Adolf von Baeyer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer
Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer, 1921.
Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer, 1921.
Naixement 31 d'octubre de 1835
Berlín, Prússia
Mort 20 d'agost de 1917 (als 81 anys)
Starnberg, Imperi austrohongarès
Nacionalitat Alemany
Camp Química
Universitat Universitat Humboldt de Berlín
Premis importants Medalla Liebig (1903)
Premi Nobel Premi Nobel de Química (1905)
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1905)

Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer (Berlín, Alemanya, 1835 - Starnberg, Imperi austrohongarès, 1917) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1905.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 31 d'octubre de 1835 a la ciutat alemanya de Berlín. Inicialment va estudiar matemàtiques i física a la Universitat de Berlín abans de traslladar-se a Heidelberg, on va estudiar química amb Robert Bunsen.

Va treballar en el laboratori de Friederich August Kekulé, el qual va exercir una gran influència en la seva formació com especialista en química orgànica, matèria amb la qual aconseguí el doctorat a Berlín l'any 1858. Fou becari a la Berlin Trade Academy l'any 1860 i professor a Estrasburg el 1871. L'any 1875 va succeir a Justus von Liebig com a professor de química a la Universitat de Munic.

Baeyer morí el 20 d'agost de 1917 a la ciutat de Starnberg, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès i avui dia a Alemanya.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Entre els seus molts assoliments científics destaquen el descobriment de la fenolftaleïna i la fluoresceïna, derivades de l'àcid úric i l'àcid barbitúric, així com un tipus nou de resina. El 1872 va experimentar amb el fenol, estant a punt de descobrir el que Leo Baekeland posteriorment anomenà bakelita.

Interessat en la química orgànica, i especialment en els colorants, a principis de l'any 1880, i després de més de disset anys de recerca, aconseguí la síntesi de l'indi. El 1883 va establir l'estructura molecular de l'indi però no va ser fins al 1928, onze anys després de la mort de Baeyer, quan es va determinar mitjançant l'ús de la cristal·lografia de raigs X que l'estereoquímica del doble enllaç era trans i no cis com proposava Baeyer.

L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química «pel desenvolupament de la química orgànica mitjançant els colorants químics».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf von Baeyer