Aeroport de Barcelona - el Prat

Aeroport de Barcelona - el Prat
IATA: BCN – OACI: n/a
Accediu al Portal:Aviació
Resum
Tipus d'aeroport		Públic
Titular/Gestor		Aena Aeropuertos
Serveix		Barcelona
Localització		El Prat de Llobregat
Altura (msnm)		3.8 m / 12 ft
Coordenades		41° 17′ 49″ N, 2° 04′ 02″ E
Web		www.aena-aeropuertos.es
7R/25L	2.660	8.727	Asfalt
2/20	2.540	8.334	Asfalt
Estadístiques (2011)
Passatgers			34.398.226 (17,8%)
Operacions			303.054 (9,1%)
Càrrega (en kg)			96.572.859 (▼7,4%)
Font: Aena Aeropuertos

L'Aeroport de Barcelona - el Prat (codi IATA: BCN, codi OACI: LEBL) o simplement conegut com Aeroport del Prat és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Barcelona. Es troba situat a 12 Km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 4 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat. És el segon aeroport més gran d'Espanya, el primer de Catalunya i el novè amb més trànsit de passatgers d'Europa. Durant l'any 2008, la competència del tren d'alta velocitat en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica dugueren l'aeroport a disminuir el trànsit de passatgers per primera vegada des de l'any 1993.

És un important centre de connexions per Vueling i era la base d'Spanair, i un focus important per a Iberia, Air Europa i Ryanair. L'aeroport serveix principalment a diferents destinacions d'Europa i del nord d'Àfrica, però també ofereix diversos vols intercontinentals a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia. Està obert només a vols instrumentals i estan prohibits els vols VFR (vols en regles visuals), excepte els vols VFR sanitaris, d'emergències i d'estat.

El 22 de març de 2007, més de 130 entitats van donar suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada. El 30 de març de 2011, l'aeroport va rebre el premi com a millor aeroport del sud d'Europa concedit per Skytrax dins els World Airport Awards 2011.

Història

1920-1930

El primer camp d'aviació que va tenir la ciutat de Barcelona va ser l'any 1916 i estava situat al Remolar (Viladecans), en els terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, la qual li donava nom. Dos anys més tard es va construir un nou camp d'aviació, al municipi d'Prat de Llobregat, a uns quants centenars de metres de l'anterior. El primer avió en aterrar-hi va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar des de Toulouse amb destinació a Casablanca. L'aeròdrom era utilitzat com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota Zeppelin i hidroavions de l'Armada espanyola i de l'exèrcit de terra. Els serveis comercials de vols regulars van començar al 1927 gràcies a Iberia que el connectava amb l'Aeroport de Madrid-Cuatro Vientos. A més, aquesta línia va ser la primera freqüència de l'aerolínia espanyola.

Fotografia de l'Aeroport Internacional de Barcelona durant la dècada dels 90.

1940-1960

Entre el 1941 i el 1946 es realitzen tot un plegat d'obres per tal d'unir els dos aèrodroms i l'any 1948 es decideix construir la pista 07-25. Durant el mateix any, va sorgir el primer vol interncontinental que connectava l'aeroport amb Nova York gràcies a la aerolínia Pan American. Entre el 1948 i el 1952 es construeix una nova pista (la 16-34), perpendicular a l'anterior. També es va dur a terme la construcció de diferents vials de rodatge i una terminal per poder atendre als passatgers. El 1963 s'arriba al milió de passatgers anuals i dos anys més tard s'amplia la pista principal. Es decideix afegir un vial de rodatge més amb carrils de sortida ràpida, es construeix una torre de control i una nova plataforma d'aeronaus. Al 1968 s'inaugura una nova terminal (actualment l'ala més vella de la terminal T2B).

