Aeroport de la Seu d'Urgell

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aeroport de la Seu d'Urgell
Pirineus-Andorra
IATA: LEU – ICAO: LESU
Resum
Tipus d'aeroport públic
Titular Generalitat de Catalunya
Gestor Aeroports de Catalunya
Serveix La Seu d'Urgell, Pirineus catalans i
Andorra
Localització Montferrer i Castellbò
i Ribera d'Urgellet
Altura (msnm) 800 m / 2.625 ft
Coordenades 42° 20′ 29,08″ N, 1° 24′ 17,71″ E / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "," Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ","">Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ",", Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut ","
Pistes
Direcció Longitud Superfície
m ft
04/22 1.340x30 4.396x98 Asfalt

L'Aeroport de la Seu d'Urgell és un aeroport que va tancar l'any 1984 i que fins avui ha estat utilitzat de manera residual per aeronaus privades i aeroclubs.[1] Es troba al sud de la Seu d'Urgell (a l'Alt Urgell), concretament als municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet. La recuperació de l'aeroport permetrà enllaçar el Pirineu català i Andorra amb altres punts de la geografia catalana.

L'any 2007 l'Institut Català del Sòl va comprar per vuit milions d'euros el 85% dels terrenys de l'aeroport de la Seu d'Urgell per convertir-lo en l'Aeroport Pirineus-Andorra[1].

El pla d'aeroport preveu que aquest sigui un aeroport d'aviació regional, que ha de facilitar l'accés al transport aeri des d'aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d'abast regional europeu. Actualment està en estudi comercial per tal de definir les seves potencialitats com a aeroport comercial[1]. El Pla director de l'aeroport s'elaborarà durant l'any 2009 i s'iniciaran les obres el 2010 si els recursos econòmics ho permeten.[2]

Des d'alguns sectors de la comarca s'ha convertit la reobertura en una polèmica, l'Associació en defensa de l'Alt Urgell, defensa que l'aeroport serà perjudicial perquè es troba massa proper a poblacions com Adrall, Arfa (Ribera d'Urgellet) i Montferrer (Montferrer i Castellbò). A mès també hi ha polèmica sobre el nom que hauria d'adoptar, actualment es coneix com l'aeroport de la Seu d'Urgell i està propostat que s'anomeni Andorra-Pirineus o Pirineus-Andorra, cosa que ha provocat rebuig ja que no reflecteix el territori on es troba, l'Alt Urgell per exemple.[3]


[edita] Història

La història de l'aeroport es remunta a la dècada de 1970, quan l'empresari Josep Betriu va tenir la visió d'un desenvolupament de l'Alt Urgell i d'Andorra mitjançant el transport aeri i va construir l'aeroport. El cost de les obres van ser grans per l'època, 3.000 milions de pessetes invertits en una instal·lació absolutament inèdita al país, atès que era el primer aeroport amb vocació comercial que es construïa al país per iniciativa privada. Tot i que l'aeroport ja estava llest per operar el 1980, no va ser fins el 1982 que va obtenir tots els permisos. La companyia Aviaco començà a operar una línia regular entre la Seu i el El Prat, però els intents per arribar a destinacions franceses, xàrters de tercers països o la programació d'un vol diari amb Madrid no van cristal·litzar, i el 1984, el mateix any en què s'obria el túnel del Cadí, es van fer els darrers vols. Des d'aleshores s'ha parlat cíclicament de la reobertura, però ni amb la Seu d'Urgell com a subseu olímpica el 1992 es va poder aconseguir[1].

[edita] Característiques tècniques

  • Pista a partir de 1.500 metres.
  • Franja de vol de 150 metres d'amplada.
  • Carrer de rodada paral·lel a la pista.
  • Plataforma d'estacionament d'aeronaus amb àrees per a l'aviació regional, general i esportiva.
  • Area terminal (torre de control, hangars, edifici terminal, comunicacions, aparcaments).
  • Instal·lacions per al servei de salvament i extinció d'incendis.
  • Subministrament de combustible.
  • Heliport.
  • Planta depuradora d'aigües.
  • Ajudes a la navegació i aproximació (IFR).

[edita] Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 LA VANGUARDIA. Especials la Vanguardia: Grans obres de progrés per a Catalunya, 2008.
  2. ViurealsPirineus.cat, la Generalitat es reuneix amb els municipis
  3. ViurealsPirineus.cat, l'Aeroport


En altres llengües