitjables en un problema.[5]

Fora del camp dels problemes d’escacs, Anderssen no va ser un autor prolífic. No obstant això, va editar la revista Schachzeitung der Berliner Schachgesellschaft (posteriorment anomenat Deutsche Schachzeitung) entre 1846 i 1865. Va ser co-editor, juntament amb Gustav Neumann, de Neue Berliner Schachzeitung del 1864 al 1867.[9]

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Steinitz va escriure: "Anderssen era honest i honorable fins a la medul·la. Sense por donava sense embuts la seva opinió, i el seu sincer es va fer tant patent....que només la seva paraula era suficient per sufocar les disputes...per les quals sovint decidia a favor d’un rival..."[3] Per altra banda, Reuben Fine va escriure, "Hi ha un curiós contrast entre el seu esplendor sobre el tauler i la seva actitud sense inspiració en els assumptes quotidians."[2]

Mort[modifica | modifica el codi]

Adolf Anderssen va morir el 13 de març de 1879 a la seva residencia. El Deutsche Schachzeitung va va destacar la seva mort amb un obituari de dinou pàgines.[1] Els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, va malmetre la seva tomba a Breslau. Després de la guerra, la ciutat es va convertir en part de Polònia i actualment és coneguda amb nom polonès de Wrocław. El 1957, la Federació polonesa d'escacs va decidir tornar a enterrar Anderssen en una nova tomba al cementiri d’Osobowicki.[47][48]

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

Resultats en torneigs[modifica | modifica el codi]

Fonts:[1][14][18][29][35][49][50]

Data Torneig Posició Marcador Notes
1851 Torneig internacional de Londres de 1851 1 15/21 Davant de Marmaduke Wyvill, Elijah Williams, Howard Staunton, József Szén, Hugh Alexander Kennedy, Bernhard Horwitz, Henry Edward Bird, Lionel Kieseritzky, Carl Mayet, Johann Löwenthal, Edward Löwe, Alfred Brodie, James Mucklow, Samuel Newham, i E.S. Kennedy.
Un torneig per eliminació directa a cada ronda, en el s’anava incrementant del millor de 3 partides de la primera ronda al millor de 8 partides de la final. Anderssen va derrotar Kieseritzky, Szen, Staunton i Wyvill. El seu enfrontament més disputat va ser a la final am Wyvill, amb el resultat de +4=1-2 (quatre victòries, un empat i dues sdin the final against Wyvill.[14]
1851 Torneig del Club d'escacs de Londres 1 7½/8 Va quedar per davant de Karl Meyerhofer, Daniel Harrwitz, Frederic Deacon, Kieseritzky, Horwitz, Szabo, Löwe i Ehrmann.

Pel que sembla havia de ser un torneig pel sistema de tots contra tots, però els jugadors més febles ràpidament anaren abandonant.

1857 Manchester (Campionat d'escacs de la Gran Bretanya) - 1/2 Torneig de vuit jugadors en la modalitat per eliminació directa, en el qual els participants només van jugar una partida a cada ronda. Anderssen va derrota Harrwitz a la primera ronda, i va perdre amb Löwenthal a la segona ronda. Löwenthal va guanyar la final contra Samuel Boden, que després es va retirar.
1862 Torneig internacional de Londres de 1862 1 12/13 Va que primer per davant de Louis Paulsen, (11/13), John Owen (10/13), George Alcock MacDonnell, Serafino Dubois, Wilhelm Steinitz i vuit jugadors més.[29]
Un dels seus primers èxits en torneigs en format de tots contra tots.
1868 Aachen (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1= 3/4
then 0/1
Anderssen i Max Lange van empatar al primer lloc, tot i que Lange havia quedat per davant en el playoff.
1869 Hamburg (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1= 4/5
then 1½/2

Anderssen i [Louis Paulsen van empatar al primer lloc, tot i que Anderssen va quedar per davant de Paulsen en el playoff.