1970-2000

El 3 d'agost de l'any 1970, la companyia aèria Pan American va inaugurar una línia regular entre Barcelona, Lisboa i Nova York mitjançant un Boeing 747 i el dia 4 de novembre Iberia va començar un servei de pont aèri entre l'aeroport de Madrid-Barajas i Barcelona. Pocs anys més tard, al 1976, s'inicia la construcció d'una terminal destinada únicament a aquesta ruta i una altra exclusivament de càrrega. També es van construir un edifici annex per correus i una plataforma d'estacionament per a avions de càrrega aèria. Un any després, l'aeroport superava els cinc milions de passatgers anuals.

Des de finals dels anys setanta fins ben bé els noranta l'aeroport estava estancat tant en tràfic aèri com en inversions, fins que la preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va impulsar una nova reforma que consistia en la modernització i ampliació de la terminal existent (terminal B) i la construcció de dues terminals més (la terminal A i C) que incorporaven, com a novetat, passarel·les d'accés directe a l'avió. Aquesta reforma va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard Bofill i Leví. Al 1996 es va construir una torre de control també dissenyada per el mateix arquitecte.

Degut a la forta baixada del tràfic aeri que va patir després del 1999 i la crisi del sector aeri al 2001, moltes operacions que es realitzaven als aeroports de Reus i Girona-Costa Brava es van traslladar al Prat amb la intenció de minimitzar l'efecte de la crisi.

Pla Barcelona

El Pla Barcelona és la reforma que s'ha portat a terme i s'està portant a terme per tal d'augmentar la capacitat de l'aeroport i renovar les infraestructures més anitgues. Aquest projecte es va plantejar per primer cop l'any 1999 i es va començar a dur a terme l'any 2003 en veure que el tràfic de l'aeroport anava augmentant a un ritme increïblement ràpid. Aquest pla és conformat per més de 100 subprojectes diferents, els més destacats dels quals són: la construcció d'una nova terminal de passatgers (la terminal 1 o T1) i la seva terminal satèl·lit connectada a la T1 mitjançant un tren subterrani (la T1s), la millora de l'accés al recinte tant per carretera com per tren, així com la incorporació de la línia 9 del metro de Barcelona i la d'un ramal del tren d'alta velocitat de la línia Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera francesa. A més, es preveu urbanitzar un total de més de 300 hectàrees com a zona de serveis per al desenvolupament comercial i industrial de l'aeroport incluent-hi la construcció de nous hotels, centres de convencions, parcs empresarials,... El cost total del projecte és de més de 3.200 milions d'euros. El Pla Barcelona és la tercera gran operació darrera de les del 1968 i del 1992 i és de gran valor tant a nivell europeu com mundial.

Actualitat

La majoria del trànsit de l'aeroport de Barcelona és nacional i europeu, sent el més important de l'estat en nombre de passatgers sense connexió. Vueling hi té una base d'operacions, i fins al gener del 2012 també ho era d'Spanair. No obstant això, el nombre de connexions intercontinentals està molt per sota d'altres aeroports europeus amb el seu nivell de trànsit de passatgers. La manca de connexions intercontinentals ha estat un motiu constant denúncia i pressió de les autoritats i grups de d'empresaris catalans durant els últims anys, que volen que l'aeroport esdevingui un important centre de distribució del trànsit aeri mundial i no només europeu.

En els últims anys el trànsit de les companyies aèries de baix cost ha crescut significativament, especialment després de la creació de bases operatives de Vueling i Clickair a l'aeroport. Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009, que ara operen sota el nom de Vueling. Hi ha altres companyies aèries de baix cost que operen des de l'aeroport com easyJet, Wizz Air o Ryanair.

L'aeroport ha estat sempre objecte d'un debat polític sobre la gestió i control entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, que ha involucrat Aena (operador de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Spanair, principalment. Part del debat és sobre els beneficis operatius que genera l'aeroport, que s'utilitzen en el manteniment i les inversions en altres aeroports de la xarxa d'AENA i de les inversions del govern en altres àrees econòmiques.

Navegació aèria

Camp de vols

El camp de vols de l'aeroport està format per 3 pistes d'aterratge, dues de paral·leles i una de transversal. Les pistes paral·leles constantment estan ocupades però la pista transversal s'utilitza poc. El camp de vols de l'aeroport està dotat de moderns sistemes d'indicació per als avions i té capacitat per a qualsevol aeronau comercial existent.

