Aesir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No veieu bé alguns caràcters?

La forma Æsir o Ǽsir (amb minúscula: æsir o ǽsir) és el nominatiu plural del mot áss ´(amb majúscula: Áss) o ǫ́ss (amb majúscula: Ǫ́ss), mot que procedeix del proto-germànic *ansuz.[1] Al costat d'aquest mot tenim el femení Ásynja o ásynja (plural: Ásynjur o ásynjur); el mot germànic presenta derivacions en altres llengües germàniques com ara l'anglo-saxó Ós ‘déu [pagà]’. Els ǽsir són la nissaga de déus del panteó nòrdic més importants. Entre els ǽsir es troben molts del déus més importants, com són Odin, Frigg, Thor, Baldr o Tyr. L'altra nissaga de déus, els Vanir, també és esmentada als mites nòrdics: els déu Niord i els seus fills, Freyr i Freia, són els déus més destacats d'aquesta nissaga que s'uneixen als Ǽsir com a hostatges després de la guerra entre els ǽsir i els vanir. S'associa els Vanir amb la fertilitat i l'agricultura, mentre els Aesir són associats amb els poder i la guerra.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula norrena áss deriva del proto-germànic *ansuz. L'origen últim d'aquest mot germànic resta, emperò, en la foscor. Una relació amb la forma sànscrita àsura ‘àsu-ra’ m. (असुर) i āsurá m. ‘dèmon, Asura’ i amb l'avèstica ahura és molt poc versemblant, ja que aquests mots són formes derivades que només poden haver sorgit com a tals en el grup ari (hindi, persa) de l'indoeuropeu. En sànscrit àsu-ra vol dir 'a spirit, good spirit, supreme spirit (said of Varuṇa) <...> the chief of the evil spirits <...>; an evil spirit, demon, ghost, opponent of the gods.'[2] La derivació del mot germànic reconstruït d'una forma proto-indoeuropea *ansus, que significaria ‘alè’ o ‘déu’ és una etimologia ad-hoc i, al capdavall, molt incerta.

El cognat en anglès antic d'áss és ós (déu, divinitat) que encara s'empra en alguns noms i cognoms anglo-saxons com Osgood, Oswin, Osbert, Oswald, Osborn i Osmund (el nom Oscar prové del gaèlic).[3]

L'evemerista Snorri Sturluson va associar els ansos amb l'Àsia, una explicació que es va repetir després al segle XVII per Johannes Schefferus, el qual va sostenir que el mot ǽsir es referia a uns "emperadors asiàtics", és a dir, que feia referència al lideratge xamànic hereditari, el qual va sorgir de les estepes eurasiàtiques i va irrompre a Europa a l'antiguitat (compereu amb Traci-cimeris).

Ása és la forma de genitiu plural d'ǫ́ss. Aquesta forma apareix sovint com a prefix (o, si es vol, prefixoide) en els noms alternatius dels déus per indicar la pertinença als ansos com passa a "Ása-Þórr" o en el compost de creació recent Ásatrú, una religió neopagana.

Mitologia escandinava[modifica | modifica el codi]

La interacció entre els ǽsir i els Vanir és un aspecte interessant de la mitologia escandinava. Mentre altres cultures presenten generacions "velles" i "joves" de déus, tal com passa en la mitologia grega amb la seva divisió entre titans i els déus de l'Olimp, els ǽsir i els Vanir són dos clans divins coetanis. Ambdós clans lluitaren l'una contra l'altra, van tancar un pacte i van intercanviar hostatges (Freyr i Freia són els hostatges més importants mencionats a les fonts). És temptador especular que les interaccions que hi ha entre Aesir i Vanir reflecteixen les interaccions entre els clans germànics de l'època antiga. Segons una altra teoria, el culte als Vanir, als quals se'ls relaciona amb la fertilitat i són relativament pacífics, provenen d'un culte anterior a la invasió indoeuropea i que el conflicte amb els Aesir, d'origen més tardà i de vocació guerrera, podria reflectir un conflicte religiós que hi hagué durant la invasió indoeuropea. No obstant això, hi ha qui diu que hi pot haver un paral·lel entre el conflicte dels regne i república de Roma i els sabins. El prestigiós acadèmic Mircea Eliade va especular que ambdós conflictes són, de fet, dues versions d'un antic mite proto-indoeuropeu que ens parla del conflicte i la integració entre els déus del cel i el poder contra els déus de la terra i a fertilitat, tot i no tenir antecedents històrics creïbles.

La cronologia dels cultes, en aquest últim cas, no estaria representada en els mites. No obstant això, només Odin i Thor són important tant mitològicament com en el culte, l'áss Ullr ens és pràcticament desconegut en el mites però és un déu molt present en la toponimia, especialment a Suècia, on es creu que el seu culte estava molt estès.