1869 Barmen (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1 5/5 Va quedar per davant de Zukertort, von Minckwitz, Schallopp, Wilfried Paulsen i Richard Hein.
1870 Torneig d’escacs de Baden-Baden de 1870 1 11/18 Va quedar per davant de Steinitz, Gustav Neumann, Joseph Henry Blackburne, Louis Paulsen, Cecil Valentine De Vere, Szymon Winawer, Samuel Rosenthal, von Minckwitz i Adolf Stern.
1871 Krefeld (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1= 4/5
then 1/2
Anderssen, von Minckwitz, i Louis Paulsen van empatar. L’ordre després del playoff era (1) Paulsen, (2) Anderssen, (3) Minckwitz.
1871 Leipzig (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1= 4½/5 then 1/1 Anderssen i Samuel Mieses van empatar al primer lloc. Aleshores Anderssen va guanyar el playoff.
1872 Altona (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1 3½/4 Va quedar per davant Neumann, Göring, Schallopp i Pitschel.
1873 Torneig d’escacs de Viena de 1873 3 8½/11: 19/30 Per darrere d’Steinitz (10/11: 22½/25) i Blackburne, i per davant de Rosenthal (7½/11: 17/28), Louis Paulsen, Henry Edward Bird, Max Fleissig, Josef Heral, Philipp Meitner, Oscar Gelbfuhs, Adolf Schwarz i Pitschel.
Aquest torneig va utilitzar un sistema de puntuació poc habitual. Cada jugador s’enfrontava amb tots els altres al millor de tres paritdes. Cada victoria contava un punt i mig punt l’empat.
1876 Leipzig (Campionat d'escacs d'Alemanya) 1= 3½/5 then 2/2 Anderssen, Goering i Pitschel va empatar, però l’ordre després del playoff va ser (1) Anderssen, (2=) Goering i Pitschel.
1877 Leipzig (Campionat d'escacs d'Alemanya) 2= 8½/11 Per darrere de Louis Paulsen (9/11) i empatar amb Zukertort (8½/11). Per davant de Winawer (7½/11), Goering, Berthold Englisch, Schallopp i altres 5. Aquest torneig va ser especialment organitzat en honor de Anderssen.
1878 Frankfurt (Campionat d'escacs d'Alemanya) 3 6/9 Per darrere de Louis Paulsen (8/9) i Adolf Schwarz (6½/9). Per davant de von Minckwitz (5/9), Wilfried Paulsen (4½/9) i altres 5.
1878 Torneig d’escacs de Paris de 1878 6 12½/22 Anderssen estava delicat de salut.[35] El torneig el van guanyar Winawer i Zukertort.

Resultats d’enfrontaments[modifica | modifica el codi]

Fonts:[1][7][10][27][49][50][32][51][52]

Data Rival Resultat Lloc Marcador Notes
1845 Ludwig Bledow Derrota Breslau ½/5 +0=1–4 El resultat varia segons
la font.[7]
1845-1846 Tassilo von Heydebrand und der Lasa Derrota Breslau 2/6 +2=0–4  
1848 Daniel Harrwitz Empat Breslau 5/10 +5=0–5  
1851 Tassilo von Heydebrand und der Lasa Derrota Breslau 5/15 +?=?–?  
1851 Karl Pitschel Empat Leipzig 2/4 +1=2–1  
1851 Jean Dufresne Victòria Berlín 13/18 +12=2–4  
1851 Ernst Falkbeer Victòria Berlín 4/5 +4=0–1  
1851 Carl Mayet Victòria Berlín 4/4 +4=0–0  
1851 Eduard Jenay Victòria Londres 4½/8 +?=?–? Partides informals
1851 Lionel Kieseritzky Derrota Londres 6/16 +5=2–9 Partides informals
1851 Johann Löwenthal Victòria Londres 5½/8 +5=1–2 Partides informals[53]
1858 Daniel Harrwitz Victòria París 4/6 +3=2–1 Les fonts donen també
resultats per separat:
+3=3–1 i +2=2–1[54]
1858 Paul Morphy Derrota París 3/11 +2=2–7  
1858 Paul Morphy Derrota París 1/6 +1=0–5 Partides informals
1859 Max Lange Derrota Breslau 3½/8 +3=1–4 Partides informals
1859 Carl Mayet Victòria Berlín 7/8 +7=0–1  
1859 Jean Dufresne Victòria Berlín 4/4 +4=0–0  
1859 Berthold Suhle Victòria Berlín 31/48 +27=8–13 Partides informals
1860 Philipp Hirschfeld Victòria Berlín 16½/29 +14=5–10  
1860 Ignatz von Kolisch Empat París 5½/11 +5=1–5  
1860 Paul Journoud Victòria París 3½/5 +3=1–1  
1860 Jules Arnous de Rivière Empat París 2½/5 +2=1–2  
1861 Ignatz von Kolisch Victòria Londres 5/9 +4=2–3  
1861 Johann Löwenthal Victòria Londres 2/3 +2=0–1 Partides informals
1862 Louis Paulsen Empat Londres 4/8 +3=2–3  
1862 Wilhelm Steinitz Victòria Londres 2/3 +2=0–1 Partides informals
1864 Berthold Suhle Empat Berlín 4/8 +3=2–3  
1865 Carl Mayet Victòria Berlín 5½/8 +5=1–2  
1866 Johannes Minckwitz Victòria Berlín 8½/12 +8=1–3  
1866 Gustav Neumann Derrota Berlín 10/24 +9=2–13
1866 Wilhelm Steinitz Derrota Londres 6/14 +6=0–8 Com a resultat, Steinitz
va ser àmpliament reconegut
com a millor jugador del món.
1867 Samuel Mieses Victòria Breslau 4½/5 +4=1–0  
1868 Johannes Zukertort Victòria Berlín 8½/12 +8=1–3  
1870 Louis Paulsen Derrota Baden-Baden ½/3 +0=1–2  
1871 Johannes Zukertort Derrota Berlín 2/7 +2=0–5  
1876 Louis Paulsen Derrota Leipzig 4½/10 +4=1–5  
1877 Louis Paulsen Derrota Leipzig 3½/9 +3=1–5  

