Adolph von Menzel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adolph von Menzel

Retrat de Adolph von Menzel
Naixement Adolph Friedrich Erdmann Menzel
8 de desembre, 1815
Breslau, Polònia
Mort 9 de febrer, 1909
Berlín, Alemanya
Nacionalitat Polònia Polònia
Ocupació Pintor realista

Adolph von Menzel (Breslau avui Wrocław, Polònia, 8 de desembre, 1815 - Berlín, Alemanya, 9 de febrer, 1909) fou un pintor polonès.

Anàlisi artístic[modifica | modifica el codi]

Encara que sovint es discuteix si el desenvolupament a Europa del moviment realista durant el segle XIX fou una fase diferent de l'art francès representat per les figures de Jean-François Millet i Gustave Courbet, hi hagué altres artistes que contribuïren al refús del romanticisme, entre els quals s'inclou Adolph Menzel.

En un principi es guanyà l'aclamació del públic amb les seves xilografies, que serviren com a il·lustracions per La història de Frederic el Gran (1840), de Franz Theodor Kugler (1808-1858). Tanmateix, ajudà a contribuir a la imatge pública del fundador de l'Estat prussià.

Avui dia (2012) la reputació de Menzel descansa sobre una sèrie d'estudis, de format relativament petits, interiors informals i paisatges que féu durant l’època de 1840. Durant la seva vida la seva reputació es degué sobretot a algunes pintures històriques que guardaven relació amb esdeveniments significatius de la vida de Frederic el Gran rei de Prússia. El tractament informal que feia del tema, junt amb una fascinació pels efectes de la llum, ha fet que els seus quadres siguin considerats, tant formalment com temàticament, com precursores del impressionisme.

Vers la segona meitat de la dècada de 1860, Menzel se sentí cada vegada més atret per la representació del que s'anomenaren <temes moderns>. El jardí de les Tulleries a la tarda (1867), per exemple, es basa en una sèrie d'esbossos que l'artista havia realitzat duran una visita a París aquest mateix any per veure l'Exposició Universal.

Inspirat probablement pel tractament menys estricte que Manet féu dels jardins de les Tulleries, la representació de Menzel d'aquesta bulliciosa escena, repleta de detalls accessoris, segueixen sent totalment llegibles.

En la seva mort als noranta anys, tingué un funeral d'estat en reconeixement als seus assoliments artístics.

Quadres més coneguts[modifica | modifica el codi]

Emilia a la porta de la sala d'estar (1847)[modifica | modifica el codi]

La germana de Menzel


Oli sobre paper, 46 x 32 cm. Nova Pinacoteca de Munic.
Aquest quadre tan agosarat constitueix un dels grans assoliments de l'impressionisme primerenc. Forma part d'una sèrie que representa la vida privada del pintor i que no fou exhibida per Menzel a l'opino pública.

La jove del llenç és la germana de l'artista a l’edat de dinou anys. Menzel pintà i dibuixà amb freqüència a la seva germana, que portava els afers domèstics, sola o en companyia del seu germà Ricard.

Concert de flauta de Frederic II a Sanssouci

Concert de flauta de Frederic II a Sanssouci, 1852[modifica | modifica el codi]

Oli sobre llenç, 142 x 205 cm. Gemäldegalerie, SMPK de Berlín
A partir de 1850 Menzel treballà en un cicle de quadres històrics de gran format, que reprodueixen esdeveniments de l’època de Fedreric el Gran (1712-1786). La temàtica era ben coneguda per l’artista, ja que a partir del 1839 havia realitzat diverses xilografies per a il·lustrar la ?Història de Frederic el Gran de Franz Theodor Kugler. La plasmació dels efectes difusos que provoca la llum de la gegantina aranya de cristall va més enllà de la pintura de mitjans del segle XIX.

L'habitació del balcó[modifica | modifica el codi]

L'habitació del balcó

Oli sobre cartó, 58 x 47 cm. Sataatliche Museen de Berlín.
A primera vista, aquest quadre s'assembla al dels impressionistes francesos, però el seu autor és un pintor i gravador alemany que es recorda per les seves obres històriques a major glòria del poder prussià. Vers el 1840, Adolph Menzel començà a pintar interiors i paisatges sobris on els seus dots per al realisme s'orienten per vies progressistes.

En L’habitacio del balcó, el vent juga amb una cortina finíssima davant la porta oberta d'un balcó, mentre un raig de sol creua amb intensitat i dramatisme el terra. Just davant la porta del balcó hi ha una cadira captada en tota la seva elegància per la llum. El clima de l'habitació és de misteri. Les pinzellades fluides evocant l'efecte del sol en l'exterior, i el moviment d'una fina tela empesa per una brisa suau.

L'espectador sent una curiositat per la resta de l'habitació, i pel que hi ha fora. Els quadres de gènere de von Menzel tenen punts de vista i composicions poc ortodoxes. En aquest cas, la composició descentrada, tallada pels cantons com si fos una instantània de la vida quotidiana, s'avança a l'impressionisme francès, igual que la llibertat de la pinzellada, els efectes naturals de llum i l'ús dels miralls.

Petita galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolph von Menzel Modifica l'enllaç a Wikidata