Aeroport de Barcelona - el Prat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aeroport de Barcelona - el Prat

Vista aèria aeroport del Prat.jpg

IATA: BCN – OACI: LEBL –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular/Gestor Aena Aeropuertos
Serveix Barcelona
Localització El Prat de Llobregat
Altura (msnm) 3.8 m / 12 ft
Coordenades 41° 17′ 49″ N, 2° 04′ 02″ E / 41.29694°N,2.06722°E / 41.29694; 2.06722Coord.: 41° 17′ 49″ N, 2° 04′ 02″ E / 41.29694°N,2.06722°E / 41.29694; 2.06722
Web www.aena-aeropuertos.es
7R/25L 2.660 8.727 Asfalt
7R/25L 2.660 8.727 Asfalt
2/20 2.540 8.334 Asfalt
Estadístiques (2013)
Passatgers 35.210.735 (Augment0,2%)
Operacions 276.496(4,7%)
Càrrega (en kg) 100.297.049(Augment3.9%)
Font: Aena Aeropuertos[1]

L'Aeroport de Barcelona - el Prat[2] (codi IATA: BCNcodi OACI: LEBL) o simplement conegut com a Aeroport del Prat és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Barcelona. Es troba situat a 12 Km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 4 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat. És el segon aeroport més gran d'Espanya, el primer de Catalunya i el novè amb més trànsit de passatgers d'Europa. Els anys 2008 i 2009, la competència del tren d'alta velocitat[3] en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica, disminuí el trànsit de passatgers per primera vegada des de l'any 1993.A partir de 2010 ha tornat a incrementar-se el nombre de passatgers fins als 35 210 735 de l'any 2013. A més, l'agost de 2013, per primera vegada, l'Aeroport de Barcelona va convertir-se en l'aeroport amb més passatgers d'Aena.

És un important centre de connexions per Vueling i era la base de Spanair, i un focus important per a Iberia, Air Europa i Ryanair. L'aeroport serveix principalment a diferents destinacions d'Europa i del nord d'Àfrica, però també ofereix diversos vols intercontinentals a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia.[4] Està obert només a vols instrumentals i estan prohibits els vols VFR (vols en regles visuals), excepte els vols VFR sanitaris, d'emergències i d'estat.

El 22 de març de 2007, més de 130 entitats van donar suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada.[5] El 30 de març de 2011, l'aeroport va rebre el premi com a millor aeroport del sud d'Europa concedit per Skytrax dins els World Airport Awards 2011.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

1920-1930[modifica | modifica el codi]

El primer camp d'aviació que va tenir la ciutat de Barcelona va ser l'any 1916 i estava situat al Remolar (Viladecans), en els terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, la qual li donava nom. Dos anys més tard es va construir un nou camp d'aviació, al municipi de Prat de Llobregat, a uns quants centenars de metres de l'anterior. El primer avió a aterrar-hi va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar des de Toulouse amb destinació a Casablanca. L'aeròdrom era utilitzat com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota Zeppelin i hidroavions de l'Armada espanyola i de l'exèrcit de terra. Els serveis comercials de vols regulars van començar el 1927 gràcies a Iberia que el connectava amb l'Aeroport de Madrid-Cuatro Vientos. A més, aquesta línia va ser la primera freqüència de l'aerolínia espanyola.

Fotografia de l'Aeroport Internacional de Barcelona durant la dècada dels 90.

1940-1960[modifica | modifica el codi]

Entre el 1941 i el 1946 es realitzen tot un plegat d'obres per tal d'unir els dos aèrodroms i l'any 1948 es decideix construir la pista 07-25. Durant el mateix any, va sorgir el primer vol interncontinental que connectava l'aeroport amb Nova York gràcies a l'aerolínia Pan American. Entre el 1948 i el 1952 es construeix una nova pista (la 16-34), perpendicular a l'anterior. També es va dur a terme la construcció de diferents vials de rodatge i una terminal per poder atendre als passatgers. El 1963 s'arriba al milió de passatgers anuals i dos anys més tard s'amplia la pista principal. Es decideix afegir un vial de rodatge més amb carrils de sortida ràpida, es construeix una torre de control i una nova plataforma d'aeronaus. El 1968 s'inaugura una nova terminal (actualment l'ala més vella de la terminal T2B).

