Aesir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No veieu bé alguns caràcters?

La forma Æsir o Ǽsir (amb minúscula: æsir o ǽsir) és el nominatiu plural del mot áss (amb majúscula: Áss) o ǫ́ss (amb majúscula: Ǫ́ss), mot que procedeix del protogermànic *ansuz.[1] Al costat d'aquest mot, tenim el femení Ásynja o ásynja (plural: Ásynjur o ásynjur); el mot germànic presenta derivacions en altres llengües germàniques com ara l'anglosaxó Ós ‘déu [pagà]’. Els ǽsir són la nissaga de déus del panteó nòrdic més importants. Entre els ǽsir, es troben molts del déus més importants, com són Odin, Frigg, Thor, Baldr o Tyr. L'altra nissaga de déus, els Vanir, també és esmentada en els mites nòrdics: els déu Niord i els seus fills, Freyr i Freia, són els déus més destacats d'aquesta nissaga, que s'uneixen als Ǽsir com a ostatges després de la guerra entre els ǽsir i els vanir. S'associa els vanir amb la fertilitat i l'agricultura, mentre els aesir són associats amb els poder i la guerra.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula norrena áss deriva del protogermànic *ansuz. L'origen últim d'aquest mot germànic resta, emperò, en la foscor. Una relació amb la forma sànscrita àsura ‘àsu-ra’ m. (असुर) i āsurá m. ‘dèmon, Asura’ i amb l'avèstica ahura és molt poc versemblant, ja que aquests mots són formes derivades que només poden haver sorgit com a tals en el grup ari (hindi, persa) de l'indoeuropeu. En sànscrit, àsu-ra vol dir 'un esperit, bon esperit, esperit suprem (dit de Varuṇa) <...> el cap dels mals esperits <...>; un esperit maligne, dimoni, fantasma, adversari dels déus.'[2] La derivació del mot germànic reconstruït d'una forma protoindoeuropea *ansus, que significaria ‘alè’ o ‘déu’ és una etimologia ad hoc i, al capdavall, molt incerta.

El cognat en anglès antic d'áss és ós (déu, divinitat) que encara s'empra en alguns noms i cognoms anglosaxons com Osgood, Oswin, Osbert, Oswald, Osborn i Osmund (el nom Oscar prové del gaèlic).[3]

L'evemerista Snorri Sturluson va associar els ansos amb l'Àsia, una explicació que es va repetir després al segle XVII per Johannes Schefferus, el qual va sostenir que el mot ǽsir es referia a uns "emperadors asiàtics", és a dir, que feia referència al lideratge xamànic hereditari, el qual va sorgir de les estepes eurasiàtiques i va irrompre a Europa en l'antiguitat (compareu amb traciocimeris).

Ása és la forma de genitiu plural de ǫ́ss. Aquesta forma apareix sovint com a prefix (o, si es vol, prefixoide) en els noms alternatius dels déus per a indicar la pertinença als ansos, com passa en "Ása-Þórr" o en el compost de creació recent Ásatrú, una religió neopagana.

Mitologia escandinava[modifica | modifica el codi]

La interacció entre els ǽsir i els vanir és un aspecte interessant de la mitologia escandinava. Mentre altres cultures presenten generacions "velles" i "joves" de déus, tal com passa en la mitologia grega amb la seva divisió entre titans i els déus de l'Olimp, els ǽsir i els vanir són dos clans divins coetanis. Ambdós clans lluitaren l'un contra l'altre, van tancar un pacte i van intercanviar ostatges (Freyr i Freia són els ostatges més importants mencionats en les fonts). És temptador especular que les interaccions que hi ha entre aesir i vanir reflecteixen les interaccions entre els clans germànics de l'època antiga. Segons una altra teoria, el culte als vanir, als quals se'ls relaciona amb la fertilitat i són relativament pacífics, prové d'un culte anterior a la invasió indoeuropea, i que el conflicte amb els aesir, d'origen més tardà i de vocació guerrera, podria reflectir un conflicte religiós que hi hagué durant la invasió indoeuropea. No obstant això, hi ha qui diu que hi pot haver un paral·lel entre el conflicte dels regne i república de Roma i els sabins. El prestigiós acadèmic Mircea Eliade va suposar que ambdós conflictes són, de fet, dues versions d'un antic mite protoindoeuropeu que ens parla del conflicte i la integració entre els déus del cel i el poder contra els déus de la terra i la fertilitat, tot i no tenir antecedents històrics creïbles.

La cronologia dels cultes, en aquest últim cas, no estaria representada en els mites. No obstant això, només Odin i Thor són importants tant mitològicament com en el culte, l'áesir Ullr ens és pràcticament desconegut en el mites, però és un déu molt present en la toponímia, especialment a Suècia, on es creu que el seu culte estava molt estès.

