Adrià Collado
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Adrià Collado}}--~~~~ |
  |
|
|---|---|
| Naixença: | 3 d'agost de 1972 Barcelona |
| Nacionalitat: |  Catalunya |
|
|
|
| Pàgina sobre Adrià Collado a IMDb | |
Adrià Collado (Barcelona, 3 d'agost de 1972) és un actor i empresari català.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Adrià Collado va néixer el 3 d'agost de 1972 a Barcelona.
Després de finalitzar la COU i selectivitat, Adrià va decidir llicenciar-se en Geografia i Història, i en Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on els seus companys li van animar a ser actor, professió que li faria superar la seva timidesa. Per a pagar-se les classes d'interpretació en l'estudi Nancy Tuñón, així com els cursos de "L'actor enfront de la càmera" i "Teatre del segle d'or espanyol", l'Adrià va exercir de model. També dir que és familiar de l'actor espanyol Santiago Tejada Collado.
Els seus primers inicis com actor es van donar en el teatre, mitjà en el qual va estrenar Eduardo II (Christopher Marlowe) i Salvats, obra en la qual, segons les seves paraules, es troba el fragment més dur que ell hagi interpretat mai: l'assassinat d'un nen.
A poc a poc va aconseguir papers en sèries com Oh, Espanya, La saga dels Clark -dintre de l'espai televisiu Lo+Plus- i Estació d´enllaç que li van facilitar el camí cap al cinema.
Al 1994 es va produir el seu debut en El porqué de las cosas, pel·lícula en la qual apareixia en una única escena. A l'any següent, Alan Parker el va cridar per a un cameo en la pel·lícula Evita. Paral·lelament va acceptar protagonitzar alguns curtmetratges com Estocolm.
L'any 1997 va accedir al seu primer paper important en una pel·lícula, Mensaka, páginas de una historia, en la qual va encarnar a Fran, un músic que abandonava els seus ideals i traïa el seu grup d'amics de tota la vida en benefici d'una reeixida carrera. Gràcies a aquesta pel·lícula, l'Adrià va quedar associat a una generació d'actors composta per intèrprets com Lola Dueñas, Tristán Ulloa, Laia Marull o Guillermo Toledo, especialment reivindicativa i crítica contra tota classe d'injustícies.
En 1998 va estrenar Atómica, després del rodatge de la qual es va incorporar a l'elenc de Hermanas, una sèrie en la qual Adrià es va posar en la pell d'Alberto, un fotògraf fill d'Ángela (Ángela Molina), una monja que el va donar en adopció al néixer, i que s'enamorava d'una novícia que residia en el convent al que pertanyia la seva mare.
La revista Fotogramas va decidir incloure'l en el seu reportatge anual sobre nous valors, en la qual va confessar que gràcies a la seva professió s'havia vist obligat a superar la seva por a volar amb avió.
En 1999 va estrenar la cinta de terror El arte de morir, en la qual moria a pocs minuts de començar el metraje, no sense abans deixar embarassada a la seva dona, i Pourquoi pas moi?, en la qual va interpretar a un futbolista gai. Des de llavors l'Adrià s'ha forjat la imatge d'actor modern que combina diversos gèneres cinematogràfics, alternant amb freqüència els directors debutants amb noms ja més consolidats.
Aquell mateix any va lliurar, al costat de Daniel Guzmán i Joel Joan, el Premi Goya a la millor actriu revelació a Ana Fernández: ja era un membre oficial de la professió, fet que es va ratificar quan Carlos Saura va requerir els seus serveis para Buñuel y la mesa del Rei Salomón (2001), cinta en la qual l'actor va encarnar a un Federico García Lorca que contemplava el seu propi afusellament en una taula amb poders màgics que permetia albirar el futur de qui es reflectissin en ella. Adrià es va preparar aquell paper llegint diverses obres de l'escriptor granadí. Juntament amb el realitzador i els seus companys de repartiment (Ernesto Alterio i Pere Arquillué) va viatjar al Festival de Cinema de Sant Sebastià, en el qual la crítica va massacrar la cinta, salvant el treball dels intèrprets.
Al 2002 va rodar El sueño de Ibiza -en la qual es va posar en la pell d'un hippy- i Fumata blanca, en la qual va encarnar a un sacerdot que perdia la seva fe en la cúria vaticana al descobrir que el seu mentor (Cardenal Giovanello: Héctor Alterio) es venia als interessos mercantils de Roma després d'haver lluitat contra ells. A aquests títols se li sumarien Bloody Mallody i Cámara oscura, un thriller en el qual li va tocar representar a un home a punt de convertir-se en pare de família i que tractava a la seva dona de forma un poc autoritària.
En 2003 Elena Arnao va suggerir el seu nom per al càsting de la sèrie Aquí no hay quien viva, en la qual es va incorporar de seguida interpretant a Fernando Navarro, la parella gay d'un periodista anomenat Mauricio Hidalgo (Luis Merlo), que assolia esplaiar-se com individu a l'anunciar públicament la seva condició d'homosexual. La sèrie es va convertir en un fenomen social i Adrià no va dubtar a considerar el treball de Luis i el seu propi com un bé educacional.
