Adrianus de Jong

Adrianus de Jong

Biografia
Naixement	21 juny 1882 Plantungan (Indonèsia)
Mort	23 desembre 1966 (84 anys) la Haia (Països Baixos)
Dades personals
Formació	Koninklijke Militaire Academie (1900–1903) Cadettenschool (1897–1900)
Activitat
Ocupació	oficial (1903–1933), tirador
Carrera militar
Branca militar	Artilleria
Rang militar	cadet (1897–) primer tinent capità Segon tinent caporal sergent major
Esport	esgrima
Participà en
1928	Jocs Olímpics d'Estiu de 1928
1924	Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
1920	Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - sabre individual masculí  (medalla de bronze olímpica)
1912	Jocs Olímpics d'Estiu de 1912
1908	Jocs Olímpics d'Estiu de 1908
1906	Jocs Olímpics d'Estiu de 1906
Premis (6 desembre 1918)  Officers' Cross (en) (28 agost 1913)  cavaller de l'orde d'Orange-Nassau (10 gener 1913)  Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques (10 gener 1913)  Participation Medal 1912 Olympic Games (en)

Medaller
Competint per Països Baixos
Jocs Olímpics
Esgrima
Bronze	Estocolm 1912	Espasa per equips
Bronze	Estocolm 1912	Sabre per equips
Bronze	Anvers 1920	Sabre per equips
Bronze	París 1924	Sabre per equips
Campionat internacional
Or	Oostende 1922	Sabre individual
Or	La Haia 1923	Sabre individual
Plata	La Haia 1923	Espasa individual

Adrianus Egbert Willem "Arie" de Jong (Pelantungan, Java, Índies Orientals Neerlandeses, 21 de juny de 1882 - La Haia, 23 de desembre de 1966) va ser un oficial de l'exèrcit neerlandès i tirador neerlandès que va competir durant el primer terç del segle xx. Va prendre part en sis edicions dels Jocs Olímpics, cinc si no es tenen en compte els Jocs Intercalats, en les quals guanyà cinc medalles de bronze. Fou el primer esportista en prendre part en cinc Jocs Olímpics i no fou superat per cap altra esportista neerlandès fins al 1996, quan Eric Swinkels disputà els seus sisens Jocs.

De Jong dominava les tres armes i entre 1910 i 1928 guanyà 18 títols nacionals; 9 amb l'espasa, 6 amb el sabre i 3 amb el floret. El 1924 guanyà simultàniament el títol en les tres armes. Amb el sabre aconseguí els seus èxits internacionals més destacats, en guanyar els dos primers campionats del món, el 1922 i 1923, i quatre de les cinc medalles olímpiques.

El 1906, a Atenes i el 1908, a Londres, tingué un paper discret, amb vuit proves disputades, en què destaquen la cinquena posició d'espasa per equips el 1906 i de sabre per equips el 1908. El 1912, als Jocs d'Estocolm va disputar quatre proves i guanyà dues medalles de bronze: en espasa i sabre per equips, mentre en les altres dues proves quedà eliminat en sèries.

El 1920, un cop superada la Primera Guerra Mundial, disputà sis proves del programa d'esgrima als Jocs d'Anvers. Guanyà dues medalles de bronze: en la competició de sabre per equips i en la de sabre individual. En el floret per equips fou sisè i en espasa per equips setè, mentre en les altres dues proves quedà eliminat en sèries.

El 1924, a París, disputà cinc proves del programa d'esgrima, amb una nova medalla de bronze en la competició de sabre per equips i una cinquena posició en sabre individual com a millors resultats.

El 1928, a Amsterdam, disputà els seus sisens i darrers Jocs Olímpics. Va prendre part en quatre proves del programa d'esgrima, sense que aquesta vegada guanyés cap medalla.