Els ǽsir es mantenen sempre joves i sans gràcies a la consumició de les pomes de la dea Iðunn, encara que això no era impediment perquè hom els pogués matar, tal com li passa al déu Baldre o com, de fet, els passarà a tots ells en els ragnarǫk.

La runa *ansuz[modifica | modifica el codi]

La runa *ansuz Ansuz, en futhark nou va rebre el seu nom probablement a partir de l'Ǽsir en ser la runa associada a aquest clan diví. El nom només s'ha conservat en el poema rúnic islandès com a Óss, tot i que es refereix a Odin, associant-lo amb el planeta Júpiter.

Ansuz Óss er aldingautr
ok Ásgarðs jǫfurr,
ok Valhallar vísi.
Júpiter oddviti.
Óss és el vell Gautr[4]
i el príncep[5] d'Asgard,
i el senyor del Valhalla.
Júpiter [és] cabdill.

En els poemes rúnics noruecs, Óss també té el significat d'estuari, mentre en els anglosaxons una lletra Os té el significat de 'boca' en llatí.

El nom de la lletraAhsa(a) en l'alfabet gòtic és ahsa. El nom comú germànic d'aquesta runa probablement era o *ansuz ('déu', un dels Ǽsir) o *axsan ('espiga').

Llista dels ansos i dels seus ostatges vanis[modifica | modifica el codi]

  • Baldr — déu de la innocència i la bellesa.
  • Bragi — déu de la poesia escàldica i els skalds.
  • Forseti — déu de la justícia.
  • Freia (ostatge vanir) — dea de l'amor, el sexe i la fertilitat.
  • Freyr (ostatge vanir) — déu de la fertilitat i l'amor.
  • Frigg — cap de les dees, esposa d'Odin.
  • Heimdall — el vigilant i el guardià.
  • Hödr — déu cec de la foscor i l'hivern.
  • Hönir — el déu indecís.
  • Iðunn — dea de la joventut, la fertilitat i la mort.
  • Loki — el mentider (és un gegant que s'inclou dins l'estirp dels aesir perquè va fer un pacte de sang amb Odin).
  • Nanna — esposa de Baldr.
  • Njord (ostatge vanir) — déu de la marineria i la navegació.
  • Odin — Cap dels déus, déu de la saviesa i la guerra.
  • Sif — esposa dels cabells daurats de Thor.
  • Thor — déu del tro i la batalla.
  • Týr — déu manc de les batalles i la valentia.
  • Ullr — el caçador, rastrejador i arquer.
  • Vali — el venjador.
  • Ve — germà d'Odin, el qual donà a l'ésser humà la facultat de la parla.
  • Vidar — déu del silenci, el sigil i la revenja.
  • Vili — germà d'Odin, el qual donà als humans els sentits i el pensament.

Arbre genealògic[modifica | modifica el codi]

Modifica
Llinatge dels aesir i els vanir
                                                                                 
  Buri   Bòltorn  
     
     
  Delling   Nott   Bor   Bestla   Fjörgynn  
       
             
  Dag 2. Jörd   Vili     Odin 1. Frigg   Ivaldi  
         
               
             
  Thjazi   Sif   Thor   Nanna   Bàlder   Hödr   Hermodr   Bragi Idun  
               
                     
  Nerthus   Njord   Skadi Ull   Thrud   Forseti  
   
     
  Gerda   Freyr Freia 4. Grid   Odin 3. Rind  
       
                   
  Fjölnir   Vidar   Vali  
 


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La forma de nominatiu plural que hom reconstrueix per al protogermànic és *ansiwiz. D'aquesta forma en procedeix la forma ǽsir. Les formes ǫ́ss, áss i ǽsir són pròpies del norrè occidental antic. Les formes equivalents de l'islandès modern són ás (nom. sg.) i æsir (nom. pl.). Cf. Beygingarlýsing íslensks nútímamáls.
  2. Sir Ernst Monier-Williams, A Sanskrit-English Dictionary. New Delhi: Asian Educational Services, 2005 (reprint de l'edició del 1899). Pàgina 121.
  3. En els vells mites irlandesos, l'Oscar, que pot aparèixer escrit Oscar, Oscur, Osccur i Osgar és el fill de l'Oisín i el nét d'en Find macc Cumaill. El mot és interpretat habitualment com a os-car ‘que estima els cérvols’ (deer-loving), però podria tractar-se d'una variant d'os[s] ‘cérvol’ segons el Diccionari d'Irlandès Antic sub voce os[s], lletra O, columna 160, línia 67 i següents. Cf. l'expressió amal ossa is amlaid rorathatar ass “corrien com a cérvols”.
  4. Aldingautr és epítet d'Odin.
  5. jǫfurr “verro [de porc senglar]” és el cabdill de guerrers, el príncep al capdavant de les seves hosts.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R. I. Page: The Icelandic Rune-Poem. Londres: Viking Society for Northern Research & University College London, 1999. ISBN 0 900572 79 5 i 0 903521 43 1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aesir Modifica l'enllaç a Wikidata