1970-2000[modifica | modifica el codi]

El 3 d'agost de l'any 1970, la companyia aèria Pan American va inaugurar una línia regular entre Barcelona, Lisboa i Nova York mitjançant un Boeing 747 i el dia 4 de novembre Iberia va començar un servei de pont aèri entre l'aeroport de Madrid-Barajas i Barcelona. Pocs anys més tard, el 1976, s'inicia la construcció d'una terminal destinada únicament a aquesta ruta i una altra exclusivament de càrrega. També es van construir un edifici annex per correus i una plataforma d'estacionament per a avions de càrrega aèria. Un any després, l'aeroport superava els cinc milions de passatgers anuals.

Des de finals dels anys setanta fins ben bé els noranta l'aeroport estava estancat tant en tràfic aèri com en inversions, fins que la preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va impulsar una nova reforma que consistia en la modernització i ampliació de la terminal existent (terminal B) i la construcció de dues terminals més (la terminal A i C) que incorporaven, com a novetat, passarel·les d'accés directe a l'avió. Aquesta reforma va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard Bofill i Leví. El 1996 es va construir una torre de control també dissenyada per el mateix arquitecte.

Degut a la forta baixada del tràfic aeri que va patir després del 1999 i la crisi del sector aeri el 2001, moltes operacions que es realitzaven als aeroports de Reus i Girona-Costa Brava es van traslladar al Prat amb la intenció de minimitzar l'efecte de la crisi.

Pla Barcelona[modifica | modifica el codi]

El Pla Barcelona[7] és la reforma que s'ha portat a terme i s'està portant a terme per tal d'augmentar la capacitat de l'aeroport i renovar les infraestructures més anitgues. Aquest projecte es va plantejar per primer cop l'any 1999 i es va començar a dur a terme l'any 2003 en veure que el tràfic de l'aeroport anava augmentant a un ritme increïblement ràpid. Aquest pla és conformat per més de 100 subprojectes diferents, els més destacats dels quals són: la construcció d'una nova terminal de passatgers (la terminal 1 o T1) i la seva terminal satèl·lit connectada a la T1 mitjançant un tren subterrani (la T1s),[8] la millora de l'accés al recinte tant per carretera com per tren, així com la incorporació de la línia 9 del metro de Barcelona i la d'un ramal del tren d'alta velocitat de la línia Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera francesa. A més, es preveu urbanitzar un total de més de 300 hectàrees com a zona de serveis per al desenvolupament comercial i industrial de l'aeroport incluent-hi la construcció de nous hotels, centres de convencions, parcs empresarials,... El cost total del projecte és de més de 3.200 milions d'euros. El Pla Barcelona és la tercera gran operació darrera de les del 1968 i del 1992 i és de gran valor tant a nivell europeu com mundial.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

La majoria del trànsit de l'aeroport de Barcelona és nacional i europeu, sent el més important de l'estat en nombre de passatgers sense connexió.[9] Vueling hi té una base d'operacions, i fins al gener del 2012 també ho era de Spanair. No obstant això, el nombre de connexions intercontinentals està molt per sota d'altres aeroports europeus amb el seu nivell de trànsit de passatgers. La manca de connexions intercontinentals ha estat un motiu constant denúncia i pressió de les autoritats i grups de d'empresaris catalans durant els últims anys, que volen que l'aeroport esdevingui un important centre de distribució del trànsit aeri mundial i no només europeu.

En els últims anys el trànsit de les companyies aèries de baix cost ha crescut significativament, especialment després de la creació de bases operatives de Vueling i Clickair a l'aeroport. Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009, que ara operen sota el nom de Vueling. Hi ha altres companyies aèries de baix cost que operen des de l'aeroport com easyJet, Wizz Air o Ryanair.

L'aeroport ha estat sempre objecte d'un debat polític sobre la gestió i control entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, que ha involucrat Aena (operador de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Spanair, principalment. Part del debat és sobre els beneficis operatius que genera l'aeroport, que s'utilitzen en el manteniment i les inversions en altres aeroports de la xarxa d'AENA i de les inversions del govern en altres àrees econòmiques.

Navegació aèria[modifica | modifica el codi]

Camp de vols[modifica | modifica el codi]

El camp de vols de l'aeroport està format per 3 pistes d'aterratge, dues de paral·leles i una de transversal. Les pistes paral·leles constantment estan ocupades però la pista transversal s'utilitza poc. El camp de vols de l'aeroport està dotat de moderns sistemes d'indicació per als avions i té capacitat per a qualsevol aeronau comercial existent.


Pistes
Nom Longitud Amplada Superfície Ajudes d'aproximació
07L – 25R 3.743 m / 12.281 ft 60 m / 212 ft Formigó CAT II / III
07R – 25L 2.660 m / 8.727 ft 45 m / 159 ft Asfalt CAT II / III
02 – 20 2.540 m / 8.334 ft 45 m / 159 ft Asfalt CAT I

Torre de control[modifica | modifica el codi]

La torre de control està situada entre les dues pistes paral·leles i a prop de les dues terminals de passatgers. Els seus 62 metres d'altura permeten una màxima visibilitat de totes les àrees de maniobres de les aeronaus, incloent-hi les tres pistes d'aterratge. Aquesta infraestructura va ser dissenyada per l'arquitecte Bruce Fairbanks i consta d'un edifici circular format per dos nivells, en el que la base de la construcció està composta per una estructura d'alumini de forma octogonal. La base o també considerada la planta baixa es reparteix en dos pisos i disposa d'un pàrquing capaç d'albergar fins a 83 vehicles. L'edifici té una superfície de 7.800 m² i consta de 15 posicions de control. A més de tot això, la torre de control també és un lloc de treball diari per a prop d'unes 100 persones entre controladors aeris, tècnics i altres professionals.[10]

Terminals[modifica | modifica el codi]

Terminal T1[modifica | modifica el codi]

La terminal T1 és una terminal de passatgers situada a la zona sud de l'aeroport, entre les dues pistes paral·leles. Dissenyada per Ricard Bofill, es va inaugurar el 16 de juny del 2009 i el dia 17 es va posar en funcionament amb un vol a Madrid de Spanair. Les seves instal·lacions permeten rebre 30 milions de passatgers a l'any i augmenten la capacitat de l'aeroport als 55 milions de passatgers anuals i li donen la capacitat per a gestionar més de 90 operacions per hora. Ocupa una superfície útil de 545.000 m² i està adaptada per tal de rebre a aeronaus de grans dimensions com l'Airbus A380 a través de passarel·les dobles. Disposa de 13.000 places d'aparcament, 45 fingers ampliables a 60, 15 cintes de recollida d'equipatges, 168 taulells de facturació i 101 portes d'embarcament: les portes A i D es troben a l'ala nord, les portes B a la central i les portes C i E a la sud.[11][12]


Terminal T2[modifica | modifica el codi]

La terminal T2 és la terminal de passatgers més antiga i consta de tres edificis annexos. Antigament i abans de l'obertura de la terminal T1, eren tres terminals diferents, les anomenades terminals A, B i C. Actualment les tres terminals formen part de la T2 i s'anomenen terminals T2A, T2B i T2C, seguint l'antiga nomenclatura. La terminal T2 té la capacitat per a poder rebre 25 milions de passatgers anuals. La terminal T2A conté els mòduls d'embarcament de passatgers M4 (portes 41-49) i M5 (portes 51-59), la T2B conté els mòduls M2 (portes 21-29) i M3 (portes 31-39) i la T2C conté el mòdul M1 (portes 11-19).[11] La terminal T2B ha conservat el mural ceràmic que Joan Miró va crear per a l'aeroport.


Terminal Corporativa[modifica | modifica el codi]

Terminal Corporativa de l'aeroport del Prat

Aquesta tercera terminal de l'aeroport del Prat està destinada únicament a l'aviació corporativa i al viatger de negocis operativa les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Té una superfície de 2.118 m² i és just al davant de la plataforma d'aviació corporativa, a només 12 Km del centre de Barcelona. A la planta baixa hi ha les sales d'espera, les sales VIP i les sales comunes; a la planta superior, les sales de reunions i les oficines de les companyies. La terminal és gestionada conjuntament per Executive Airlines i la UTE Gestair-Assistair, uns dels principals operadors d'aparells corporatius de l'aeroport. Actualment, l'Aeroport Internacional de Barcelona disposa de 42 places d'aviació corporativa i que utilitzen les companyies CNAir, Gestair, Universal Jet, Bks, Punto Fa, Corporate Jets, Bcn Jets i Executive Airlines.

