Aelia Capitolina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mosaic del segle VI de Jerusalem

Aelia Capitolina (en llatí: Colònia Aelia Capitolina) era una ciutat construïda per l'emperador Adrià a l'any 131 per ser ocupada com colònia, posició diferent a la de polis; la construí sobre l'antiga Jerusalem, que estava en runes quan ell visità la província de Síria Palestina.

Nombre[modifica | modifica el codi]

"Aelia" deriva del nom de Adrià, Aelius, mentre que "Capitolina" significa que la ciutat nova es dedicava a Júpiter, el seu temple a Roma es trobava a la Colina Capitolina, i el nou temple es va construir sobre las runes del Temple de Jerusalem.

El nom llatí Aelia és l'origen etimològic del terme àrab Iliya (إلياء), l'antic nom islàmic per Jerusalem fins que s'imposà el de Al-Quds (القدس), el sagrat.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Una legió, la Legio VI Ferrata, fou assentada a la província per mantenir l'ordre i, els treballs de construcció començaren a l'any 131 després que el Governador de Judea, Turnus Rufus, realitzà la cerimònia de fundació. Una moneda romana amb la inscripció Aelia Capitolina de l'any 132 confirma la data.

L'anunci de la construcció del temple de Júpiter provocar la segona guerra jueu-romana, la revolta de Bar Kokhebà, entre els anys 132 i 135.[1] A continuació, els romans prohibiren als jueus viure en la ciutat, proscripció que continuà fins al sigle IV, amb Constantí I el Gran.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El pla urbà de Aelia Capitolina era el d'una ciutat romana típica, on els carrers principals es creuaven formant un rectangle. El carrer principal, flanquejat per files de columnes i amb botigues, tenia a prop de 22 m d'amplada (el equivalent a una carretera actual de sis carrils). El Cardus Maximus acabava en l'àrea de l'actual carrer de David.

La ciutat es va construir sense muralles,[2] i una guarnició de la Legió X Fretensis fou l'encarregada de protegir-la durant la resta del període romà. El destacament era responsable d'evitar que els jueus tornessin a la ciutat.

La majoria de les restes associades a Aelia Capitolina es troben en la mitat nord de l'anomenada Ciutat Vella, el que indicaria que la Porta de Damasc no seria l'entrada al Cardus Maximus, sinó la plaça central on es trobava el Fòrum Romà.[3]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dión Casio. Historia Romana, 2004. ISBN 978-84-249-2727-1. 
  2. L'enciclopèdia Britànica de 1911 assegura que es va construir sense muralles, però sí que les tenia en l'època de Constantí: coincidien amb els actuals murs de l'anomenada Ciutat Vella.
  3. Jodi Magness (Universitat de Carolina del Nord, segons els resultats de les excavacions de Nahman Avigad entre l'any 1969 i 1978 en el barri jueu.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arnould-Béhar, Caroline: L' espace urbain d' Aelia Capitolina (Jérusalem): rupture ou continuité? a la revista Histoire urbaine nº. 13, 2005, pags. 85-100, ISSN 1628-0482.

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911). 11a edició (en anglès). Cambridge University Press, 1911.