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (anglès) Adolf Anderssen (1818-1879)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 (anglès) "Morphy's opponents: Adolf Anderssen"
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) «Morphy's opponents: Adolf Anderssen». [Consulta: 2008-06-17].
  4. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  5. 5,0 5,1 (anglès) Weenink, H.G.M.. Hume, G., and White, A.C.. The Chess Problem, 1926. 
  6. 6,0 6,1 (anglès) Howard, K.S.. Classic Chess Problems by Pioneer Composers. Courier Dover, 1970. ISBN 0486225224 [Consulta: 17/6/2008]. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 (anglès) Spinrad, J.P.. "Ludwig Erdmann Bledow" (PDF).
  8. 8,0 8,1 (anglès) Diggle,G.H.. «The Baron» (PDF). chesscafe.com. [Consulta: 17/6/2008].
  9. 9,0 9,1 (anglès) «Chess Periodicals». [Consulta: 17/6/2008].
  10. 10,0 10,1 (italià) I grandi matches fino al 1849
  11. Taula de creuaments i partides en PGN del Torneig de Londres de 1851: Weeks, Mark. «1851 London Tournament» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 23 de setembre de 2011].
  12. «Taula de creuaments i partides del Torneig de Londres de 1851» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 23 de setembre de 2011].
  13. «Història i partides del Torneig de Londres de 1851» (en anglès). rookhouse.com. [Consulta: 23 de setembre de 2011].
  14. 14,0 14,1 14,2 (anglès) World Chess Championship 1851 London Tournament
  15. 15,0 15,1 (anglès) Staunton, H.. The Chess Tournament. Hardinge Simpole. ISBN 1843820897.  can be viewed online at or downloaded as PDF from Google Books
  16. (anglès) Conversion based on average incomes, which are the most appropriate measure for several days' hard work. If we use average prices for the conversion, the result is about £27,000. «Five Ways to Compute the Relative Value of a U.K. Pound Amount, 1830 - 2006: 2006 equivalent of £335 in 1851». [Consulta: 2008-06-17].
  17. 17,0 17,1 (anglès) Spinrad, J.P.. «Early World Rankings» (PDF). chesscafe.com, 2006. [Consulta: 2008-06-17].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 (italià) I tornei di scacchi fino al 1879
  19. (anglès) «Morphy Matches». [Consulta: 17/6/2008]. a Mark Weeks' Chess Pages
  20. 20,0 20,1 Draper, N.R.. «Does Age Affect Master Chess?». Journal of the Royal Statistical Society, Series A (General), vol. 126, 1, 1963, pàg. 120–127. DOI: 10.2307/2982450 [Consulta: 20 novembre 2008].
  21. (anglès) «Anderssen vs Morphy, París 1858, game 6». [Consulta: 17/6/2008]. «Anderssen vs Morphy, París 1858, game 8». [Consulta: 17/6/2008]. «Anderssen vs Morphy, París 1858, game 10». [Consulta: 17/6/2008].
  22. (anglès) Eric Schiller. Unorthodox Chess Openings. Second. Cardoza, 2002. ISBN 1-58042-072-9. 
  23. (anglès) «Adolf Anderssen vs Lionel Kieseritsky, 1851, King's Gambit Accepted – The "Immortal Game"». [Consulta: 17/6/2008].
  24. (anglès) «Adolf Anderssen vs Jean Dufresne, Berlín 1852, Evans Gambit - The "Evergreen Game"». [Consulta: 17/6/2008].
  25. (anglès) «Chessmetrics Player ProFitxer: Ignatz Kolisch». [Consulta: 2008-06-17].