Pistes
Nom	Longitud	Amplada	Superfície	Ajudes d'aproximació
07L – 25R	3.743 m / 12.281 ft	60 m / 212 ft	Formigó	CAT II / III
07R – 25L	2.660 m / 8.727 ft	45 m / 159 ft	Asfalt	CAT II / III
02 – 20	2.540 m / 8.334 ft	45 m / 159 ft	Asfalt	CAT I

Torre de control

La torre de control està situada entre les dues pistes paral·leles i a prop de les dues terminals de passatgers. Els seus 62 metres d'altura permeten una màxima visibilitat de totes les àrees de maniobres de les aeronaus, incloent-hi les tres pistes d'aterratge. Aquesta infraestructura va ser dissenyada per l'arquitecte Bruce Fairbanks i consta d'un edifici circular format per dos nivells, en el que la base de la construcció està composta per una estructura d'alumini de forma octogonal. La base o també considerada la planta baixa es reparteix en dos pisos i disposa d'un pàrquing capaç d'albergar fins a 83 vehicles. L'edifici té una superfície de 7.800 m² i consta de 15 posicions de control. A més de tot això, la torre de control també és un lloc de treball diari per a prop d'unes 100 persones entre controladors aeris, tècnics i altres professionals.

Terminals

Terminal T1

La terminal T1 és una terminal de passatgers situada a la zona sud de l'aeroport, entre les dues pistes paral·leles. Dissenyada per Ricard Bofill, es va inaugurar el 16 de juny del 2009 i el dia 17 es va posar en funcionament amb un vol a Madrid de Spanair. Les seves instal·lacions permeten rebre 30 milions de passatgers a l'any i augmenten la capacitat de l'aeroport als 55 milions de passatgers anuals i li donen la capacitat per a gestionar més de 90 operacions per hora. Ocupa una superfície útil de 545.000 m² i està adaptada per tal de rebre a aeronaus de grans dimensions com l'Airbus A380 a través de passarel·les dobles. Disposa de 13.000 places d'aparcament, 45 fingers ampliables a 60, 15 cintes de recollida d'equipatges, 168 mostradors de facturació i 101 portes d'embarcament: les portes A i D es troben a l'ala nord, les portes B a la central i les portes C i E a la sud.

• 
• 
• 
• 

Terminal T2

La terminal T2 és la terminal de passatgers més antiga i consta de tres edificis annexos. Antigament i abans de l'obertura de la terminal T1, eren tres terminals diferents, les anomenades terminals A, B i C. Actualment les tres terminals formen part de la T2 i s'anomenen terminals T2A, T2B i T2C, seguint l'antiga nomenclatura. La terminal T2 té la capacitat per a poder rebre 25 milions de passatgers anuals. La terminal T2A conté els mòduls d'embarcament de passatgers M4 (portes 46-49) i M5 (portes 56-59), la T2B conté els mòduls M2 (portes 26-29) i M3 (portes 36-39) i la T2C conté el mòdul M1 (portes 16-19).. La terminal T2B ha conservat el mural ceràmic que Joan Miró va crear per a l'aeroport.

• 
• 
• 
• 

Terminal Corporativa

Terminal Corporativa de l'aeroport del Prat

Aquesta tercera terminal de l'aeroport del Prat està destinada únicament a l'aviació corporativa i al viatger de negocis operativa les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Té una superfície de 2.118 m² i és just al davant de la plataforma d'aviació corporativa, a només 12 Km del centre de Barcelona. A la planta baixa hi ha les sales d'espera, les sales VIP i les sales comunes; a la planta superior, les sales de reunions i les oficines de les companyies. La terminal és gestionada conjuntament per Executive Airlines i la UTE Gestair-Assistair, uns dels principals operadors d’aparells corporatius de l’aeroport. Actualment, l'Aeroport Internacional de Barcelona disposa de 42 places d'aviació corporativa i que utilitzen les companyies CNAir, Gestair, Universal Jet, Bks, Punto Fa, Corporate Jets, Bcn Jets i Executive Airlines.

