Adolfo Suárez González

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adolfo Suárez González
Adolfo Suárez González

Escut de l'estat espanyol (1977-1981)
73è President del Govern d'Espanya
3r de la Transició (1975-1977)
1r des de la Democràcia (1977)
Mandat
3 de juliol de 1976 – 25 de febrer de 1981
Vicepresident(s)   Manuel Gutiérrez Mellado
Precedit per Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil
Succeït per Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Naixement 25 de setembre de 1932
Cebreros (Província d'Àvila, Espanya)
Mort 23 de març de 2014 (als 81 anys)
Madrid
Partit polític UCD (1976-1982)
CDS (1982-1991)
Parella Amparo Illana Elórtegui
Professió Advocat
Nacionalitat Espanyola

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932Madrid, 23 de març de 2014)[1] fou un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern d'Espanya (1976-1981) i una figura rellevant de la Transició espanyola. Joan Carles I li va concedir el 1981 el ducat de Suárez, amb grandesa d'Espanya, i va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.

El 1958 passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, el 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. L'any 1969 és designat Director General de Ràdio Televisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins el 1973.

A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'11 de desembre de 1975, després que Herrero Tejedor morís en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco el novembre de 1975.

Formació de Govern[modifica | modifica el codi]

Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol.[2] No obstant això, als seus 43 anys (amb no poques dificultats) va aglutinar un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals i democristians, entre d'altres.

En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar -tant com fos possible- les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la Guerra Civil i, per tant, proclius al règim franquista.

Aprovat el Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política el 15 de desembre de 1976, el 15 de juny de 1977,[3] per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.

El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».

El Centro Democrático y Social[modifica | modifica el codi]

Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdirigents de la UCD, el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 28 d'octubre de 1982, sent triat diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó el 1986 i 1989, però el 1991 va dimitir com a President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.

Retirada de la vida política[modifica | modifica el codi]

El 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.

Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, com la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo el 2001 i Marian el 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez tenia tres fills més: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.

Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de Televisió Espanyola emès el 31 de maig de 2005, va fer públic que l'expresident Suárez patia una demència senil degenerativa, o alzheimer, des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú, responent només a estímuls afectius. Probablement la tragèdia familiar viscuda amb la seva dona i filles hauran influït negativament en el desenvolupament de la seva malaltia.

El 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al qual es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre presidents del Govern espanyol.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Composició dels governs[modifica | modifica el codi]





Distincions i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde del Mèrit Civil Gran Creu de l'orde del Mèrit Civil (18 de juliol de 1969).[4]
Medalla d'Or de Segòvia (17 de novembre de 1969).[5]
Orde del Mèrit Militar amb distintiu blanc Gran Creu de l'orde del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc (14 de setembre de 1970).[6]
Gran Creu de l'orde Civil d'Alfons X el Savi Gran Creu de l'orde Civil d'Alfons X el Savi (1 d'abril de 1971).[7]
Encomienda (1 d'abril de 1967).[8]
Orde del Cardenal Cisneros Gran Creu de l'Orde de Cisneros (18 de juliol de 1972).[9]
Gran Creu d'Isabel la Catòlica Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica (29 de setembre de 1973).[10]
Orde Imperial del Jou i les Fletxes Gran Creu de l'orde del Jou i les Fletxes (4 de juliol de 1975).[11]
Orde de Carles III Gran Creu del Reial i Distingit orde de Carles III (23 de junio de 1978).[12]
Premi Príncep d'Astúries Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia (13 de setembre de 1996).[13]
Toisó d'Or Collar de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (8 de juny de 2007).[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prieto, Joaquín. «Muere Adolfo Suárez, el líder que cambió la historia de España». El País, 23 març 2014 [Consulta: 23 març 2014].
  2. «Adolfo Suárez, presidente del Gobierno» (en castellà). La Vanguardia, 31/5/2013. [Consulta: 24/3/2014].
  3. «El Referéndum» (en castellà). 30 años de democracia en España. El Mundo, 2007. [Consulta: 24/3/2014].
  4. «Decreto 1892/1969, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Adolfo Suárez González.». BOE, 13 de setembre de 1969 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  5. Diputación Provincial de Segovia. Medalla de Oro de la provincia de Segovia concedida a su Alteza Real Don Juan de Borbón y Battenberg, 1991. ISBN 84-86789-35-4. 
  6. «Decreto 2535/1970, de 14 de septiembre, por el que se concede a don Adolfo Suárez González la Gran Creu de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco.». BOE, 15 de setembre de 1970 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  7. «Decreto 603/1971, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Adolfo Suárez González.». BOE, 5 d'abril de 1971 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  8. «Orden de 1 de abril de 1967 por la que se concede el ingreso en la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Adolfo Suárez González.». BOE, 1 de maig de 1971 [Consulta: 1 de maig de 1967].
  9. «Decreto1966/1972, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden de Cisneros a don Adolfo Suárez González.». BOE, 18 de juliol de 1972 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  10. «Decreto 2347/1973, de 29 de septiembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Adolfo Suárez González.». BOE, 30 d'octubre de 1973 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  11. «[Decreto1966/1972, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden de Cisneros a don Adolfo Suárez González. Decreto 1471/1975, de 4 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Adolfo Suárez González.]». BOE, 5 de juliol de 1975 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  12. «Real Decreto 1468/1978 ,23 de junio, por el que se concede la Gran Creu de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III al excelentísimo señor don Adolfo Suárez González, Presidente del Gobierno.». BOE, 28 de juny de 1978 [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  13. Concesión Príncipe de Asturias a Don Adolfo Suárez González. Hemeroteca El País
  14. «Real Decreto 726/2007, de 8 de junio, por el que se concede el Collar de la Insigne Orden del Toisón de Oro a don Adolfo Suárez González, Duque de Suárez.». BOE, 9 de juny de 2007 [Consulta: 23 de desembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Aparicio-Bernal
Director general de Radiodifusión y Televisión
Logo d'RTVE

1969 - 1973
Succeït per:
Rafael Orbe Cano
Precedit per:
José Solís Ruiz
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola

1975-1976
Succeït per:
Ignacio García López
Precedit per:
Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil
President del Govern d'Espanya
Espanya

Juny 1976 – Desembre 1981
Succeït per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo