Afrobeat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'afrobeat és una combinació de música ioruba, jazz, highlife i funk, que es va popularitzar a Àfrica als anys 70.

El creador de l'afrobeat i l'artista més reconegut del gènere és el multiinstrumentista nigerià Fela Kuti, que va encunyar el terme i formà l'estructura musical i el context polític del gènere. Fela va llençar l'afrobeat a principis dels anys 60. Anteriorment, Kuti havia fet una música en la que es fusionava el jazz i l'highlife, amb la seva Koola Lobios Band.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les característiques més destacades de l'afrobeat són:

  • Grans bandes: un grup gran de músics que toquen diversos instruments (per exemple, la banda de Fela Kuti als anys vuitanta, Egypt 80, va destacar perquè tenia 80 músics).
  • Ritme enèrgic i percussió poli-rítmica.

Els mateixos beats són repetits moltes vegades.

  • L'ús de la improvisació.
  • Combinació de gèneres: Una barreja de diverses influències musicals.
  • Sol cantar-se en anglès pidgin. Kuti va parlar en anglès, ja que la va considerar com la millor llengua perquè fos entesa a través de les fronteres de la totalitat del continent africà.

La política és essencial en el gènere d'afrobeat, ja que el fundador Kuti, estigué profundament preocupat i conscienciat i utilitzà la crítica per a pavimentar el camí per al canvi social. El seu missatge pot ésser descrit com a contenció i polèmic, que pot ser relacionat amb el clima polític de la major part dels països africans als anys 60, molts dels quals tractaven amb la injustícia política i la corrupció militar, al mig de l'entorn de la transició de governs col·lnials vers l'autodeterminació.

Història[modifica | modifica el codi]

L'afrobeat es va originar al sur de Nigèria, als anys 60, a on Kuti va experimentar amb moltes formes diferents de música contemporània de l'època. Tot sovint utilitza en la seva música l'harmonia i els ritmes tradicionals d'Àfrica, prenent elements diferents que combinava i improvisava sobre ells.

Com que es va fer patent l'extensió del gènere a tot arreu del continent africà, moltes bandes van popularitzar l'estil als anys 70. Les gravacions d'aquestes bandes i les seves cançons eren escoltades i exportades fóra dels països de procedència i moltes d'elles, avui en dia, es poden trobar en àlbums de compilació de botigues especialitzades en world music i en música afroamericana.

Repercussió[modifica | modifica el codi]

Els músics de jazz sempre resultaren atrets per l'afrobeat. Des de Roy Ayers, als anys setanta, fins a Randy Weston, als anys noranta, hi hagué col·laboracions que han donat àlbums com Africa:Centre of the World de Roy Ayers, editat per Polydor el 1981. El 1994, Brandford Marsalis, un saxofonista de jazz americà, va incloure l'afrobeat a Buckshot leFonque. L'afrobeat també ha influït en productors importants contemporanis com Brian Eno, que diu que Fela Kuti és una de les seves principals influències.

Els Dj's de nova generació també s'han enamorat tant del material de Kuti com d'altres edicions afrobeats i han fet compilacions i noves barreges d'aquestes gravacions, introduint novament el gènere a les generacions noves d'oients en gèneres com el launch.

Després del moviment Fela, l'escena de l'afrobeat s'ha estès i la música ha pres una arrel sòlida. Hi ha un grup divers de bandes sota la influència d'aquesta música en diversos països. Posteriorment a Fela, altres músics d'afrobeat inclourien a:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]