Aerolínies i destinacions

Companyia	Destinacions	Terminal
Adria Airways	de temporada: Ljubljana	T1
Aegean Airlines	Atenes	T1
Aer Lingus	Dublín, Cork de temporada: Belfast-International	T2B
Aeroflot	Moscou-Xeremetievo	T1
Aerolíneas Argentinas	Buenos Aires-Ezeiza	T1
Aeroméxico	Ciutat de Mèxic	T1
Air Algérie	Alger, Orà	T1
Air Arabia Maroc	Casablanca, Tànger	T2A
airBaltic	Riga	T1
Air Berlin	Berlín-Tegel, Düsseldorf, Hamburg, Palma de Mallorca, Stuttgart	T2B
Air Canada	de temporada: Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson	T1
Air Europa	Fuerteventura, Eivissa, Lanzarote, Gran Canaria, Madrid, Màlaga, Menorca, Palma de Mallorca, Tel-Aviv, Tenerife-Nord, Tenerife-Sud, Tunis	T1
Air France	París-Charles de Gaulle	T1
Air France operat per Brit Air	Lió, París-Orly	T1
Air France operat per Régional	Ajaccio, Bordeus, Nantes	T1
Air Transat	Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson	T2B
Air Vallée	Angers	T2B
Alitalia	Milà-Linate, Roma-Fiumicino	T1
American Airlines	Nova York-JFK, Miami	T1
Arkefly	Amsterdam	T2B
Arkia Israel Airlines	Tel Aviv-Ben Gurion	T1
Armavia	de temporada: Erevan	T2B
Astra Airlines	xàrter: Tessalònica	T2
Atlantic Airways	de temporada: Vagar	T1
Austrian Airlines	Viena	T1
Austrian Airlines operat per Lauda Air	de temporada: Viena	T1
Astra Airlines	xàrter: Tessalònica	T2B
Avianca	Bogotà	T1
Belle Air	Tirana	-
Blue Air	Bacău, Bucarest-Băneasa	T2B
bmibaby	Birmingham [comença el 29 de març 2012] de temporada: East Midlands	T2B
British Airways	Londres-Heathrow, Londres-Gatwick	T1
British Airways operat per BA CityFlyer	Londres-City	T1
Brussels Airlines	Brussel·les	T1
Bulgaria Air	Sofia	T2A
Cimber Sterling	Copenhaguen	T2B
City Airline	Göteborg-Landvetter	T1
Continental Airlines	New York-Newark	T1
Croatia Airlines	de temporada: Zagreb	T1
Czech Airlines	Bratislava, Praga	T1
Delta Air Lines	Atlanta Hartsfield–Jackson, Nova York-JFK	T1
Donavia	Rostov del Don	T2A
easyJet	Amsterdam, Belfast-International, Berlín-Schönefeld, Bristol, Dortmund, Lisboa, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Londres-Southend [comença el 2 d'abril 2012], Lió, Milà-Malpensa, Newcastle upon Tyne, París-Charles de Gaulle	T2C
easyJet Switzerland	Basilea/Mulhouse, Ginebra	T2C
EgyptAir	El Caire	T1
El Al	Tel Aviv	T1
Estonian Air	de temporada: Tallinn	T1
Finnair	Hèlsinki	T1
Germanwings	Colònia/Bonn, Hannover, Stuttgart	T2A
Gambia Bird	Banjul	T1
Iberia	Madrid
Iberia Regional operat per Air Nostrum	Albacete, Almeria, Badajoz, Bolonya, Burgos, Catània, Corfú, Donòstia-Sant Sebastià, Lleó, Marsella, Melilla, Múrcia, Nantes, Niça, Olbia, Pamplona, Salamanca, Santander, Tolosa, Torí, València, Valladolid	T1
Icelandair	de temporada: Reykjavík-Keflavík	T2A
Iceland Express	de temporada: Reykjavík-Keflavík	T2A
I-Fly	Moscou-Vnukovo
Jet2.com	Glasgow-Internacional [comença el 29 de març 2012], Leeds/Bradford, Manchester [comença el 28 de març 2012]	T2A
Jet4you	Casablanca, Nador, Tànger	T2A
KLM	Amsterdam	T1
Kogalymavia	de temporada: Moscou-Domodedovo	T2A
LOT Polish Airlines	Varsòvia	T1
Lufthansa	Düsseldorf, Frankfurt, Milà-Malpensa [acaba el 29 d'octubre], Munic	T1
Lufthansa Regional operat per Lufthansa CityLine	Munic	T1
Lufthansa Regional operated per Eurowings	Hamburg	T1
Luxair	Luxemburg	T2B
Malév Hungarian Airlines	Budapest	T1
Medallion Air	de temporada: Constanta
Meridiana Fly	Florència [acaba el 31 d'agost]	T2B
Monarch Airlines	Londres-Gatwick [comença el 21 d'octubre], Manchester	T2B
Niki	Viena	T2A
Nordwind Airlines	de temporada: Moscou, Novosibirsk, Irkutsk, Krasnoyarsk, Khabarovsk, Kemerovo	T2B