Aerolínies i destinacions[modifica | modifica el codi]

Companyia Destinacions Terminal
Adria Airways de temporada: Ljubljana T1
Aegean Airlines Atenes T1
Aer Lingus Dublín, Cork
de temporada: Belfast-International
T2B
Aeroflot Moscou-Xeremetievo T1
Aerolíneas Argentinas Buenos Aires-Ezeiza T1
Aeroméxico Ciutat de Mèxic T1
Air Algérie Alger, Orà T1
Air Arabia Maroc Casablanca, Tànger T2A
Air Baltic Riga T1
Air Berlin Berlín-Tegel, Düsseldorf, Hamburg, Palma, Stuttgart T2B
Air Canada de temporada: Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson[13] T1
Air China Beijing T1
Air Europa Fuerteventura, Eivissa, Lanzarote, Gran Canaria, Madrid, Màlaga, Menorca, Palma, Tel-Aviv, Tenerife-Nord, Tenerife-Sud, Tunis T1
Air France París-Charles de Gaulle T1
Air France operat per Brit Air Lió, París-Orly T1
Air France operat per Régional Ajaccio, Bordeus, Nantes T1
Air Transat Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson T2B
Air Vallée Angers[14] T2B
Alitalia Milà-Linate, Roma-Fiumicino T1
American Airlines Nova York-JFK, Miami T1
Arkefly Amsterdam T2B
Arkia Israel Airlines Tel Aviv-Ben Gurion T1
Armavia de temporada: Erevan T2B
Asiana Airlines Seül T1
Astra Airlines xàrter: Tessalònica T2
Atlantic Airways de temporada: Vagar T1
Austrian Airlines Viena T1
Austrian Airlines operat per Lauda Air de temporada: Viena T1
Astra Airlines xàrter: Tessalònica T2B
Avianca Bogotà T1
Belle Air Tirana -
Blue Air Bacău, Bucarest-Băneasa T2B
bmibaby Birmingham [comença el 29 de març 2012]
de temporada: East Midlands
T2B
British Airways Londres-Heathrow, Londres-Gatwick T1
British Airways operat per BA CityFlyer Londres-City T1
Brussels Airlines Brussel·les T1
Bulgaria Air Sofia T2A
Cimber Sterling Copenhaguen T2B
City Airline Göteborg-Landvetter T1
Continental Airlines New York-Newark T1
Croatia Airlines de temporada: Zagreb T1
Czech Airlines Bratislava, Praga T1
Delta Air Lines Atlanta Hartsfield–Jackson, Nova York-JFK, Los Ángeles-LAX T1
Donavia Rostov del Don T2A
easyJet Amsterdam, Belfast-International, Berlín-Schönefeld, Bristol, Dortmund, Lisboa, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Londres-Southend [comença el 2 d'abril 2012], Lió, Milà-Malpensa, Newcastle upon Tyne, París-Charles de Gaulle T2C
easyJet Switzerland Basilea/Mulhouse, Ginebra T2C
EgyptAir El Caire T1
El Al Tel Aviv T1
Estonian Air de temporada: Tallinn T1
Finnair Hèlsinki T1
Germanwings Colònia/Bonn, Hannover, Stuttgart T2A
Gambia Bird Banjul T1
Iberia Madrid
Iberia Regional operat per Air Nostrum Albacete, Almeria, Badajoz, Bolonya, Burgos, Catània, Corfú, Donòstia-Sant Sebastià, Lleó, Marsella, Melilla, Múrcia, Nantes, Niça, Olbia, Pamplona, Salamanca, Santander, Tolosa, Torí, València, Valladolid T1
Icelandair de temporada: Reykjavík-Keflavík T2A
Iceland Express de temporada: Reykjavík-Keflavík T2A
I-Fly Moscou-Vnukovo
Jet2.com Glasgow-Internacional [comença el 29 de març 2012], Leeds/Bradford, Manchester [comença el 28 de març 2012] T2A
Jet4you Casablanca, Nador, Tànger T2A
KLM Amsterdam T1
Kogalymavia de temporada: Moscou-Domodedovo T2A
LOT Polish Airlines Varsòvia T1
Lufthansa Düsseldorf, Frankfurt, Milà-Malpensa [acaba el 29 d'octubre], Munic T1
Lufthansa Regional operat per Lufthansa CityLine Munic T1
Lufthansa Regional operated per Eurowings Hamburg T1
Luxair Luxemburg T2B
Malév Hungarian Airlines Budapest[15] T1
Medallion Air de temporada: Constanta
Meridiana Fly Florència [acaba el 31 d'agost] T2B
Monarch Airlines Londres-Gatwick [comença el 21 d'octubre], Manchester T2B
Niki Viena T2A
Nordwind Airlines de temporada: Moscou, Novosibirsk, Irkutsk, Krasnoyarsk, Khabarovsk, Kemerovo T2B
Norwegian Bergen, Copenhaguen, Gothenburg-Landvetter [comença el 22 d'agost], Hèlsinki, Oslo-Gardermoen, Estocolm-Arlanda T2A
Onur Air Istanbul-Atatürk T1
Orbest Cancun, Lanzarote [begins 05 August], La Palma, Lisboa
Pakistan International Airlines Chicago-O'Hare,[16] Islamabad, Karachi, Lahore T2A
Pegasus Airlines Istanbul-Sabiha Gökçen T1
Qatar Airways Doha T1
Rossiya de temporada: Sant Petersburg T2B
Royal Air Maroc Casablanca, Marràqueix, Tànger
de temporada: Ouarzazate [comença el 28 de juny]
T1
Royal Jordanian Amman-Reina Alia T1
Ryanair Charleroi Brussel·les-Sud, Càller, Dublín, Edimburg, Fuerteventura, Eivissa, Jerez de la Frontera, Lanzarote, Las Palmas de Gran Canaria, Leeds/Bradford, Màlaga, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Palma, París-Beauvais, Porto, Poznań [comença el 30 d'octubre], Roma-Ciampino, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife-Sud, València, Venècia-Treviso, Vilnius [comença el 30 d'octubre], Weeze T2B
Scandinavian Airlines Copenhaguen, Oslo-Gardermoen T1
Singapore Airlines São Paulo-Guarulhos,[17] Singapur T1
Sky Work Airlines Berna T2B
Sun d'Or International Airlines de temporada: Tel Aviv T1
Swiss International Air Lines Ginebra, Zuric T1
Swiss International Air Lines operat per Swiss European Air Lines Basilea/Mulhouse T1
TACV Sal [comença el 24 de setembre] T2
TAP Portugal Lisboa T1
TAP Portugal operat per Portugália Lisboa, Porto T1
TAROM Bucarest-Henri Coandă T1
Tatarstan Airlines de temporada: Kazan, Moscou-Domodedovo T2A
Transaero Airlines Moscou-Domodedovo
de temporada: Sant Petersburg, Novosibirsk
T2A
Transavia.com Amsterdam, Eindhoven, Rotterdam T2A
Tunisair Tunis T1
Turkish Airlines Istanbul-Atatürk T1
Ukraine International Airlines Kiev-Boryspil T1
United Airlines Philadelphia T1
Ural Airlines Iekaterinburg, Moscou-Domodèdovo[18] T2B
US Airways San Diego, Denver

