Aelia Sentia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aelia sentia fou una llei del temps d'August, de l'any 3 dC, que regulava la manumissió d'esclaus. Per aquesta llei els esclaus que havien estat encadenats pels seus amos com a càstig o havien rebut altres càstigs esmentats a la llei, si després rebien la manumissió pel mateix amo o un altre no esdevenien ciutadans romans ni llatins sinó que passaven a ser peregrins dediticis (peregrini dediticii).

També regulava l'edat per la manumissió d'esclaus (els esclaus fins els 30 anys) i els que per sota d'aquesta edat rebien la manumissió només rebien la ciutadania romana si hi havia causa legal establerta davant un consilium (aquesta mena de consilii es feien sovint a províncies i també a Roma) i si eren hereus de l'amo i aquest no era solvent; els que després de la manumissió havien esdevinguts ciutadans llatins podien accedir a la ciutadania romana en certes condicions que regulava la llei (s'havien d'haver casat amb una dona romana o una dona d'una colònia, o una dona de la mateixa classe que ells mateixos, i llavors l'home, la dona i els fills esdevenien ciutadans; en cas de mort del pare abans d'acabar al procediment la dona el podia continuar).

Si un home donava la manumissió a un esclau en frau de creditors o per defraudar, la manumissió esdevenia invalidada. Cap persona per sota dels 20 anys podia donar la manumissió a un esclau excepte per procediment legal (vindicta) establint la causa legal en un consilium; encara que a partir dels 14 anys es podia atorgar testament, les manumissions atorgades per aquest no eren valides; fins i tot per sota dels 20 anys, havia de seguir el mateix procediment per donar la manumissió a un esclau que hauria d'esdevenir ciutadà llatí. Les previsions contra la manumissió en frau no s'aplicaven als peregrini (s'hi van estendre parcialment al temps d'Adrià).

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües