Aeroport de la Seu d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aeroport de la Seu d'Urgell

Pirineus - la Seu d'Urgell airport.jpg
Vista aèria de l'aeroport.

IATA: LEU – OACI: LESU –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport públic
Titular Generalitat de Catalunya
Gestor Aeroports de Catalunya
Serveix La Seu d'Urgell, Pirineus catalans i
Andorra
Localització Montferrer i Castellbò
i Ribera d'Urgellet
Altura (msnm) 800 m / 2.625 ft
Coordenades 42° 20′ 18″ N, 1° 24′ 29″ E / 42.338303°N,1.408110°E / 42.338303; 1.408110Coord.: 42° 20′ 18″ N, 1° 24′ 29″ E / 42.338303°N,1.408110°E / 42.338303; 1.408110
Helicopter militar durant els aiguats del 1982.

L'Aeroport de la Seu d'Urgell, oficialment Aeroport Pirineus - la Seu d'Urgell i conegut també com a Aeroport Pirineus-Andorra (codi d'aeroport ICAO LESU, IATA LEU), és una instal·lació aeroportuària propietat de la Generalitat de Catalunya utilitzada com aeròdrom, ja que de moment no ofereix vols comercials regulars i acull vols d'aviació general i d'emergència.[1] Es troba situat a la comarca de l'Alt Urgell, al sud de la Seu d'Urgell al serrat d'Ensiula[2] entre els municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet.

Les instal·lacions actuals s'han reobert el 4 de juny del 2010 amb l'objectiu de dinamitzar el turisme i el desenvolupament econòmic a les comarques de l'Alt Pirineu. Les obres de reforma de l'aeroport han tingut un cost de 2'9 milions d'euros[1] i es van iniciar a finals del 2009.[3] Fins ara havia estat infrautilitzat, ja que des del 1984 no ha acullit vols comercials regulars i només era utilitzat de manera residual per aeronaus privades i aeroclubs.[4] La recuperació de l'aeroport permetrà, després de la redacció del pla director, enllaçar el Pirineu català i Andorra amb altres punts de la geografia catalana, espanyola i europea.

El pla d'aeroport preveu que aquest sigui un aeroport d'aviació regional, que ha de facilitar l'accés al transport aeri des d'aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d'abast regional europeu. Actualment està en estudi comercial per tal de definir les seves potencialitats com a aeroport comercial.[4] A l'estiu del 2012 la Generalitat de Catalunya va anunciar que l'aeròdrom passarà a aeroport comercial, tenint la mateixa categoria que l'aeroport de Lleida-Alguaire, a l'estiu del 2013. Al febrer es van iniciar els tràmits al Ministeri per habilitat un punt d'inspecció fronterera per vols procedents fora de l'Espai Schengen.[5]

Alguns sectors de la comarca es van manifestar contraris a la reobertura, com per exemple l'Associació en defensa de l'Alt Urgell que defensa que l'aeroport és perjudicial perquè es troba massa proper a poblacions com Adrall, Arfa (Ribera d'Urgellet) i Montferrer (Montferrer i Castellbò). El nom proposat d'Andorra-Pirineus o Pirineus-Andorra també provocava rebuig.[6][7]

Història[modifica | modifica el codi]