Tot i això, al 2004 va abandonar en ple èxit la sèrie, encara que la fama arribada amb ella li va permetre exercir de jurat en una desfilada de models. Durant un any va rodar Proyecto: Cassandra, Km 31 cinta de terror filmada a Mèxic basada en el mite de la llorona, i també el film Aislados, pel·lícula independent en la qual va col·laborar en gairebé totes les fases de producció.
L'any 2005 va tornar a Aquí no hay quien viva. En la nova temporada Fernando i Mauri consolidaven la seva relació després d'haver intentat adoptar a un nen inadaptat -invenció dels guionistes que va deslligar les fúries del Fòrum Espanyol de la Família, no així de l'Associació d'Usuaris de Comunicació- i d'haver fundat junts un despatx d'advocats, en el qual Mauri només aportava el capital. Al llarg d'aquesta quarta temporada, la parella consolidava la seva relació de diverses maneres, entre elles ballant transvestits en un cabaret, fins al punt que al final decidien casar-se. Tot just unes setmanes abans d'aquest esdeveniment fictici, Adrià havia elogiat al seu company de repartiment, Luis Merlo, considerant-lo un dels millors intèrprets del país. Adrià va combinar el rodatge amb la filmació de Películas per a no dormir: para entrar a vivir en la qual feia d'un home que comprava un pis no exempt de perills.
També va rodar El síndrome de Svensson i Está en el aire, una comèdia en la qual va interpretar a Nacho, un trentanyer abandonat per la seva novia.
Al 2006 va acceptar protagonitzar Proyecto Dos, on va interpretar a un home amb una vida tranquil·la -dona i fill inclòs- que veu morir a un trentanyer idèntic a ell per la televisió.
En 2007 va començar a rodar amb els seus companys d'Aquí no hay quien viva la sèrie La que se avecina, produïda per Telecinco. Posteriorment va formar part de l'elenc d'actors de la serie de televisió Cüestión de sexo.
L'any 2010 ha estrenat el film Viaje mágico a África, el qual és la primera pel·lícula espanyola rodada en 3D. Alhora, actualment està immers en la gravació de la serie Gran reserva per la cadena Telecinco. Gran Reserva és una sèrie produïda per Bambú Producciones per a Televisió Espanyola en 2010 que compta amb la participació d'una sèrie d'actors de luxe als quals estem més acostumats de veure en el cinema enlloc de a la petita pantalla, entre ells destaquen Emilio Gutiérrez Caba, Paula Echevarría, Adrià Collado, Ángela Molina i Tristán Ulloa.
Filmografia [modifica]
| Any | Pel·lícula | Director |
|---|---|---|
| 1994 | El porqué de las cosas | Ventura Pons |
| 1995 | Evita | Alan Parker |
| 1995 | Pareja de tres | |
| 1998 | Mensaka, páginas de una historia | Salvador García Ruíz |
| 1998 | Atómica | Alfonso Albacete y David Menkes |
| 1999 | Sobreviviré | Alfonso Albacete y David Menkes |
| 1999 | El corazón del guerrero | Daniel Monzón |
| 1999 | Pourquoi pas moi? | |
| 2000 | El arte de morir | Álvaro Fernández Armero |
| 2001 | Buñuel y la mesa del rey Salomón | Carlos Saura |
| 2002 | El sueño de Ibiza | |
| 2002 | Fumata blanca | Miquel Borda |
| 2003 | Bloody Mallory | Julien Magnat |
| 2003 | Cámara oscura | Pau Freixas |
| 2004 | La mirada violeta | |
| 2005 | Aislados | David Marqués |
| 2006 | Km 31 | Rigoberto Castañeda |
| 2006 | El síndrome de Svenson | Kepa Sojo |
| 2006 | Está en el aire | |
| 2006 | Proyecto Dos | |
| 2006 | Para entrar a vivir | |
| 2010 | Desechos | David Marqués |
| 2010 | Viaje Mágico a África | Jordi Llompart |
Curtmetratges [modifica]
| Any | Curtmetratge |
| 1995 | Estocolmo |
| 1998 | Viaje a la luna |
| 1999 | Ya pronto hará frío |
| 2003 | Comarcal 130 |
| 2005 | Elisa Guzmán |
Televisió [modifica]
| Any | Sèrie/Telefilm |
| 1992 | Oh Espanya |
| 1993 | La saga de los Clark |
| 1994 | Estació D´enllaç |
| 1994 | Poble Nou |
| 1997 | Un amor claroscuro |
| 1997 | El joc de Viure |
| 1998 | Hermanas |
| 1999 | Andorra, entre el torb y la gestapo |
| 2000 | Des del Balcó |
| 2003-2004 2005-2006 |
Aquí no hay quien viva |
| 2005 | Proyecto Casandra |
| 2006 | Para entrar a vivir |
| 2007 | La que se avecina |
| 2008 | La que se avecina |
| 2009 | Cuestión de sexo |
| 2013 | La que se avecina |
Teatre [modifica]
| Any | Obra de teatre |
| Salvats | |
| Eduardo II |
Enllaços externs [modifica]
- Adrià Collado a Twitter
- La seva fitxa a IMDb (anglès)
- Entrevista a MentesInquietas (castellà)
- Entrevista a SospechososHabituales (castellà)