de temporada: Filadèlfia || align="center"| T1

VIM Airlines Moscou-Domodedovo T2B
Vueling Aalborg, La Corunya, Alger, Alacant, Amman, Amsterdam, Atenes, Banjul [Comença el 3 Abril 2013], Bari[Comença l'1 Abril 2013], Berlín-Tegel [Acaba el 26 Octubre 2013], Berlín-Brandenburg [Comença el 27 Octubre 2013], Bergen, Bilbao, Bolonya-Guglielmo Marconi [Comença el 31 Març 2013] Brest, Brussel·les, Bordeus, Casablanca [Comença el 16 Maig 2013], Catània-Fontanarossa [Comença el 31 Març 2013], Copenhaguen, Dortmund [Comença el 31 Març 2013], Dresden [Comença el 31 Març 2013], Düsseldorf [Comença el 31 Març 2013], Eivissa, Fes [Comença el 19 Maig 2013], Florència-Peretola, Frankfurt [Comença el 31 Març 2013], Gènova-Cristoforo Colombo, Granada, Hamburg, Hannover-Langenhagen [Comença el 31 Març 2013], Las Palmas de Gran Canaria, Jerez de la Frontera, Lilla, Lió, Ljubljana, Lleida, Lorda, Madrid, Màlaga, Malta, Marràqueix, Marsella, Milà-Malpensa, Menorca, Moscou-Domodedovo, Munic, Nantes, Nàpols, Nador [Comença el 19 Maig 2013], Niça, Nuremberg, Orán, Oviedo, Oslo, Palerm, Palma, París-Orly, Pisa, Praga, Rennes, Roma-Fiumicino, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Sofia [Comença el 23 Juny 2013], Stuttgart [Comença el 31 Març 2013], Tànger [Comença el 16 Maig 2013], Tel Aviv, Tenerife-Nord, Tolosa, Venècia-Marco Polo, Viena, Vigo, Zagreb, Zuric[19]
De temporada: Budapest, Creta, Dubrovnik, Estrasburg, Heraklion, Kos [Comença el 26 Juny 2013], Míkonos, Rodes [Comença el 22 Juny 2013] Santorí, Split, Tenerife-Sud, Verona
T1
Wind Jet de temporada: Catània, Palerm T2B
Wizz Air Bucharest-Băneasa, Budapest, Cluj-Napoca, Gdańsk, Katowice, Poznań, Praga, Sofia, Târgu Mureş, Timisoara, Vílnius, Varsòvia T2B