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1931: Jaume Nadal i Maimó obté la concessió d'una línia aèria Barcelona-Andorra.
  • 1932: S'acaben les obres de construcció d'hangars i una terminal a Benavarre, però la línia aèria es queda sense finançament.
  • 1975: L'industrial Josep Betriu inicia les obres de l'aeroport al serrat d'Ensiula.
  • 1978: Empresaris andorrans tenen contactes amb una empresa anglesa constructora d'avions per crear Air Andorra.
  • 1980: Finalització de la construcció de l'aeroport.
  • 1982 - 29 de juliol: Inauguració amb un vol d'Aviaco entre Barcelona i la Seu d'Urgell.
  • 1984: Tancament de l'aeroport per a vols comercials.
  • 2007: Tancament total de l'aeroport per raons de seguretat.
  • 2007: L'Institut Català del Sòl compra el 85% dels terrenys de l'aeroport.
  • 2009: S'inicien les obres de millora de l'aeroport amb un cost de 2'9 milions d'euros.
  • 2010 - 4 de juny: Es reobre l'aeroport per a vols d'aviació general i d'emergències.
  • 2015- obertura a vols comercials (estimació)[8]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els inicis de l'aviació a la comarca es remunten a l'any 1931 quan un mallorquí, Jaume Nadal i Maimó, va obtenir la concessió de la línia aèria Barcelona-Andorra, que va confiar a l'empresa de l'aviador Josep Canudas. Donades les dificultats per aterrar a Andorra i per resoldre els conflictes duaners, es van construir un xalet que feia de terminal i uns hangars a Benavarre (Bellestar), el punt més proper a Andorra per fer operacions aeronàutiques. Nadal va comprar un avió Farman amb motor Hispano-Suiza per cobrir la ruta. La Dirección General de Aeronáutica va obligar a Canudas a realitzar vols de prova durant 12 setmanes, que van crear una gran expectació local i que fins i tot es va acabar creant l'aeroclub de la Seu. El 1932 quan estava tot llest l'empresari va morir i els hereus van deixar a l'aerolínia sense finançament.[9]

Construcció de l'aeroport[modifica | modifica el codi]

La construcció de l'aeroport es va iniciar l'any 1975 de la mà de Josep Betriu i Tàpies, empresari industrial antic propietari de Taurus i afeccionat a l'aviació.[10] A finals de la dècada del 1960 Betriu triomfava en el món dels negocis a Andorra, centrat en el sector de l'automòbil. Donades les deficiències en el transport terrestre, Betriu es va plantejar el desenvolupament de l'Alt Urgell i d'Andorra mitjançant el transport aeri.[9]

Betriu va crear l'empresa Dausa (Desarrollo del Alto Urgel S.A.) per la construcció de l'aeroport a dalt d'un serrat, les obres van començar l'any 1975 a les ordres del coronel Pellejero, enginyer aeronàutic, que es va enfrentar a la dificultat de desmontar un turó sencer per poder estendre la pista d'aterratge cap al nord. Durant els treballs de construcció uns empresasis andorrans van veure en l'aeroport la possibilitat que el Principat tingués la seva pròpia aerolínia, Air Andorra. Una empresa anglesa, British Aerospace, el 1978 van contactar amb els empresaris per a la construcció dels avions. Els empresaris van viatjar des del Prat cap a la Seu a bord d'un BAe 748 de 44 places.[9]

El cost de les obres van ser grans per l'època, 3.000 milions de pessetes invertits en una instal·lació absolutament inèdita al país, atès que era el primer aeroport amb vocació comercial que es construïa al país per iniciativa privada. Tot i que l'aeroport ja estava llest per operar el 1980, no va ser fins al 1982 que va obtenir tots els permisos.[4]

Es va posar en funcionament el mateix any dels forts aiguats que van deixar l'àrea incomunicada, sent el paper de l'aeroport cabdal, ja que va ser l'única via de comunicació per fer arribar els recursos de salvament. La companyia Aviaco va començar a operar una línia regular entre la Seu i el Prat (Barcelona), però els intents per arribar a destinacions franceses, xàrters de tercers països o la programació d'un vol diari amb Madrid no van cristal·litzar, i el 1984, el mateix any en què s'obria el túnel del Cadí, es van fer els darrers vols.[4]

Reobertura[modifica | modifica el codi]

La reobertura de l'aeroport ha estat tractada per diferents governs de forma cíclica, però ni amb la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a Barcelona, amb la Seu d'Urgell com una de les subseus, es va fer una realitat.[4]

A mitjans dels anys noranta el Govern d'Andorra i les autoritats locals de la Seu d'Urgell reclamen al Govern d'Espanya la reobertura de l'aeroport.[10] I posteriorment també s'ha reclamat a la Generalitat de Catalunya.

