Adrian Lamo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adrian Lamo
Ocupació Periodista

Adrian Lamo (Boston, 1981) és un periodista i hacker famós conegut per irrompre en sistemes informàtics d'alta seguretat com The New York Times, Yahoo!, o Microsoft, cosa que va suposar el seu empresonament el 2004.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Adrian Lamo és fill de Mario Lamo i Mary Lamo-Atwood va néixer a Boston, Massachusetts. Això no obstant, va passar la seva infància a Arlington (Virgínia) fins que la seva família es va mudar a Bogotà (Colòmbia) quan ell tenia 10 anys. Dos anys més tard va retornar als Estats Units i es va instal·lar definitivament a San Francisco fins que va acabar la seva educació secundaria un anys abans del previst per la seva edat.

Popularment és conegut com a "hacker sense casa" degut al seu estil de vida transitori i a que efectua els seus atacs en espais públics. Durant els seus viatges, Lamo aprofita per practicar surf, viure en edificis abandonats i fa servir els cibercafès, biblioteques i universitats per investigar les vulnerabilitats de les xares d'Internet. D'altra banda, Lamo tot i haver realitzats diverses avaluacions sobre sistemes de seguretats (tant autoritzades com no autoritzades) d'empreses importants, mai ha volgut rebre cap remuneració a canvi.

El 2001 Lamo va patir una sobredosis d'amfetamines i 3 anys més tard, una exnovia el va acusar de ser una persona molt controladora i que fins i tot va arribar a fer servir una pistola paralitzant contra ella, cosa que Lamo va negar rotundament. L'any 2010 va ser detingut per mostrar un comportament inusual i se'l va diagnosticar que patia síndrome d'Asperger,[1] pel que va estar ingressat durant 9 dies en un centre psiquiàtric.

Accions Hacker[modifica | modifica el codi]

Normalment les empreses fan servir servidors proxy per permetre als seus empleats accés a Internet sense que la seva xarxa interna ho tingui realment. Quan aquests dispositius es configuren de forma incorrecta o es troba alguna vulnerabilitat en el sistema per a on es pot penetra, és possible accedir a tota la xarxa interna de l'empresa. Lamo fa servir aquests mecanismes per tal d'irrompre en les bases de dades, sovint fent servir una eina denominada ProxyHunter.

Entre les seves accions més destacades podem considerar la seva irrupció a la xarxa de The New York Times en febrer de 2002. Lamo es va ficar al sistema i va afegir el seu nom a la base de dades de fonts expertes. Amb aquesta acció va accedir a informació que inclou números de telèfons de domicilis i de seguretat social de més de 3.000 contribuents. A més, va usar noms d'identificació i contrasenyes fictícies mitjançant LexisNexis, una base de dades de cerca on line.[2] El diari va presentar una denunciar i en agost de 2003, després de 15 mesos d'investigació, es va determinar una ordre de detenció contra ell. Finalment es va entregar als US Marshals el 9 de setembre a Sacramento, California. Va ser entregat al FBI de Nova York i es va declarar culpable de delictes informàtics contra Microsoft, LexisNexis i The New York Times el 8 de gener de 2004 i va ser condemnat a 6 mesos d'arrest domiciliari a casa dels seus pares, dos anys en llibertat condicional i a pagar 65.000 dòlars americans pels danys causats.[3] Durant aquest període, el Tribunal del Districte el va impedir exercir certes llibertats com fer servir determinats software, viatges fora d'una zona determinada o establir contactes amb investigadors en matèria de seguretat.


White hat, black hat i ètica hacker[modifica | modifica el codi]

Un hacker de barret blanc (del anglès wthite hat) en argot d'informàtica es refereix a un professional que ha d'assegurar i protegir els sistemes de seguretat en xarxes informàtiques. Aquestes persones treballen com a experts en empreses de seguretat en aquest àmbit i s'encarreguen d'analitzar els sistemes per veure les seves vulnerabilitats i el seu nivell de seguretat mitjançant proves de penetració a les xarxes. Per tant, les seves activitats no tenen un fi maliciós i realitzen "atacs" de forma legal per testejar els sistemes.

D'altra banda, un hacker de barret negre (del anglès, black hat) és aquell que trenca aquestes xarxes i crea virus, per tant el seu àmbit d'acció es podria dir que és el trencament de xarxes sense autorització. Les seves activitats estan relacionades amb el vandalisme, el frau i altres activitats il·legals.

Això no obstant, no s'han de confondre aquestes dues expressions amb el d'ètica hacker, que fa referència a la ideologia de "persones que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que és un deure per ells compartir la informació i a programari lliure. Cal no confondre'ls amb els crackers, els usuaris destructius amb l'objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes: un hacker és un expert o un entusiasta de qualsevol tipus que pot dedicar-se o no a la informàtica".[4] L'ètica hacker també engloba a aquelles persones que busquen aprendre mitjançant la seva experiència, la veritat, la curiositat i altres valors.

Pel que fa a Lamo, molts crítics l'han situat como un buscador de publicitat o com un delinqüent comú. Per defensar-se, Lamo sempre ha expressat que la seva motivació es únicament la curiositat i no realitzar actes criminals: "Reconec que puc ser acusat legalment, però no permeto que les meves accions siguin conduïdes per la por".[5] En aquest sentit, Lamo es podria situar tant en el costat dels hackers de barret negre en primer lloc com en els de barret blanc si tenim en compte les seves últimes activitats professionals. Això no obstant, les seves activitats sempre es podrien emmarcar dins d'una certa ètica hacker en el sentit d'introduir-se en sistemes com a curiositat i pròpia superació a més del fet que no ha volgut cobrar remuneracions pel seu treball com a analista de seguretat de xarxes. Lamo s'ha introduït en sistemes prohibits i de màxima seguretat, però no ha creat cap virus, cosa que l'exempta d'una actitud maliciosa. A més, el propi Lamo reconeix que ell no ha tomat diners de les companyies a les quals ha pogut irrompre en els seus sistemes de seguretat[5] i ha compartit en una web (SecurityFocus.com) tots els detalls de com va fer la intrusió a la xarxa del The New York Times.

Cas Manning i Wikileaks[modifica | modifica el codi]

Adrian Lamo va ser la persona que va delatar a Bradley Manning sobre les informacions que estava filtrant a Wikileaks. En juny de 2010, Lamo va informar a les autoritats de l'exèrcit dels EE.UU que Manning li havia traspassat informació classificada a ell. També va declarar que Manning li va confesar que havia estat ell qui va filtrar les imatges de l'atac aeri americà a Bagdag[6] de juliols de 2007 a Wikileaks. Lamo, tot i haver defensat la pàgina web i haver arribat a donar diners, considerava que la quantitat d'informació i el que contenien les filtracions posaven en perill la seguretat de l'estat: "Jo no hauria fet això si no hagués posat vides en perill... estava en zona de guerra i bàsicament va tractar de filtrar tota la informació classificada que va poder per treure-la a l'aire".[7] D'altra banda, segons el diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung un periodista de Forbes[8] ha publicat que Lamos actualment treballa com a "especialista de seguretat" en el "Projecte Vigilant", una institució de seguretat privada que també treballa per al FBI i la NSA.[9] Per aquestes qüestions Lamo ha estat durament criticat per molts hackers al Hackers on Planet Earth 2010 i el van titllar de traïdor.[10] Per la seva banda, Lamo considera que "Julian Assange és qui hauria de ser castigat",[11][12] en comptes del soldat al que ell va delatar.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adrian Lamo Modifica l'enllaç a Wikidata