Aeci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Aeci (desambiguació)».

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396Ravenna, 21 de setembre de 454), general romà d'origen escita, famós per la seva victòria davant d'Àtila a la batalla de Châlons (o batalla dels Camps Catalàunics).

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'any 396 a la província romana de Mèsia, fill del magister equitum Gaudenci i d'Aurèlia. Gaudenci va morir en un motí i el seu jove fill fou donat com a ostatge a Alaric. Amb els gots va compartir els seus primers anys d'aprenentatge, va conèixer la seva forma de viure i en va aprendre l'art de la guerra.

Inici de la carrera militar[modifica | modifica el codi]

El 423 es va posar al servei de l'usurpador Joan el Secretari. Va negociar amb els huns la vinguda d'un exèrcit de seixanta mil homes que va posar al servei de Joan el secretari (423-424), suport que no fou efectiu i el 425 Joan fou enderrocat per forces enviades per Teodosi. Aeci es va sotmetre al nou emperador Valentinià III i per tant va esdevenir general de Gala Plàcia o Placídia, regent del seu fill Valentinià III servint com a magister equitum a les Gàl·lies durant el mandat de Felix. En el favor de Placídia el seu rival fou Bonifaci (després comites d'Àfrica), i ambdós homes es van dirigir acusacions de traïció.

El 426 Aeci va salvar la ciutat d'Arles del atac dels visigots. Bonifaci es va revoltar el 427 i es va proclamar emperador a la seva província que finalment (anys després, fou ocupada pels vàndals). El 428 Aeci va derrotar altre cop als visigots prop d'Arles i va capturar al seu cap Anaolf. Finalment el 432 es va haver de retirar de la Gàl·lia per ordre de Placídia amb la que no es portava bé i va acusar Aeci de traïció; Aeci se'n va anar amb el seu exèrcit de huns cap a Panònia. Però aviat va tornar a Itàlia, on amb el seu exèrcit es va imposar com a únic magister militium d'occident (433) i va rebre els títols de consol i patrici (434).

L'ofensiva d'Àtila contra l'Imperi Romà d'Occident[modifica | modifica el codi]

A diferència dels seus efímers i mediocres predecessors, Aeci va destacar en el seu càrrec per ser capaç de posar ordre al caòtic Imperi Romà d'Occident que s'estava enfonsant. Va protegir Itàlia, va aturar l'expansió dels bàrbars, aturà els visigots a la Gàl·lia i va arraconar als burgundis a Savoia. Unes altres decisions van ser mal rebudes, però inevitables, com el reconeixement de l'assentament vàndal al nord d'Àfrica.

L'imperi es va mantenir bàsicament durant 17 anys (434-451) per mitjà de tractats amb els pobles bàrbars que es van establir com a federats. El 435 es van revoltar els borgonyons, poble federat a la Gàl·lia que va avançar cap a Bèlgica, i al mateix temps va esclatar la revolta dels camperols o bagaudes gals, però en els mesos següents ambdós foren derrotats per Aeci. Els visigots van fer el 437 un atac a Narbona que fou rebutjat per les forces locals i es van retirar a Tolosa on Aeci va anar a assetjar-los i el 439 va ocupar la ciutat i va fer un pacte amb ells. El 440 els francs van fer incursions a la Gàl·lia i van saquejar Colònia i Magúncia i van destruir Tréveris, però el 446 Aeci va derrotar els salis i va ocupar Cambrai. El 450 va morir Placídia, i la pau es va trencar poc després (451) amb l'arribada d'Àtila, rei dels huns que s'havia sentit insultat per l'emperador romà Valentinià III quan va rebutjar la proposta d'Àtila de casar-se amb Honòria que era la germana de l'emperador, i amb aquesta excusa va decidir envair l'imperi i va reunir una gran força formada per una aliança d'huns, escites, sàrmates, gèpids, ostrogots i alans.

La batalla dels Camp Catalàunics[modifica | modifica el codi]

Àtila va passar per Basilea, Metz, Tréveris, Reims, Autun, Tongres i altres ciutats fins que Aeci, amb l'ajut del rei visigot Teodoric II, el va aturar prop de Paris; Àtila es va dirigir llavor a Orleans que va assetjar, mentre Aeci, els visigots i altres aliats (els francs ripuaris, saxons, gals, lets, armoricans, brens, i part dels borgonyons i dels alans) marxaven contra ell; els dos exèrcits es van trobar al lloc conegut com els Camps Catalàunics (prop de Troies) i Aeci va obtenir una victòria completa (20 de setembre del 451), batalla coneguda també amb el nom de batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons, en la que va morir el rei visigot Teodoric (al que va succeir el seu fill Turismund) i darrera gran batralla de l'Imperi romà d'occident. Aeci, que amb la victòria havia salvat Roma, es va covertir en un personatge molt popular i estimat per tothom.

Aeci, l'"l'últim romà"[modifica | modifica el codi]

Llavors Àtila va marxar cap Itàlia i va assolar el nord del país. Aquileia fou assetjada durant tres mesos i finalment destruïda. Els habitants del Vèneto es van refugiar a les illes de la costa del Adriàtic, la principal de les quals fou Rialto, i aquest poblament va originar la ciutat de Venècia. Aeci va anar a Itàlia i va derrotar a Àtila en diversos combats parcials que no foren decisius però van debilitar als huns. Àtila va acampar a Acroventum, on el Papa Lleó I va anar per demanar-li la pau, i com que les forces d'Àtila havien quedat molt minvades per l'acció d'Aeci, va acceptar de retirar-se d'Itàlia a canvi d'un tribut. Aquesta campanya fou la més important d'Aeci i va ser la que li va donar el sobrenom de «l'últim romà», asignat per Procopi.

Aeci fou acusat en els anys següents de conspirar per usurpar el tron per ell mateix o pel seu fill Carpili però no es va provar mai. L'eunuc Heracli no parava de difondre els rumors davant l'emperador Valentinià.

Un dia Aeci va acudir a una audiència imperial on havia de demanar la mà de la filla de l'emperador, Eudòxia, pel seu fill Carpili. Allà mateix, l'emperador el va matar o fer matar, així com als seus partidaris principals (454). El company d'Aeci, el general Marcel·lí, assabentat de la mort del magister militium, es va revoltar a Dalmàcia i Valentinià fou assassinat uns mesos després (16 de març del 455) pel senador, Petroni Màxim,[1] que es va proclamar emperador.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bunson, Matthew. A Dictionary of the Roman Empire (en anglès). Oxford University Press, 1991, p. 436. ISBN 0195102339.