Adrien-Marie Legendre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adrien-Marie Legendre

Imatge de Legendre[1]
Naixement 18 de setembre de 1752
París, Regne de França
Defunció 10 de gener de 1833 (als 80 anys)
Auteuil, França

Adrien-Marie Legendre (París, 18 de setembre de 1752 - Auteuil, Regne de França, 10 de gener de 1833) va ser un matemàtic francès. Va fer importants contribucions a l'estadística, la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta i l'anàlisi matemàtica.

Els seus pares volien donar-li una bona educació i el van portar al “Collège Mazarin", també conegut com a “Col·legi de les Quatre Nacions” de Paris. Que Legendre estudies en aquesta escola va ser un fet clau per a la seva vocació matemàtica, ja que ,des de sempre, l'escola va tenir gran fama i reconeixement pel que fa a temes matemàtics i científics.

Gran part del seu treball va ser perfeccionat posteriorment per d'altres: els seus treballs en les arrels dels polinomis va inspirar la teoria de Galois; els treballs de Abel en les funcions el·líptiques es van construir sobre els de Legendre; part de l'obra de Gauss sobre estadística i teoria de nombres complementava la de Legendre.

És membre de l'Acadèmia de les Ciències i arriba la Revolució Francesa i, es suprimeixen totes les Reals Acadèmies, inclosa la de les Ciències. Això va fer que Legendre passes per una situació econòmica difícil, ja que es va quedar sense salari. Durant el temps que va estar amagat, per els seus comentaris, a part de seguir investigant, Legendre va preparar el manual didàctic que l'ha portat a la fama, "Éléments de Geométrie". A més a més, durant aquest període, es va casar amb Marguerite-Claudine Couhin.

Els temps milloren i el 1799, Legendre aconsegueix feina com a Examinador de sortida, càrrec que havia tingut Laplace. Adrien Marie Legendre segueix treballant i investigant. Durant la seva vida, va tocar grans temes matemàtics com l'estadística, anàlisi matemàtica, teoria de nombres (Legendre va ser el primer a dedicar una obra a aquest tema, va obtenir grans reconeixements sobre la teoria del nombres entre els que cal destacar: 1830 demostració de la llei de reciprocitat quadràtica.), geometria ( el 1794, va publicar “Elements de la geometria” una obra original de Euclides que es traduïda a més de 30 idiomes)...

El 1830 va donar una prova de l'últim teorema de Fermat per a l'exponent n = 5, gairebé simultàniament amb Dirichlet el 1828.

En teoria de nombres, va conjecturar la llei de la reciprocitat quadràtica, provada posteriorment per Gauss. També va realitzar treballs pioners en la distribució dels nombres primers, i en l'aplicació de l'anàlisi a la teoria de nombres. La seva conjectura, el 1796, del teorema dels nombres primers va ser demostrada per Hadamard i de la Vallée-Poussin el 1898.

Legendre va realitzar un nombre impressionant de treballs en les funcions el·líptiques, incloent la classificació de les integrals el·líptiques, però es va necessitar la genialitat d'Abel a l'estudiar les inverses de les funcions de Jacobi per a solucionar el problema completament.

És conegut per la transformada de Legendre, utilitzada per a passar de la formulació lagrangiana a la hamiltoniana de la mecànica clàssica. També s'usa en termodinàmica per a obtenir l'entalpia de les energies lliures de Helmholtz i Gibbs partint de l'energia interna.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFPeter Duren in Notices of American Mathematical Society, dec 2009