Norwegian	Bergen, Copenhaguen, Gothenburg-Landvetter [comença el 22 d'agost], Hèlsinki, Oslo-Gardermoen, Estocolm-Arlanda	T2A
Onur Air	Istanbul-Atatürk	T1
Orbest	Cancun, Lanzarote [begins 05 August], La Palma, Lisboa
Pakistan International Airlines	Chicago-O'Hare, Islamabad, Karachi, Lahore	T2A
Pegasus Airlines	Istanbul-Sabiha Gökçen	T1
Qatar Airways	Doha	T1
Rossiya	de temporada: Sant Petersburg	T2B
Royal Air Maroc	Casablanca, Marràqueix, Tànger de temporada: Ouarzazate [comença el 28 de juny]	T1
Royal Jordanian	Amman-Reina Alia	T1
Ryanair	Charleroi Brusel·les-Sud, Càller, Dublín, Edimburg, Fuerteventura, Eivissa, Jerez de la Frontera, Lanzarote, Las Palmas de Gran Canaria, Leeds/Bradford, Màlaga, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Palma de Mallorca, París-Beauvais, Porto, Poznań [comença el 30 d'octubre], Roma-Ciampino, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife-Sud, València, Venècia-Treviso, Vilnius [comença el 30 d'octubre], Weeze	T2B
Scandinavian Airlines	Copenhaguen, Oslo-Gardermoen	T1
Singapore Airlines	São Paulo-Guarulhos, Singapur	T1
Sky Work Airlines	Berna	T2B
Sun d'Or International Airlines	de temporada: Tel Aviv	T1
Swiss International Air Lines	Ginebra, Zuric	T1
Swiss International Air Lines operat per Swiss European Air Lines	Basilea/Mulhouse	T1
TACV	Sal [comença el 24 de setembre]	T2
TAP Portugal	Lisboa	T1
TAP Portugal operat per Portugália	Lisboa, Porto	T1
TAROM	Bucarest-Henri Coandă	T1
Tatarstan Airlines	de temporada: Kazan, Moscou-Domodedovo	T2A
Transaero Airlines	Moscou-Domodedovo de temporada: Sant Petersburg, Novosibirsk	T2A
Transavia.com	Amsterdam, Eindhoven, Rotterdam	T2A
Tunisair	Tunis	T1
Turkish Airlines	Istanbul-Atatürk	T1
Ukraine International Airlines	Kiev-Boryspil	T1
Ural Airlines	Iekaterinburg, Moscou-Domodèdovo	T2B
US Airways	de temporada: Filadèlfia	T1
VIM Airlines	Moscou-Domodedovo	T2B
Vueling	Aalborg, La Corunya, Alger, Alacant, Amman, Amsterdam, Atenes, Banjul [Comença el 3 Abril 2013], Bari[Comença l'1 Abril 2013], Berlín-Tegel [Acaba el 26 Octubre 2013], Berlín-Brandenburg [Comença el 27 Octubre 2013], Bergen, Bilbao, Bolonya-Guglielmo Marconi [Comença el 31 Març 2013] Brest, Brusel·les, Bordeus, Casablanca [Comença el 16 Maig 2013], Catània-Fontanarossa [Comença el 31 Març 2013], Copenhaguen, Dortmund [Comença el 31 Març 2013], Dresden [Comença el 31 Març 2013], Düsseldorf [Comença el 31 Març 2013], Eivissa, Fes [Comença el 19 Maig 2013], Florència-Peretola, Frankfurt [Comença el 31 Març 2013], Gènova-Cristoforo Colombo, Granada, Hamburg, Hannover-Langenhagen [Comença el 31 Març 2013], Las Palmas de Gran Canaria, Jerez de la Frontera, Lilla, Lió, Ljubljana, Lleida, Lorda, Madrid, Màlaga, Malta, Marràqueix, Marsella, Milà-Malpensa, Menorca, Moscou-Domodedovo, Munic, Nantes, Nàpols, Nador [Comença el 19 Maig 2013], Niça, Nuremberg, Orán, Oviedo, Oslo, Palerm, Palma de Mallorca, París-Orly, Pisa, Praga, Rennes, Roma-Fiumicino, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Sofia [Comença el 23 Juny 2013], Stuttgart [Comença el 31 Març 2013], Tànger [Comença el 16 Maig 2013], Tel Aviv, Tenerife-Nord, Tolosa, Venècia-Marco Polo, Viena, Vigo, Zagreb, Zuric De temporada: Budapest, Creta, Dubrovnik, Estrasburg, Heraklion, Kos [Comença el 26 Juny 2013], Míkonos, Rodes [Comença el 22 Juny 2013] Santorí, Split, Tenerife-Sud, Verona	T1
Wind Jet	de temporada: Catània, Palerm	T2B
Wizz Air	Bucharest-Băneasa, Budapest, Cluj-Napoca, Gdańsk, Katowice, Poznań, Praga, Sofia, Târgu Mureş, Timisoara, Vílnius, Varsòvia	T2B

