Afidoïdeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Afidoïdeu
Permià a l'actualitat
Afidoïdeus sobre una tija de fonoll
Afidoïdeus sobre una tija de fonoll
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hemiptera
Subordre: Sternorrhyncha
Superfamília: Aphidoidea
Famílies

Hi ha 10 famílies:

Afidoïdeus, o àfids són insectes xucladors petits membres de la superfamília Aphidoidea.[1] Són insectes molt perjudicials per les plantes que parasiten sobretot com a vectors de virus de les plantes.[2] però biològicament són insectes amb molt d'èxit.[3]

Entre les 10 famílies hi ha 4.400 espècies conegudes unes 250 espècies són plagues agrícoles i forestals. La seva mida varia entre d'un a deu mil·límetres.

Entre els seus enemics naturals es troben Coleoptera: Coccinellidae, Diptera: Syrphidae, vespes pàràsites Aphidoletes aphidimyza, aranyes cranc (Tomisoïdeus)[4] Neuroptera: Chrysopidae, i fongs entomopatogènics com Lecanicillium lecanii i els Entomophthorales.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Cosmopolita però especialment en zones temperades. Poden migrar a grans distàncies principalment transportat pel vent. Per exemple el pugó de l'enciam (Nasonovia ribisnigri) es creu que ha passat de Nova Zelanda a Tasmània d'aquesta manera.[5] Aphids have also been spread by human transportation of infested plant materials.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La classificació recent ha reduït l'àntic tàxon Homoptera els dos subordres: Sternorrhyncha i Auchenorrhyncha tc.) al subordre Heteroptera.

Relació amb fil·loxera i adèlgids[modifica | modifica el codi]

Àfidoïdeus, adèlgids, i fil·loxèrids estan estretament relacionats i s'ubiquen ja sigui en la superfamília Aphidoidea (Blackman i Eastop, 1994) o en dos superfamílies (Phylloxeroidea i Aphidoidea) dins l'ordre Homoptera.[6]

Com els afidoïdeus la fil·loxera s'alimenta a les arrels, fulles i brots però no excreta una solució ensucrada.[7]

Els aldègids no tenen cua.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Afidoïdeu parint
Afidoídeus juvenils sobre el marxívol Helleborus niger

Algunes espècies d'afidoïdeus tenen complexes i poc corrents adaptacions reproductives entre les que s'inclouen tenir a la vegada reproducció sexual i reproducció asexual .[2][8]

Molts afidoïdeus tenen partenogènesi cíclica i viviparisme. A la primavera i l'estiu pràcticament només hi ha femelles, els ous passen l'hivern són de les anomenades femelles fundadores. A la tardor té lloc la reproducció sexual ovípara segurament causada pels canvis en el fotoperíode i la temperatura i la davallada en les fonts d'aliment.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (McGavin, George C. Bugs of the World. Facts on File, 1993, p. 86. )
  2. 2,0 2,1 2,2 Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993, ISBN 0816027374
  3. Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals. Greenwood Press, 2007, p. 6–9. ISBN 978–0–313–33922–6. 
  4. Photo de tomisoïdeu menjant Aphis asclepiadis, Anurag Agrawal, Phytophagy Laboratory, Department of Ecology and Evolutionary Biology and Department of Entomology at Cornell University.
  5. Courtney, Pip. «Scientist battles lettuce aphid». Landline, Australian Broadcasting Corporation, October 30, 2005. [Consulta: 1 January 2007].
  6. Aphid Ecology - An optimization approach, Second Edition, A.F.G. Dixon, Springer; 2nd ed. edition (1997), ISBN 0412741806
  7. Biology and Management of Grape Phylloxera, Jeffrey Granett, M. Andrew Walker,Laszlo Kocsis, and Amir D. Omer, Annual Review of Entomology, Vol. 46: 387-412, January 2001, doi 10.1146/annurev.ento.46.1.387
  8. About 10% of aphid species produce generations that alternate between woody and herbaceous plants (page 87 of Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afidoïdeu

On the UF / IFAS Featured Creatures Web site: