Aeròdrom d'Alfés
| Aeròdrom d'Alfés | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| IATA: n/a – OACI: n/a | |||
|
|
|||
| Resum | |||
| Tipus d'aeroport | Públic | ||
| Titular/Gestor | Reial Aeri Club de Lleida | ||
| Serveix | Lleida | ||
| Localització | Alfés (Segrià) | ||
| Altura (msnm) | 214 m / 702 ft | ||
| Coordenades | 41° 32′ 59.45″ N, 0° 39′ 8.18″ E / 41.5498472,0.6522722 | ||
| Font: Generalitat de Catalunya.[1] | |||
L'Aeròdrom d'Alfés és un camp d'aviació situat dins del terme municipal d'Alfés, al Segrià.
S'utilitza principalment per a l'aviació esportiva i privada.
Taula de continguts |
Ubicació [modifica]
L'Aeròdrom d'Alfés s'ubica a quatre kilòmetres al nord del municipi que li dóna nom i a vuit al sud de Lleida. Es troba a pocs metres de l'Autopista AP-II, però l'únic accés viari és un camí asfaltat (la Carrerada de l'Aeròdrom) que el connecta amb la L-702 (La Bordeta-Artesa de Lleida).
Fou construït en una timoneda que per les seues característiques biològiques és única a Catalunya. En creia que en aquest ecosistema es trobava l'única presència d'aloses becudes del país,[2] tot i que des de 2006 es considera extinta.[3] També s'hi poden trobar exemplars d'altres espècies aviàries com la trenca, l'esparver cendrós o el xoriguer comú. La timoneda d'Alfés ha estat inclosa en diverses àrees de protecció natural com la del Pla d'Espais d'Interès Natural.
Història [modifica]
L'Aeròdrom d'Alfés fou inaugurat el 1929 després que el Reial Aeri Club de Lleida abandonés les seues instal·lacions del barri lleidatà dels Magraners.[4] Fou utilitzat durant la Guerra Civil com a camp d'aterratge d'emergència. Durant les dècades posteriors el seu ús fou sempre esporàdic i limitat a l'aviació esportiva i de lleure. Durant la dictadura franquista s'estudià la seua reconversió a aeroport comercial, però els plans foren finalment descartats.
Pocs anys després del seu restabliment, la Generalitat de Catalunya començà a plantejar-se la necessitat de construir un aeroport que servís l'àrea de Lleida.[5] L'asfaltatge i ampliació de les pistes i la reforma de l'aeròdrom d'Alfés fou la principal opció considerada, però sempre rebé el rebuig de diverses organitzacions ornitològiques i ecologistes.[6] El Ministeri de Defensa, propietari de l'aeròdrom, descartà l'execució d'aquestes obres.
L'any 2000, la Generalitat adquirí l'aeròdrom al ministeri i el 2002 s'aprovà el Pla d'Aeroports de Catalunya, que contemplava la transformació d'Alfés en l'aeroport regional de les Terres de Lleida. El pla no va poder ser executat perquè el nou govern tripartit rebutjà la construcció de l'aeroport a Alfés, sent Alguaire la localitat finalment escollida.
Inicialment s'afirmà que es clausuraria Alfés amb l'obertura del nou aeroport, però el vigent Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015) contempla el seu manteniment.[7] No obstant això, el mateix pla recomana la cerca d'un espai alternatiu per construir un nou aeròdrom, al qual es podria redirigir l'activitat esportiva i de lleure d'Alfés, reservant aquest a l'ús dels bombers.
La polèmica Alosa Becuda [modifica]
A l'actualitat persisteix un conflicte entre els els gestors i usuaris de l'aeròdrom, partidaris de mantenir i ampliar la instal·lació, i entitats ecologistes com Ipcena, que han demanat reiteradament el tancament de l'aeròdrom.[8]
Però el principal conflicte fou amb l'Alosa Becuda.[3] La presumpta presència d'aquesta au fou aprofitada pel moviment ecologista IPCENA per endegar una campanya mediàtica i judicial contra les instal·lacions, exigint-ne el tancament i evitant posteriorment que Alfés esdevingués Aeroport.[9]Es retardaren així els serveis aeroportuaris a l'Oest del país per 20 anys, i una au presumptament present a la zona evitava així el desenvolupament del territori i provocava la pèrdua definitiva d'Alfés en benefici d'Alguaire. [10]
Altres Activitats i Serveis [modifica]
Paral·lelament a les activitats pròpies d'un Aeròdrom, el Reial Aeri Club de Lleida ofereix a Alfés una escola de pilots, un servei d'aerotaxi i un servei de vols de lleure. Així mateix, es disposa de 2 hangars amb servei de pupil·latge d'avionetes.[11]
Les instal·lacions disposen de Bar i de Restaurant.[12]
Espai de Memòria Històrica i Guerra Civil Espanyola [modifica]
El Camp d’aviació republicà d’Alfés esdevingué el 1936 pont entre els camps d’aviació de Barcelona i Sariñena, on s’establia la base principal de l’aviació republicana al front de l’Aragó. Després de l’ocupació franquista l’abril de 1938, el camp d’aviació va estar inactiu fins al gener de 1939, quan va ser emprat per l’aviació legionària italiana.[13]
Es conserven en bon estat diferents restes patrimonials: el polvorí, les trinxeres, els refugis antiaeris, els barracots i l'hangar, que es poden visitar a través d'un recorregut senyalitzat. A través d'aquest itinerari es pot descobrir com era un camp d’aviació de l’exèrcit popular de la República, i el que va representar en el desenvolupament de les accions militars a Catalunya i l'Aragó.[14]
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Dades de l'aeròdrom d'Alfés
- ↑ Fitxa sobre l'alosa becuda al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge
- ↑ 3,0 3,1 Alfés se queda sin alondra dupont y sin aeropuerto. El País (2 de desembre de 2006)(castellà)
- ↑ Anuari Territorial de Catalunya 2003 - Societat Catalana d'Ordenació del Territori
- ↑ La Vanguardia. 8 d'agost de 1985
- ↑ La Vanguardia. 5 de maig de 1988
- ↑ Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015)
- ↑ Salvem la timoneda d'Alfés. Campanya de l'organització ecologista IPCENA
- ↑ Vilaweb.
- ↑ Observador de projectes i debats territorials de Catalunya.
- ↑ Reial Aeri Club de Lleida.
- ↑ Generalitat de Catalunya.Secretaria General de l'Esport.
- ↑ Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic.
- ↑ CATpatrimoni
|
||||||||||||||
Coord.: 41° 32′ 59.45″ N, 0° 39′ 8.18″ E / 41.5498472,0.6522722