Aerolínies de càrrega

Companyia	Destinacions
British Airways World Cargo	East Midlands, Londres-Heathrow, Londres-Luton
Cargolux	Hong Kong, Jeddah, Luxemburg, Baku
DHL	Vitoria-Gasteiz, Liège
Emirates SkyCargo	Dubai, Ciutat de Mèxic
FedEx Express	París-Charles de Gaulle
Jade Cargo International	Brescia, Shanghai-Pudong, Shenzhen
RAM Cargo	Casablanca
Saudi Arabian Airlines	Jeddah, Riyadh
Swiftair	Juba
TNT Airways	Liege, Brussel·les
UPS Airlines	Colònia/Bonn, València

Estadístiques

Evolució Passatgers Any Passatgers % Any Passatgers % 1963 1.000.000 - 2000 19.809.567 +13,8 1977 5.000.000 - 2001 20.745.536 +4,7 1990 9.205.000 - 2002 21.348.211 +2,9 1991 9.145.000 -0,7 2003 22.752.667 +6,6 1992 10.196.000 +11,5 2004 24.558.138 +7,9 1993 9.999.000 -2,0 2005 27.152.745 +10,6 1994 10.647.285 +6,5 2006 30.008.152 +10,5 1995 11.727.814 +10,1 2007 32.898.249 +9,6 1996 13.434.679 +14,6 2008 30.208.134 -8,2 1997 15.065.724 +12,1 2009 27.311.765 -9,8 1998 16.194.805 +7,3 2010 29.209.595 +6,5 1999 17.421.938 +7,6 2011 34,398,226 +17.8

