Adramítium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Adramitium (Adramyttium, Adramyttion) fou una ciutat a la vora del riu Caicus, a la costa de la regió de Mísia, a l'Àsia Menor.

La tradició atribueix la seva fundació a Adramis, germà del rei Cressos de Lídia. Més tard segons Estrabó s'hi va establir una colònia d'atenencs; Tucídides esmenta al lloc un establiment de gent expulsada de Delos pels atenencs vers el 422 aC. Al segle II aC va pertànyer al regne de Pèrgam i en fou un dels principals ports. Fou capital d'un conventus de la província d'Àsia.

En l'època cristiana fou seu d'un bisbat testimoniat al concili d'Efes el 431, sufragani d'Efes. Al segle VIII era un port i base naval del thema dels Tracesis (Thrakésion). El 714 s'hi va proclamar emperador Joan (Teodosi III), un recaptador d'impostos, amb el suport de la flota d'Opsicios. Al segle X fou part del thema de Samos, i seu d'una turma (subdivisió militar). El 1093 la va destruir el pirata Tzachas d'Esmirna però el general Eumathios Philokales la va reconstruir el 1109 i va esdevenir base naval. El 1185 es va crear el thema d'Adramyttion. El 1197 fou atacada pels genovesos i el 1205 i 1213-1214 pels llatins. El 1261 l'emperador bizantí hi va concedir facilitats als genovesos que de fet però no de dret la posseïen el 1300. Fou ocupada pel turcman Karasi entre 1300 i 1305. Els turc la van anomenar Edremit.

Vegeu: Edremit

Coord.: 39° 27′ 57″ N, 26° 56′ 15″ E / 39.465833333333°N,26.9375°E / 39.465833333333; 26.9375