Afaitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un jove afaitant-se la barba amb raor

L'afaitat o rasurat és la pràctica de tallar la barba o el bigoti (i per extensió el borrissol de qualsevol part del cos) usant un raor o navalla, fulla o màquina.[1] És un mètode comú de depilació, i és usat pels homes per eliminar el borrissol facial, i per les dones per eliminar el borrissol de les cames, aixelles i les parts sensibles del pubis en el que es coneix com a engonal brasilera (tot i que també és seguida per molts homes metrosexuals, pràctica que cada vegada és més comú entre els homes per raons estètiques). Alguns homes (i certes dones) s'afaiten el cap, o almenys part d'aquest. L'afaitat del cap es considera també un tall de cabells. El verb afaitar ve del llatí afectare que vol dir arreglar, un dels requisits per a arreglar-se era afaitar-se la barba. És a dir, d'aquesta manera, el verb va obtenir un nou significat: el de rasurar-se el pèl de la barba.[2] De fet encara es fa servir el terme arreglar la barba.[3] En tauromàquia té un altre sentit, és l'acció il·legal de llimar les puntes de les banyes del toro.

Mètode[modifica | modifica el codi]

Raor o navalla d'afaitar de fabricació francesa. Amb decoracions d'or i mànec de banya autèntic.

Si bé s'obté un tall arran gairebé sempre rasurant a contrapèl (és a dir, que la fulla es mou en el sentit contrari al creixement del borrissol) de vegades s'acostuma fer-ho en el mateix sentit, o en sentit oblic, per diversos motius:

  • Mètode: en l'afaitada clàssica es fan diverses passades a la cara, habitualment una a favor del pèl, una en sentit oblic i una tercera a contrapèl.
  • Estètica: amb la intenció de realitzar un tall que no arribi al ras.
  • Sensibilitat: hi ha certes persones que són molt sensibles i que si no utilitzen la màquina d'afaitar o fulla adequada no poden afaitar al ras.
  • Experiència: en els nens i persones amb poca experiència és més probable que es produeixin talls a la pell en afaitar a contrapèl.
  • Costum: en alguns llocs (per exemple als Estats Units) no es rasura a contrapèl només per qüestions culturals o de costum.

Tipus d'afaitada[modifica | modifica el codi]

L'afaitat pot ser en sec amb una màquina d'afaitar o en humit emprant una navalla d'afaitar o una maquineta d'afaitar, sabó i brotxa o, si no gel o escuma en pot.

Afaitat en humit[modifica | modifica el codi]

En la cultura popular de l'afaitat, l'afaitat en humit es divideix en dos tipus: el que involucra l'ús d'una brotxa se li sol anomenar afaitat clàssic o tradicional, mentre que al que involucra gel o escuma en pot amb maquinetes multifulla se'l sol anomenar afaitat modern

Afaitat clàssic[modifica | modifica el codi]

Kit tradicional per afaitar amb brotxa, maquineta clàssica i un bací per a preparar l'escuma amb la brotxa.

L afaitat clàssic (o tradicional) és el que s'ha practicat des de segles enrere, passant per l'ús del raor (navalles de barber) a les maquinetes (o rastells) clàssics d'un sol full. L'afaitat clàssic, a més de brotxa i sabó (o crema clàssica) i opacionalment, bací; també es caracteritza pel costum de les velles barberies de posar una tovallola remullada amb aigua calenta (sense que arribi a cremar la pell) a la barba abans d'aplicar l'escuma amb la brotxa la qual cosa ajuda a estovar el pèl.

L'afaitat clàssic sol ser una mica més lent, pel fet d'afaitar-se en diverses passades, principalment, i per la cura que s'ha de tenir en afaitar si es fa amb raor (navalla barbera). No obstant això, aquest tipus d'afaitada té també els seus avantatges.

Els beneficis i avantatges de l'afaitada clàssica són diversos entre els quals destaquen un afaitat en general més tancat, econòmic i ecològic.[4][5] Les fulletes de recanvi de les maquinetes d'un sol full són molt més econòmiques per paquet, menys contaminants i fàcils de reciclar. Així mateix, els sabons i cremes clàssiques són 100% orgànics i biodegradales, els gels i escumes en pot no són biodegradables i la seva elaboració requereix molts processos químics.[6][7] Per la seva banda, les navalles barbers només representen una inversió inicial però no causaran cap tipus de contaminació, ja que és re-Afinals i poden durar diverses generacions, sent aquest mètode d'afaitat el més econòmic a llarg termini.

En els darrers anys, s'ha despertat un gran interès pels mètodes tradicionals i clàssics per afaitar. És a dir, tornar a utilitzar brotxes i navalles o maquinetes d'una sola fulla. Això es deu a moltes raons, una de les més rescatables és la insatisfacció de molts homes davant la baixa qualitat (a més d'elevats preus) dels mètodes moderns com gels i maquinetes de cartutx multifulla o un d'un sol ús.[8][9]

Molt de l'equip per l'afaitat clàssic se segueix fabricant fins als nostres dies en Europa (especialment a Alemanya, Anglaterra i Itàlia) per empreses com DOVO Solingen, Edwin Jagger, Mühle, RA Rooney, Vulfix, Boker, shavemac, Thiers Issard, entre altres. Gran part d'aquests productes s'exporten a altres països com Estats Units on estan guanyant gran popularitat. També hi ha aquest tipus de fàbriques en altres llocs del món com Parker Safety Razor CO. D'Índia i Feather Safety Razor Co Ltd al Japó. Al nostre país hi ha l'empresa Vie Long (http://www.vielong.com) a la ciutat de València.

Afaitat modern[modifica | modifica el codi]

Típica maquineta multifulla.

En la cultura popular de l'afaitat, se l'anomena afaitat modern a aquell que es fa amb maquinetes multifulla o d'un sol ús en conjunt amb productes envasats (gel o escuma). Després de la Segona Guerra Mundial, i especialment a partir de la dècada del 1960, les noves generacions influenciades per la moda i la publicitat televisiva adoptar aquest tipus d'afaitada. L'afaitat clàssic amb navalla o maquineta d'un full va baixar en popularitat però no va desaparèixer i fins a la data segueix sent practicat pels entusiastes de la cultura de l'afaitat.

Igual que l'afaitat clàssic, l'afaitat modern té els seus avantatges i desavantatges. Les maquinetes multifulla són fàcils i ràpides d'utilitzar, però els seus recanvis són cars així com menys ecològics, el nombre d'afaitats que un cartutx multifulla tampoc és necessàriament superior al d'un sol full. A més, el fet que una maquineta afaiti més tancat com més fulles tingui és objecte de discussió.[10] A més d'en individus propensos les fulles múltiples poden danyar la pell provocant la seva irritació i augmentant la possibilitat de talls a mesura que el nombre de fulles augmenta.[11] Amb el temps, s'han desenvolupat maquinetes de tres, quatre i fins a cinc fulles, resultant els seus cartutxos de recanvi més cars a mesura que el nombre de fulles augmenta. Recentment, s'han introduït maquinetes multifulla que usen una bateria per produir vibracions les quals suposadament han de donar un afaitat més tancat.

Per la seva banda, els gels i escumes en pot tenen l'avantatge d'oferir una escuma ràpidament sense la necessitat d'un sabó i brotxa, permetent l'individu afaitar en menys temps. No obstant això, solen estar fets a base d'alcohol i químics que no són favorables per a la pell i els gasos propulsors que són a més inflamables.

Afaitat en sec[modifica | modifica el codi]

L'afaitat en sec és el que es fa amb una màquina d'afaitar elèctrica. Els seus principals avantatges és que només es necessita un sol instrument (la màquina d'afaitar en si), són molt ràpides i en general no es requereix humitejar la cara. No obstant això, són les que afaiten menys tancat[12][13] i requereixen, igual que la maquineta d'afaitar, un reemplaçament periòdic de les seves fulles, encara que el període d'ús és molt llarg.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • Prehistòria
Cames de dona afaitades.

L'home es comença a afaitar en l'edat de pedra, quan descobreix que pot decorar les seves cos[Aclariment necessari] de la mateixa manera que ho fa en les parets de les coves.

  • 4000-3000 aC

És probable que les dones comencessin a depilar el cos en aquesta època mitjançant el foc, el raspat amb pedra tosca o agressives pocions a força de calç viva.

  • 1500-1200 aC

Es troba a Dinamarca fulles d'afaitar extraordinàries, amb escenes mitològiques gravades a la fulla, un mànec amb forma de cap de cavall i una funda de pell.