Evolució Operacions Any Operacions % 1999 233.609 - 2000 255.913 +9,5 2001 273.119 +6,3 2002 271.023 -0,8 2003 282.021 +4,1 2004 291.369 +3,3 2005 307.798 +5,6 2006 327.636 +6,4 2007 352.501 +7,6 2008 321.491 -8,8 2009 278.965 -13,3 2010 277.832 -0,4 2011 303.054 +9,1

Evolució Càrrega Any Tm. % 1999 88.217 - 2000 88.269 +2,4 2001 81.882 -7,8 2002 75.905 -7,3 2003 70.118 -7,6 2004 84.985 +21,2 2005 90.446 +6,4 2006 93.404 +3,3 2007 96.770 +3,6 2008 104.329 +7,7 2009 89.813 -13,6 2010 104.279 +16,1 2011 96.572 -7,4

Principals aerolínies per nombre de passatgers (2010)

Posició	Aerolínia	Passatgers	Percentatge	Evolució
1	Vueling	7.225.234	24,73%
2	Spanair	4.067.297	13,92%	10,60%
3	easyJet	2.358.738	8,07%	1,65%
4	Air Europa	1.673.942	5,73%	▼16,07%
5	Iberia	1.438.459	4,92%	▼19,46%
6	Lufthansa	1.246.876	4,26%	▼2,20%
7	Air France	786,565	2,69%	▼3,02%
8	Ryanair	740.750	2,53%	-
9	Swiss International Air Lines	628.168	2,15%	6,89%
10	British Airways	607.008	2,53%	4,16%

Accessos

Cotxe

L'aeroport Internacional de Barcelona està connectat per carretera amb els principals vials d'entrada de la ciutat de Barcelona, principalment amb la Ronda de Dalt i altres autopistes del sud-oest de la ciutat. Aquest conjunt d'accessos són coneguts com l'anomenada Pota Sud. Per tal d'accedir a la terminal T1 es pot fer a través d'un ramal de la C-31 o bé mitjançant vials interns que connecten amb les carreteres de la T2. La C-32B connecta la terminal T2 amb el ramal principal de l'autopista C-32 però també amb l'autovia de Castelldefels, la C-31.

Taxi

Existeixen 3 parades de taxi a la terminal T1, dues a la zona d'arribades (planta 0) i una altra situada al corredor Madrid-Barcelona; a la T2 hi ha una parada al davant de les terminals T2A, T2B i T2C. El preu d'un trajecte fins al centre de Barcelona és d'aproximadament 30 € des de la T1 o d'uns 25 € des de la T2 tot i que el preu depèn sempre del que marqui el taxímetre. Cada maleta gran té un cost afegit d'1 € però les maletes de mida reduïda de l'equipatge de mà no tenen cap mena de cost.

Autobús

Serveis urbans
Línia	Parades	Operador
46  Plaça d'Espanya - Aeroport	Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (al vial de davant) i T1 (als vials de sortides i d'arribades).	TMB
Aerobús A1  Aeroport (T1) - Plaça de Catalunya	Al vial d'arribades (a la planta 0) i al vial de sortides (a la planta 3) de la T1.	SGMT
Aerobús A2  Aeroport (T2) - Plaça de Catalunya.	Terminal de mercaderies, terminal T2A, T2B (davant del mural d'en Joan Miró) i T2C.	SGMT
L77  Sant Joan Despí (Hospital Moisès Broggi) - Aeroport	Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial d'arribades de la T1.	OLIVERAS,SL
PR1  Aeroport (T1) - El Prat de Llobregat - Aeroport (T2C)	Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial de d'arribades de la T1.	ROSANBUS
N16  Plaça de Catalunya - Castelldefels (Bellamar)	Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic) i T2C (al vial de davant).	MOHN,SL
N17  Plaça de Catalunya - Aeroport	T1 (als vials de sortides i d'arribades).	MOHN,SL
L99  Castelldefels - Viladecans - Gavà - Aeroport	Al vial d'arribades (a la planta 0) de la T1.	MOHN,SL
Serveis interurbans
Línia	Parades	Operador
Alsa  Aeroport - Figueres / Girona / Lleida / Tarragona / Castelló / València / Alacant / Múrcia / Almeria	Terminal T2B i terminal T1 (al vial d'arribades).	Alsa
Directbus  Aeroport - Andorra	Terminal T1 (planta 0) i terminal T2B (davant mural Miró).	Autocars Nadal
Novatel  Aeroport - Andorra	Terminal T1 (al vial d'arribades) i terminal T2B (al vial de sortides).	Novatel
Autocars Plana  Aeroport - Salou - Cambrils	Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2).	Empresa Plana
Autocars Plana  Aeroport - Tarragona - Reus	Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2).	Empresa Plana
Monbus  Aeroport - Sitges - Vilanova - El Vendrell	Terminal T1 (al vial d'arribades).	Monbus