Aerolínies de càrrega[modifica | modifica el codi]

Companyia Destinacions
British Airways World Cargo East Midlands, Londres-Heathrow, Londres-Luton
Cargolux Hong Kong, Jeddah, Luxemburg, Baku
DHL Vitoria-Gasteiz, Liège
Emirates SkyCargo Dubai, Ciutat de Mèxic
FedEx Express París-Charles de Gaulle
Jade Cargo International Brescia, Shanghai-Pudong, Shenzhen
RAM Cargo Casablanca
Saudi Arabian Airlines Jeddah, Riyadh
Swiftair Juba
TNT Airways Liege, Brussel·les
UPS Airlines Colònia/Bonn, València

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Evolució Passatgers
Any Passatgers % Any Passatgers %
1963 1.000.000 - 2000 19.809.567 +13,8
1977 5.000.000 - 2001 20.745.536 +4,7
1990 9.205.000 - 2002 21.348.211 +2,9
1991 9.145.000 -0,7 2003 22.752.667 +6,6
1992 10.196.000 +11,5 2004 24.558.138 +7,9
1993 9.999.000 -2,0 2005 27.152.745 +10,6
1994 10.647.285 +6,5 2006 30.008.152 +10,5
1995 11.727.814 +10,1 2007 32.898.249 +9,6
1996 13.434.679 +14,6 2008 30.208.134 -8,2
1997 15.065.724 +12,1 2009 27.311.765 -9,8
1998 16.194.805 +7,3 2010 29.209.595 +6,5
1999 17.421.938 +7,6 2011 34,398,226 +17.8
Evolució Operacions
Any Operacions %
1999 233.609 -
2000 255.913 +9,5
2001 273.119 +6,3
2002 271.023 -0,8
2003 282.021 +4,1
2004 291.369 +3,3
2005 307.798 +5,6
2006 327.636 +6,4
2007 352.501 +7,6
2008 321.491 -8,8
2009 278.965 -13,3
2010 277.832 -0,4
2011 303.054 +9,1
Evolució Càrrega
Any Tm. %
1999 88.217 -
2000 88.269 +2,4
2001 81.882 -7,8
2002 75.905 -7,3
2003 70.118 -7,6
2004 84.985 +21,2
2005 90.446 +6,4
2006 93.404 +3,3
2007 96.770 +3,6
2008 104.329 +7,7
2009 89.813 -13,6
2010 104.279 +16,1
2011 96.572 -7,4
Principals aerolínies per nombre de passatgers (2010)
Posició Aerolínia Passatgers Percentatge Evolució
1 Vueling 7.225.234 24,73% Augment
2 Spanair 4.067.297 13,92% Augment10,60%
3 easyJet 2.358.738 8,07% Augment1,65%
4 Air Europa 1.673.942 5,73% 16,07%
5 Iberia 1.438.459 4,92% 19,46%
6 Lufthansa 1.246.876 4,26% 2,20%
7 Air France 786,565 2,69% 3,02%
8 Ryanair 740.750 2,53% -
9 Swiss International Air Lines 628.168 2,15% Augment6,89%
10 British Airways 607.008 2,53% Augment4,16%

Accessos[modifica | modifica el codi]

Cotxe[modifica | modifica el codi]

L'aeroport Internacional de Barcelona està connectat per carretera amb els principals vials d'entrada de la ciutat de Barcelona, principalment amb la Ronda de Dalt i altres autopistes del sud-oest de la ciutat. Aquest conjunt d'accessos són coneguts com l'anomenada Pota Sud. Per tal d'accedir a la terminal T1 es pot fer a través d'un ramal de la C-31 o bé mitjançant vials interns que connecten amb les carreteres de la T2. La C-32B connecta la terminal T2 amb el ramal principal de l'autopista C-32 però també amb l'autovia de Castelldefels, la C-31.

