Ador

Ador

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Adorer, adorera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.325.943,45
Superfície	13,8 km²
Altitud	50 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.440 hab. 104,35 hab/km²
Coordenades	38° 55′ 05″ N, 0° 13′ 31″ O
Distàncies	76,7 km de València 7,1 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 Gent d'Ador-Compromís, 4 PP Joan Faus i Vitoria (Gent d’Ador)
Codi postal	46729
Festes majors	Darreries d'agost
Patró/Patrons	MdD de Loreto i Crist de l'Empar
Web	http://www.ador.es/

Ador és una població de la comarca de la Safor.

Geografia

Situat al sud-est de l'Horta de Gandia, al marge esquerre del riu Serpis i als peus de la serra d'Ador. El riu separa el poble d'Ador de la veïna Vilallonga. Palma de Gandia, al nord del nucli, forma una connurbació amb Ador.

La superfície del terme, amb 13'8 Km², és muntanyenca excepte a les vores del Sèrpis. Les principals altures són la Penya Roja (361 m.), Castellarets (283 m.), Corona (165 m.), el Tossal o la Creu, etc. El riu Vernissa també frega el terme municipal pel nord.

El poble d'Ador es situa als peus de la serra, a uns 50 metres d'altura sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani i el terme està poblat d'arbres, tarongers a les zones cultivades i pinsa la serra.

Límits

Alfauir Llutxent Ròtova	Palma de Gandia Gandia
Castellonet de la Conquesta		Potries
	Vilallonga

Accés

S'accedeix a Ador per la carretera CV-685 que surt de l'autovia CV-60 a l'altura del polígon industrial de Palma de Gandia.

Història

El topònim sembla d'origen musulmà i significa les cases. Al terme s'ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. Després de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. El rei Pere el Gran, va concedir el 1276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el castell de Palma, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer al senyoriu del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El 1460, passà a mans de la família Tolsà i posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins la desaparició dels senyorius. El 1574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2009
1.150	1.088	1.091	1.117	1.125	1.178	1.216	1.346	1.385	1.398	1.463	1.474

Economia

L'agricultura manté una forta importància al municipi ja que ocupa aproximadament al 30% de la població, dedicats majortàriament als cítirics. Vora el 40% s'ocupa als serveis.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Luis Dauder Mascarell	Independent
1983 - 1987	José Miñana Miñana	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Juan Vicente Estruch i Estruch	AP
1991 - 1995	Juan Vicente Estruch i Estruch	PP
1995 - 1999	Juan Vicente Estruch i Estruch	PP
1999 - 2003	Juan Vicente Estruch i Estruch	PP
2003 - 2007	Juan Vicente Estruch i Estruch	PP
2007 - 2011	Juan Vicente Estruch i Estruch	PP
Des del 2011	Joan Faus i Vitòria	Gent d'Ador

Monuments

• Casa de l'Alfàs és un edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre un soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
• Església de la Mare de Déu de Loreto és un edifici amb caracter de fortalesa construit despres de la guerra del dos Peres, en tepms d´Alfons el Vell, Duc Reial de Gandia a les darreries de segle XIV d´una sola nau amb capelles lateral entre contraforts, d´estil gòtic, a les darreries del segle XVIII, s´enderroca el presbiteri i la torre medieval per tal d´ampliar-la i redecorar-la a l´estil del moment, el neoclasic que ocultá el seu pasat medieval. Entre l´any 1858-61 fou construit el campanar i la portalada medieval adovellada, sustituida l´any 1958. por.
• Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l'Empar), del segle XVI i restaurada l'any 1972, presenta un estil renaixentista amb baveda de cano sostesa per dos arcs faixons de mig punt rebaixat i presbiteri amb boveda a quatre punts i sacristia amb cupula de mitja taronja sostesa per petxines que fou enderrocada en la restauració de 1972 per tal d´ampliar la casa de l´ermità.D´aquesta ermita es pot gaudir d´una de les vistes mes boniques de la comarca de la Safor.

Llocs d'interés

• Serra d'Ador on trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret. L'aula de Natura "Serra d'Ador" és un referent quant a l'educació ambiental a la comarca. També serveix d'Alberg per a grups juvenils.
• Cova Figueral on trobem restes arqueològiques pertanyents a l'eneolític, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.

Festes i celebracions

• Festes Patronals. Se celebren en la tercera setmana d'agost, a partir del tercer diumenge d'aquest mes. El dilluns està dedicat a Sant Josep, el dimarts a la Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist de l'Empar.
• Festes de Moros i Cristians. se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Gastronomia

Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dóna com a producte una mel de gran qualitat. A més recomanem la degustació dels plats típics, com ara són el putxero i la paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços Nadalencs. A banda d'açò, també hi ha la gamba amb bleda, els figatells i les coques de dacsa.

Esports

Destaca la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l' any als carrers d'Ador.

Enllaços externs

• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.