Aeroport de la Ciutat de Londres
| Aeroport de la Ciutat de Londres London City Airport |
|||
|---|---|---|---|
| IATA: LCY – OACI: n/a | |||
|
|
|||
| Resum | |||
| Tipus d'aeroport | Públic | ||
| Gestor | London City Airport Limited | ||
| Serveix | Londres, |
||
| Altura (msnm) | 6 m / 19 ft | ||
| Coordenades | 51° 30′ 19″ N, 000° 03′ 19″ E / 51.50528,0.05528Coord.: 51° 30′ 19″ N, 000° 03′ 19″ E / 51.50528,0.05528 | ||
| Web | |||
| Font: AIP a NATS[1] | |||
L'Aeroport de la Ciutat de Londres (codi IATA: LCY, codi OACI: EGLC) (en anglès: London City Airport) és un aeroport que dóna servei a Londres i al seu districte financer. Està localitzat a Docklands, a 11 km a l'est de la Ciutat de Londres, dins el districte londinenc de Newham. L'aeroport és utilitzat per aeronaus d'enlairament i aterratge curts o també anomenades STOL i disposa d'una sola pista d'aterratge. L'any 2010, va gestionar 2.780.582 passatgers[2], esdevinguent el cinquè aeroport més transitat de Londres, després dels aeroports de Heathrow, Gatwick, Stansted i Luton.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'aeroport va ser proposat per primera vegada l'any 1981 per London Docklands Development Corporation i el maig de 1985 es va donar permís per començar la construcció de l'aeroport. Un any després, el 2 de maig de 1986, el príncep Carles va posar la primera pedra del que seria l'edifici terminal. El primer avió va aterrar el 31 de maig de 1987 i el 26 d'octubre del mateix any van començar els primers serveis comercials.
Durant el seu primer any de funcionament va rebre 133.000 passatgers i oferia vols a Plymouth, París, Amsterdam i Rotterdam. El 1990, l'aeroport va rebre 230.000 passatgers però les xifres van caure dràsticament després de la Guerra del Golf i no es va recuperar fins l'any 1993. En aquest moment, es va aprovar l'ampliació de la pista d'aterratge que va ser inaugurada el 5 de març de 1992. L'any 1995, es va vendre l'aeroport a l'empresari irlandès Dermot Desmond. El 5 de desembre de 2005, es va inaugurar una nova estació de tren que donaria servei a l'aeroport anomenada London City Airport DLR station. L'estació de tren va ser oberta en una branca de Docklands Light Railway, donant accés ferroviari a l'aeroport per primer cop. El 30 de novembre de 2006, l'aeroport va ser venut a un consorci format per l'asseguradora American International Group i Global Infraestructure Partners.
Aerolínies i destinacions [modifica]
| Aerolínies | Destinacions |
|---|---|
| Aer Arann | Isle of Man |
| Alitalia operat per Air One | Milà-Linate |
| Blue Islands | Jersey |
| British Airways | Nova York-JFK |
| British Airways operat per BA CityFlyer | Amsterdam, Barcelona, Copenhagen, Edinburgh, Faro,[3] Frankfurt, Glasgow-International, Madrid, Màlaga,[3] Niça, Estocolm-Arlanda, Zuric de temporada: Chambéry, Ginebra, Eivissa,[4]Palma de Mallorca [4] |
| British Airways operat per Sun Air of Scandinavia | Billund |
| CityJet | Amsterdam, Antwerp, Deauville, Dublín, Dundee, Edinburgh, Eindhoven, Florència, Luxemburg, Nantes, París-Orly, Rotterdam de temporada: Avignon, Brive, Toulon, Pau |
| Lufthansa Regional operat per Lufthansa CityLine | Frankfurt, Munic |
| Luxair | Luxemburg |
| Sky Work Airlines | Berna |
| Swiss International Air Lines operat per Swiss European Air Lines | Ginebra, Zuric |
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de la Ciutat de Londres |