Taxi[modifica | modifica el codi]

Existeixen 3 parades de taxi a la terminal T1, dues a la zona d'arribades (planta 0) i una altra situada al corredor Madrid-Barcelona; a la T2 hi ha una parada al davant de les terminals T2A, T2B i T2C. El preu d'un trajecte fins al centre de Barcelona és d'aproximadament 30 € des de la T1 o d'uns 25 € des de la T2 tot i que el preu depèn sempre del que marqui el taxímetre. Cada maleta gran té un cost afegit d'1 € però les maletes de mida reduïda de l'equipatge de mà no tenen cap mena de cost.

Autobús[modifica | modifica el codi]

Serveis urbans
Línia Parades Operador
  46  Plaça d'Espanya - Aeroport Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (al vial de davant) i T1 (als vials de sortides i d'arribades). TMB
  Aerobús A1  Aeroport (T1) - Plaça de Catalunya Al vial d'arribades (a la planta 0) i al vial de sortides (a la planta 3) de la T1. SGMT
  Aerobús A2  Aeroport (T2) - Plaça de Catalunya. Terminal de mercaderies, terminal T2A, T2B (davant del mural d'en Joan Miró) i T2C. SGMT
  L77  Sant Joan Despí (Hospital Moisès Broggi) - Aeroport Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial d'arribades de la T1. OLIVERAS,SL
  PR1  Aeroport (T1) - El Prat de Llobregat - Aeroport (T2C) Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial de d'arribades de la T1. ROSANBUS
  N16  Plaça de Catalunya - Castelldefels (Bellamar) Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic) i T2C (al vial de davant). MOHN,SL
  N17  Plaça de Catalunya - Aeroport T1 (als vials de sortides i d'arribades). MOHN,SL
  L99  Castelldefels - Viladecans - Gavà - Aeroport Al vial d'arribades (a la planta 0) de la T1. MOHN,SL
Serveis interurbans
Línia Parades Operador
  Alsa  Aeroport - Figueres / Girona / Lleida / Tarragona / Castelló / València / Alacant / Múrcia / Almeria Terminal T2B i terminal T1 (al vial d'arribades). Alsa
  Directbus  Aeroport - Andorra Terminal T1 (planta 0) i terminal T2B (davant mural Miró). Autocars Nadal
  Novatel  Aeroport - Andorra Terminal T1 (al vial d'arribades) i terminal T2B (al vial de sortides). Novatel
  Autocars Plana  Aeroport - Salou - Cambrils Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2). Empresa Plana
  Autocars Plana  Aeroport - Tarragona - Reus Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2). Empresa Plana
  Monbus  Aeroport - Sitges - Vilanova - El Vendrell Terminal T1 (al vial d'arribades). Monbus

Tren[modifica | modifica el codi]

Passarel·la que connecta la terminal T2 amb l'estació de tren de l'aeroport.

L'Aeroport del Prat està connectat amb les principals estacions de ferrocarril de Barcelona a través de la línia R2N barcelona.svg de Rodalies de Catalunya. Amb una freqüència de 30 minuts, els trens van circulant a través d'un ramal de la línia 2, que el connecta amb l'estació de Sants i la de Passeig de Gràcia on es pot fer un transbord amb els serveis del metro de Barcelona i altres línies de rodalia, regionals, llarga distància i alta velocitat. La primera sortida desde Barcelona és a les 5:00, i des de l'aeroport a les 5:40. El tren triga 20 minuts a Sants i 25 minuts a Passeig de Gràcia.

L'estació de l'aeroport es troba situada al davant de la terminal T2B i es connecta amb ella gràcies a una passarel·la coberta que travessa la carretera i surt a l'interior de la terminal. Un cop a dins, és fàcil accedir a la resta de terminals de la T2. Per tal de poder connectar amb la T1, RENFE ofereix un servei gratuït d'autobusos que connecten, coincidint amb els horaris dels trens, l'estació amb l'altra terminal.