Tren

Passarel·la que connecta la terminal T2 amb l'estació de tren de l'aeroport.

L'Aeroport del Prat està connectat amb les principals estacions de ferrocarril de Barcelona a través de la línia de Rodalies de Catalunya. Amb una freqüència de 30 minuts, els trens van circulant a través d'un ramal de la línia 2, que el connecta amb l'estació de Sants i la de Passeig de Gràcia on es pot fer un transbord amb els serveis del metro de Barcelona i altres línies de rodalia, regionals, llarga distància i alta velocitat. La primera sortida desde Barcelona és a les 5:00, i des de l'aeroport a les 5:40. El tren triga 20 minuts a Sants i 25 minuts a Passeig de Gràcia.

L'estació de l'aeroport es troba situada al davant de la terminal T2B i es connecta amb ella gràcies a una passarel·la coberta que travessa la carretera i surt a l'interior de la terminal. Un cop a dins, és fàcil accedir a la resta de terminals de la T2. Per tal de poder connectar amb la T1, RENFE ofereix un servei gratuït d'autobusos que connecten, coincidint amb els horaris dels trens, l'estació amb l'altra terminal.

Accidents i incidents

• El 21 d'octubre de 1994, un avió de càrrega Falcon 20 va realitzar un aterratge d'emergència a l'aeroport després de patir una avaria al tren d'aterratge, cap dels tres membres de la tripulació van resultar ferits.
• El 19 de febrer de 1998, el comanadant i el pilot van morir en estaballar-se un aparell d'aviació general d'Ibertrans al municipi de Gavà poc després de que s'hagués enlairat del Prat.
• El 28 de juliol de 1998, una avioneta de càrrega procedent de Palma de Mallorca carregada de premsa extrangera es va estavellar poc abans d'aterrar al costat d'una de les tanques que envolten l'aeroport, matant a dos membres de la tripulació i el copilot.
• L'any 2002, el vol 2937 de Bashkirian Airlines procedent de l'aeroport de Domodedovo de Moscou, va xocar amb el vol 611 de DHL a Alemanya en ruta a Barcelona.
• A l'octubre de 2004 un avió de KLM va tenir un petit accident i es va quedar a pista sense tren d'aterratge.
• El 3 de desembre de 2010, la vaga portada a terme pels controladors aeris a tot l'espai aeri espanyol, va deixar inoperatiu l'Aerport Internacional de Barcelona. Durant el matí del 4 de desembre, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i va autoritzar a l'exèrcit de fer-se càrrec de les operacions de control del trànsit aeri. Poc després d'aquestes mesures els controladors aeris van anar tornant progressivament als seus llocs de treball.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Barcelona - el Prat

• Pàgina web oficial
• Informació pràctica de l'aeroport de Barcelona
• Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA)
• Informació de l'aeroport del World Aero Data

• Arribades i sortides en temps real de l'Aeroport Internacional de Barcelona
• Informació sobre els serveis urbans d'autobús a l'aeroport del Prat
• Informació i horaris de Rodalies de Catalunya
• Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA)
• Recollida de firmes per demanar un aeroport del Prat intercontinental
• Historial d'accidents aèris de l'aeroport a Aviation Safety Network