Els ǽsir es mantenen sempre joves i sans gràcies a la consumició de les pomes de la deessa Iðunn, encara que això no era impediment perquè hom els pogués matar, tal com li passa al déu Baldre o com, de fet, els passarà a tots ells en els ragnarǫk.

La runa *ansuz[modifica | modifica el codi]

La runa *ansuz Ansuz, en futhark nou va rebre el seu nom probablement a partir del Ǽsir en ser la runa associada a aquest clan diví. El nom només s'ha conservat al poema rúnic islandès com a Óss tot i que es refereix a Odin, associant-lo amb el planeta Júpiter.

Ansuz Óss er aldingautr
ok Ásgarðs jǫfurr,
ok Valhallar vísi.
Júpiter oddviti.
Óss és el vell Gautr[4]
i el príncep[5] d'Asgard
i el senyor del Valhalla.
Júpiter [és] cabdill.

Als poemes rúnics noruecs, Óss també té el significat d'estuari mentre en els anglo-saxons una lletra Os té el significat de boca en llatí.

El nom de la lletraAhsa (a) a l'alfabet gòtic és ahsa. El nom comú germànic d'aquesta runa probablement era o *ansuz (Déu, un dels Ǽsir) o *axsan (espiga).

Llista dels ansos i dels seus hostatges vanis[modifica | modifica el codi]

  • Baldr — déu de la innocència i la bellesa
  • Bragi — déu de la poesia escàldica i els escaldes
  • Forseti — déu de la justícia
  • Freia (hostatge Vanir) — deessa de l'amor, el sexe i la fertilitat
  • Freyr (hostatge Vanir) — déu de la fertilitat i l'amor
  • Frigg — cap de les deesses, esposa d'Odin
  • Heimdall — el vigilant i el guardià
  • Hödr — déu cec de la foscor i l'hivern
  • Hönir — el déu indecís
  • Iðunn — deessa de la joventut, la fertilitat i la mort
  • Loki — el mentider (és un gegant que s'inclou dins l'estirp dels Aesir perquè va fer un pact de sang amb Odin)
  • Nanna — esposa de Baldr
  • Njord (hostatge Vanir) — déu de la marineria i la navegació
  • Odin — Cap dels déus, déu de la saviesa i la guerra
  • Sif — esposa dels cabells daurats de Thor
  • Thor — déu del tro i la batalla
  • Týr — déu manc de les batalles i la valentia
  • Ullr — el caçador, rastrejador i arquer
  • Vali — el venjador
  • Ve — germà d'Odin el qual donà al home la facultat de la parla
  • Vidar — déu del silenci, el sigil i la revenja
  • Vili — germà d'Odin el qual donà als homes els sentits i el pensament

Arbre genealògic[modifica | modifica el codi]

Modifica
Llinatge dels aesir i els vanir
                                                                                 
  Buri   Bòltorn  
     
     
  Delling   Nott   Bor   Bestla   Fjörgynn  
       
             
  Dag 2. Jörd   Vili     Odin 1. Frigg   Ivaldi  
         
               
             
  Thjazi   Sif   Thor   Nanna   Bàlder   Hödr   Hermodr   Bragi Idun  
               
                     
  Nerthus   Njord   Skadi Ull   Thrud   Forseti  
   
     
  Gerda   Freyr Freia 4. Grid   Odin 3. Rind  
       
                   
  Fjölnir   Vidar   Vali  
 


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R. I. Page: The Icelandic Rune-Poem. Londres: Viking Society for Northern Research & University College London, 1999. ISBN 0 900572 79 5 i 0 903521 43 1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aesir

Remarques[modifica | modifica el codi]

  1. La forma de nominatiu plural que hom reconstrueix per al protogermànic és *ansiwiz. D'aquesta forma en procedeix la forma ǽsir. Les formes ǫ́ss, áss i ǽsir són pròpies del norrè occidental antic. Les formes equivalents de l'islandès modern són ás (nom. sg.) i æsir (nom. pl.). Cf. Beygingarlýsing íslensks nútímamáls.
  2. Sir Ernst Monier-Williams, A Sanskrit-English Dictionary. New Delhi: Asian Educational Services, 2005 (reprint de l'edició del 1899). Pàgina 121.
  3. En els vells mites irlandesos, l'Oscar, que pot aparèixer escrit Oscar, Oscur, Osccur i Osgar és el fill de l'Oisín i el nét d'en Find macc Cumaill. El mot és interpretat habitualment com a os-car ‘que estima els cérvols’ (deer-loving), però podria tractar-se d'una variant d'os[s] ‘cérvol’ segons el Diccionari d'Irlandès Antic sub voce os[s], lletra O, columna 160, línia 67 i següents. Cf. l'expressió amal ossa is amlaid rorathatar ass “corrien com a cérvols”.
  4. Aldingautr és epítet d'Odin.
  5. jǫfurr “verro [de porc senglar]” és el cabdill de guerrers, el príncep al capdavant de les seves hosts.