Accidents i incidents[modifica | modifica el codi]

  • El 21 d'octubre de 1994, un avió de càrrega Falcon 20 va realitzar un aterratge d'emergència a l'aeroport després de patir una avaria al tren d'aterratge, cap dels tres membres de la tripulació van resultar ferits.
  • El 19 de febrer de 1998, el comanadant i el pilot van morir en estavellar-se un aparell d'aviació general d'Ibertrans al municipi de Gavà poc després que s'hagués enlairat del Prat.
  • El 28 de juliol de 1998, una avioneta de càrrega procedent de Palma carregada de premsa estrangera es va estavellar poc abans d'aterrar al costat d'una de les tanques que envolten l'aeroport, matant dos membres de la tripulació i el copilot.[20]
  • L'any 2002, el vol 2937 de Bashkirian Airlines procedent de l'aeroport de Domodedovo de Moscou, va xocar amb el vol 611 de DHL a Alemanya en ruta a Barcelona.
  • A l'octubre de 2004 un avió de KLM va tenir un petit accident i es va quedar a pista sense tren d'aterratge.
  • El 3 de desembre de 2010, la vaga portada a terme pels controladors aeris a tot l'espai aeri espanyol, va deixar inoperatiu l'Aerport Internacional de Barcelona. Durant el matí del 4 de desembre, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i va autoritzar a l'exèrcit de fer-se càrrec de les operacions de control del trànsit aeri.[21] Poc després d'aquestes mesures els controladors aeris van anar tornant progressivament als seus llocs de treball.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://estadisticas.aena.es/csee/ccurl/53/987/12_estadisticas_diciembre_2013.pdf
  2. «[http://www.boe.es/boe/dias/2011/06/06/pdfs/BOE-A-2011-9850.pdf Orden FOM/1508/2011, de 18 de mayo, por la que se modifica la denominación oficial del Aeropuerto de Barcelona.]» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 6 juny 2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  3. «El AVE ya supera al avión en la ruta entre Barcelona y Madrid» (en castellà). LaVanguardia.es, 15 agost 2009. [Consulta: 17 agost 2009].
  4. «Vols Intercontinentals». Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. [Consulta: 2 gener 2011].
  5. «Clam empresarial per la gestió individualitzada d'un aeroport del Prat transoceànic». Notícies. VilaWeb, 22 març 2007. [Consulta: 23 març 2007].
  6. «Barcelona Airport wins the 2011 Best Airport Southern Europe Award» (en anglès). Skytrax. [Consulta: 27 abril 2011].
  7. [enllaç sense format] http://www.aena.es/csee/ccurl/planbarcelona,0.pdf
  8. «Aena inicia la redacción del proyecto constructivo del Edificio Satélite del Aeropuerto de Barcelona» (en castellà). Nota de premsa. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, 3 novembre 2009. [Consulta: 30 gener 2011].
  9. «El Prat s'imposa a Barajas». El Punt Avui, 16/8/2012. [Consulta: 17/8/2012].
  10. «Entra en funcionamiento la nueva torre de control del Aeropuerto de Barcelona» (en castellà). Nota de premsa. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, 3 febrer 2007. [Consulta: 24 abril 2007].
  11. 11,0 11,1 «Capacitat actual». L'Aeroport de Barcelona: La Infraestructura. Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2011].
  12. «Planos de la T1» (en castellà). T1 Aeropuerto de Barcelona. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria. [Consulta: 12 novembre 2009].
  13. «Air Canada to launch non-stop service to Athens and Barcelona from Montréal and Toronto» (en anglès). AIR CANADA. CNW, 28 agost 2009.
  14. «AIRVALLEE GUIDE HORAIRE» (en anglès). Air Vallée. [Consulta: 20 desembre 2010].
  15. [enllaç sense format] http://www.malev.com/companyinformation/pressreleases/article?Content=/Root/MalevContents/En/company-information/pressreleases/press-releases/2010/11/barcelona
  16. «Now fly to Chicago from Pakistan» (en anglès). Global Special Deals. Pakistan International Airlines. [Consulta: 3 novembre 2010].
  17. «Spanair i Singapore Airlines operaran la ruta Singapur- Barcelona- Sao Paulo». Notícies. Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona, 8 setembre 2010. [Consulta: 13 octubre 2010].
  18. «Otra compañía que operará la ruta Moscu-Barcelona» (en castellà). Aerobarcelona.com, 11 abril 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  19. «Fligths from Zurich to Barcelona» (en anglès). Schedule. Vueling Airlines. [Consulta: 3 gener 2011].
  20. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1998/07/29/pagina-1/33858075/pdf.html
  21. [enllaç sense format] http://www.directe.cat/noticia/zapatero-declara-l-estat-d-alarma-per-provar-d-aturar-la-vaga-salvatge-dels-controladors-a

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Barcelona - el Prat