L'1 de març de 2004, Ramon de Miguel, llavors secretari d'Estat d'Afers Europeus del Govern d'Espanya i, Juli Minoves, ministre d'Afers Exteriors del Principat d'Andorra, i el ministre d'Economia andorrà Miquel Àlvarez van signar una declaració comuna sobra l'Aeroport Internacional Andorra-Pirineus. La declaració va establir que s'utilitzaria un tractat internacional per reobrir la infraestructura, que el nom seria Aeroport Andorra-Pirineus, que tindria categoria internacional i que el el finançament aniria a càrrec dels dos governs, però que l'explotació i la gestió comercial seria competència del Govern d'Andorra, mentre que el Govern espanyol s'encarregaria de la gestió dels serveis públics relacionats amb l'aeroport, com també dels serveis tècnics de la navegació aèria.

El 4 d'octubre durant una reunió entre José Luís Rodríguez Zapatero (president d'Espanya) i Marc Forné (president d'Andorra) es va tornar a manifestar el suport espanyol a la reobertura de l'aeroport conjuntament amb Andorra, comprometent-se a que Espanya finançaria el 50%. El mateix mes d'octubre el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va donar suport als pressupostos de l'Estat a canvi d'algunes contrapartides en forma d'inversions al Pirineu, entre elles uns 15 milions d'euros per l'aeroport.

Segons alguns estudis encarregats perl Govern d'Andorra, l'aeroport comptava amb 41.000 passatgers anuals potencials. Algunes companyies de baix cost pretenien establir línies entre la Seu i Londres, Ginebra, Madrid i València, com també alguns paquets turístics amb les illes Balears. Marc Forné, President d'Andorra, confiava en que es posés en funcionament l'any 2006 i a finals de l'any 2005 els dos governs treballaven en la redacció del Pla Director i havien iniciat contactes amb la família Betriu per comprar els terrenys, que s'estimava un cost de 40 milions d'euros.

L'any 2007 l'Institut Català del Sòl va comprar per vuit milions d'euros el 85% dels terrenys de l'aeroport de la Seu d'Urgell per convertir-lo en l'Aeroport Pirineus-Andorra.[4]

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Pista a partir de 1.500 metres.
  • Franja de vol de 150 metres d'amplada.
  • Carrer de rodada paral·lel a la pista.
  • Plataforma d'estacionament d'aeronaus amb àrees per a l'aviació regional, general i esportiva.
  • Area terminal (torre de control, hangars, edifici terminal, comunicacions, aparcaments).
  • Instal·lacions per al servei de salvament i extinció d'incendis.
  • Subministrament de combustible.
  • Heliport.
  • Planta depuradora d'aigües.
  • Ajudes a la navegació i aproximació (IFR).
Acessos a l'aeroport

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «La Seu d'Urgell torna a tenir l'aeroport en marxa». lamalla.cat.
  2. «Acció Contra la Política Ambiental del Govern de la Generalitat de Catalunya» (PDF). ecologistes.cat. Ecologistes de Catalunya.
  3. «Nadal anuncia l'obertura de l'aeròdrom per Setmana Santa». Viure als Pirineus.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Grans obres de progrés per a Catalunya [Barcelona], Especials la Vanguardia, 26 octubre 2008.
  5. «L'aeròdrom de la Seu d'Urgell serà un aeroport comercial l'estiu del 2013». Generalitat de Catalunya, 28 de juny de 2012. [Consulta: 30 de juny de 2012].
  6. «L'aeroport». Viure als Pirineus.
  7. «La Generalitat es reuneix amb els pobles afectats per l'aeroport». Viure als Pirineus.
  8. Marín-Camp, Franc. «Un aeroport català per a Andorra». Diari Ara, 22/3/2014 [Consulta: 23 març 2014].
  9. 9,0 9,1 9,2 «La Seu torna a volar» (PDF). La Vanguardia, 28 d'agost 2007. [Consulta: 13 juny 2010].
  10. 10,0 10,1 «Aeroport de la Seu d'Urgell». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2004. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]