Navalla d'afaitar púnica (segles VI-IV aC, MAN, Madrid).
500 aC

Es popularitza a Grècia dur el pèl molt curt i la cara ben afaitada. Alexandre el Gran estava obsessionat amb les cares ben afaitades. A Roma, molt abans de convertir-se en un imperi, les dones s'afaiten el cap amb pedres afilades i fulles de bronze. També s'arrenquen les celles amb pinces i usen cremes depilatòries amb plantes verinoses com la irritant BRYONIA.

400 aC

A l'Índia, els homes duen els cabells i la barba ben retallats, però s'afaiten el pit i el pubis, i les dones es depilen les cames amb fulles i amb pinces.

300 aC

S'obren les primeres barberies a Roma, amb barbers portats de Sicília per un comerciant grec anomenat Ticinius Mena. Les fulles eren de ferro i s'esmolaven amb aigua i una pedra de marès. El costum d'afaitar-a Roma durarà fins a temps d'Adrià, que va posar de moda la barba. El costum era que els homes s'afaitessin per primera vegada amb 21 anys i se celebrava una festa. Només els soldats i els aprenents de filòsof estaven exempts d'aquest costum.

50 aC

Juli Cèsar posa de moda a Roma les cares depilades i explica en els seus diaris que els britànics s'afaiten tot el cos, excepte el cap i el baix ventre.

60

Popea, l'esposa de Neró, posarà de moda la depilació corporal amb cremes tan exòtiques i pintoresques com per contenir greix de ruc, vesícula de cabra, sang de ratpenat i serp polvoritzada.

100

L'emperador Adrià posa de moda les barbes en tot l'imperi.

500-1000

Les dones cristianes, completament tapades, tenen l'obligació d'afaitar-se tot el cos cada dia per tal d'estar preparades per al moment de la mort.

840

Un conegut músic i cantant vingut de Bagdad que es deia Ziryab obre el primer institut de bellesa del món a la ciutat andalusa de Còrdova en temps de Abderramán II. Ziryab no només va revolucionar el món de la bellesa, sinó també el de la música, amb la introducció de la cinquena corda i la falca per tocar el llaüt. Va introduir el pèl curt en els homes i el color blanc a l'estiu i va imposar l'ordre en els àpats, amb les sopes de primer plat, les carns i peixos de segon, i els dolços de postres.

1000

Durant aquest període de l'edat mitjana, els homes no s'afaitaven, i portaven les barbes sense límit de creixement. No canviaran les coses fins a les Croades, que els viatgers que tornen d'Orient aporten les delicadeses d'aquells llocs.

1500

Quan els espanyols arriben a Amèrica, descobreixen que els indis de Mesoamèrica s'afaiten amb navalles fetes d'obsidiana dels volcans.

1600

La reina Isabel I d'Anglaterra manté el costum de la seva època d'afaitar les celles i tenir la cara molt blanca en presència d'altres persones.

1770

El barber francès Jean-Jacques Perre t escriu L'art d'afaitar-bé un mateix, i proposa l'ús d'una màquina d'afaitar de seguretat que protegeix l'afilada fulla amb unes guardes de fusta que eviten que el tall sigui massa profund en cas de produir-se.

1800

George Bryan Beau Brummell posa de moda a Anglaterra el gentleman de la moda que s'afaita diverses vegades al dia i es depila els cabells sobrants amb pinces. Brummell fugirà endeutat a França i morirà el 1840 en un asil per a bojos.

1830

Als Estats Units, els homes han de sortir al carrer afaitats i amb el cap cobert.

1869

Irwin Grein mor accidentalment a conseqüència d'un tall realitzat en la seva jugular mentre s'afaitava.

1880

Als Estats Units, els germans Kampf patenten la primera màquina d'afaitar de seguretat, amb una protecció de pell en un dels costats de la fulla.

1895

El nord-americà King Camp Gillette, tractant de trobar un producte que hagués de reposar cada dia, i sent un home viatger, que s'afaitava cada dia i posava en perill la seva cara quan ho feia en el trepidant lavabo d'un tren, idea la maquineta d'afaitar que protegeix la fulla, no amb una funda de pell, sinó amb dues peces metàl·liques que impedeixen que aquesta es desplaci cap als costats i pugui tallar la cara.