  26. (anglès) Singer, Isidore; Porter, A.. «Jewish Encyclopedia». , vol. 7, 1901–1906, pàg. 547.
  27. 27,0 27,1 27,2 (italià) I grandi matches 1850 - 1864
  28. (anglès) A very strong player who had a long career; 1862 was his most successful year: «Chessmetrics Player ProFitxer: John Owen». [Consulta: 2008-06-17].
  29. 29,0 29,1 29,2 (anglès) World Chess Championship 1862 London Tournament
  30. (anglès) «Chessmetrics Player ProFitxer: Louis Paulsen». [Consulta: 2008-06-17].
  31. (anglès) In collaboration with Gustav Neumann, see the "Lehrbücher" ("textbooks") section of «Schachliteratur 1844 - 1945». [Consulta: 2008-06-17]. Wilhelm Steinitz respected their work, see his review of Wormald’s "The Chess Openings" quoted at Winter, E.. «Chess Notes Archive 15». [Consulta: 2008-06-17].
  32. 32,0 32,1 32,2 (italià) I matches 1865/79
  33. (anglès) Silman, J.. «Wilhelm Steinitz». Jeremy Silman. [Consulta: 2008-06-17]. Has several examples of Steinitz testing his theories in top-class play.
  34. (anglès) Raymond Keene and David Goodman. The Centenary Match, Kasparov-Karpov III, 1986, p. 1–2. 
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 (anglès) WORLD EXHIBITIONS
  36. (anglès) «The Strongest Tournaments in Chess History». [Consulta: 2008-06-17].
  37. (anglès) «Formulas». [Consulta: 2008-06-17].
  38. (anglès) «Bill Wall's Chess Master Profiles: Steinitz». Arxivat de l'original el 2009-10-24. [Consulta: 2008-06-17].
  39. (anglès) "Career Details" option at «Chessmetrics Player ProFitxer: Adolf Anderssen». [Consulta: 2008-07-01].
  40. Elo, Arpad (1978), The Rating of Chessplayers, Past and Present, Arco, p. 191, ISBN 0-668-04721-6
  41. (anglès) «Chessmetrics Player ProFitxer: Adolf Anderssen». [Consulta: 2008-06-17].
  42. Steinitz, W.. «(unknown)». International Chess Magazine, May 1891, pàg. 146–147 [Consulta: 19 novembre 2008].
  43. (anglès) Winter, E.. «Steinitz Quotes». [Consulta: 2008-06-17].
  44. (anglès) Emanuel Lasker. Manual of Chess [Consulta: 17 juny 2008]. 
  45. (anglès) «The secret weapons of the champions». [Consulta: 2008-06-17].
  46. (anglès) «"Ready for a big chess match"» (PDF). New York times, 11 March 1894 [Consulta: 17 juny 2008].
  47. (anglès) «Find A Grave: Adolf Anderssen». [Consulta: 2008-12-08].]
  48. (anglès) For a picture of his grave, see «At the grave of Adolf Anderssen». Ken Whyld Association. [Consulta: 2008-11-19]. The source for the date of the reburying is SchachReport, no. 9/1995, p.74
  49. 49,0 49,1 (anglès) «Major Chess Matches and Tournaments of the 19th century». [Consulta: 2008-06-17].
  50. 50,0 50,1 (anglès) «Scores of various important chess results from the Romantic era». [Consulta: 2008-06-17].
  51. (rus) Jakov Neistadt, Shakhmaty do Steinitza, pp. 126-177, Fizkultura i sport, Moskwa 1961 (Russian edition)
  52. (anglès) Taylor Kingston. «Don't Bet the Farm» (PDF). chesscafe.com. [Consulta: 2010-06-26].
  53. (anglès) Edo Historical Chess Ratings
  54. (anglès) Edo Historical Chess Ratings

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Anderssen