1901

Gillette i l'enginyer William Nickerson duen a terme l'invent amb una fulla afilada per dos dels seus costats, la fulla d'afaitar que persistirà fins als nostres dies i que comença a comercialitzar-se el 1904.

1910

Willis G. Shockey patenta la predecessora de la màquina d'afaitar elèctrica, una màquina on les fulles es mouen mitjançant una roda accionada a mà, donant-li un moviment que dura un cert temps.

1914-1918

Durant la Primera Guerra Mundial, el govern dels Estats Units compra 3,5 milions de maquinetes i 36 milions de fulles d'afaitar -la barba impedia l'ús adequat de les màscares anti-gas. Durant aquest període, als Estats Units, diverses companyies, com Wilkinson, convencen les dones que han de depilar les aixelles per semblar més femenines.

1920-1930

El cinema de Hollywood convenç a les dones que han de depilar les celles i després tornar-les a pintar per a adquirir la bellesa requerida. Les actrius americanes dormen i s'aixequen del llit perfectament maquillades i depilades.

1921

El coronel Jacob Schick, de l'Exèrcit nord-americà, inventa la maquineta repetidora, que emmagatzema diversos fulls i permet canviar sense haver-les tocar. El 1925 crea una empresa que es diu Magazine Repeating Razors, i comença a comercialitzar les maquinetes el 1926.

1927

El mateix Jacob Schick inventa la màquina d'afaitar elèctrica en sec, de fulles oscil·lants. Ven l'empresa anterior i centra tots els esforços a comercialitzar la nova màquina, que es posarà a la venda per fi el 1929, encara que no té la patent fins al 1931.

Maquineta elèctrica Philips.
1939
Alexander Horowitz, que treballava a la casa Philips holandesa, inventa una màquina d'afaitar elèctrica en què la fulla no és vibratòria, sinó giratòria, de manera que fa menys soroll, i a més té dos capçals.
1960

A partir d'aquí, les empreses no fan més que expandir-se. Apareixen les maquinetes d'un sol ús de plàstic, que permeten un o dos afaitats, i les màquines d'afaitar elèctriques es perfeccionen. També ho fan els sistemes i les cremes depilatòries, fins a l'actualitat, sense grans novetats pel que fa als resultats d'un bon afaitat.

Efectes secundaris de l'afaitat[modifica | modifica el codi]

Afaitar pot tenir nombrosos efectes secundaris, incloent-hi talls, abrasions, i irritació. Molts efectes secundaris poden ser minimitzats mitjançant l'ús d'un full nou, l'aplicació de bastant lubricació, i evitar la pressió cap avall amb la navalla o fulla.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Definició de afaitar. Institut d'Estudis Catalans. 
  2. Etimologia d'afaitar
  3. Ana Isabel Boullón Agrelo; Henrique Monteagudo Romero & Xermán García Cancela. Diccionario normativo galego-castelán. Editorial Galaxia, 1988, p. 129–. ISBN 9788471546418 [Consulta: 2 juny 2014]. 
  4. -double-edge-Shaving/ Ecological Benefits of Double Edge Shaving. RetroRazor [Consulta: 2011.04.22 (en anglès)]. 
  5. Learn How to Shave Like Your Grandpa. Art of Manliness [Consulta: 2011.04.22 (a anglès )]. 
  6. Learn How to Shave Like Your Grandpa. Art of Manliness [Consulta: 2011.04.22 (en anglès )]. 
  7. Shave in a green and sustainable way. Go Green Zine [Consulta: 22-04 -2.011 (en anglès )]. 
  8. Why Straight Razors in the 21st Century?. ClassicShaving.com [Consulta: 2011.03.28 (en anglès )]. 
  9. How to get that perfect shave [Consulta: 2011.03.25 (en anglès )]. 
  10. Razors-better-than-single-blade-ons Are twin-blade Razors better than single-blade ons?. The Straight Dope [Consulta: 2011.03.26 (en anglès )]. 
  11. What Are the Benefits of Safety Razors?. eHow [Consulta: 2011.04.22 (en anglès )]. 
  12. . Electric Shaver Guide [Consulta: 22-04 -2.011 (en anglès )]. 
  13. . essortment [Consulta: 22 - 2004-2011]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afaitat