Afrobritànics
|
|
Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable. |
Els sfrobritànics són els britànics amb ascendència africana o caribenya. També són coneguts amb el terme britànics negres. També són considerats afrobritànics els immigrants negres de Brasil o dels Estats Units.
Taula de continguts |
[modifica] Història
[modifica] Segle XVI
Als inicis del segle XVI van arribar africans a Londres, quan Caterina d'Aragó va viatjar a Londres amb un grup de servents africans. També, quan es van començar a obrir línies comercials entre Londres i l'Àfrica Occidental també van començar a immigrar africans a Londres. A finals del segle, Elisabet I va declarar que els negres havien de ser arrestats i expulsats del seu reialme.[1]
[modifica] Segles XVII i XVIII
En aquests segles hi hagué un augment dels assentaments de negres a Londres. Gran Bretanya estava involucrada en el comerç d'esclaus atlàntic entre Europa, Àfrica i Amèrica. Alguns africans servien com a servents de capitans, oficials, comerciants, propietaris de plantacions i personal militar. També hi havia un petit nombre de lliberts i de mariners procedents de l'Àfrica Occidental. Aquests eren objecte de la discriminació racial.
El comerç d'esclaus fou el factor més important en el desenvolupament de la comunitat negra britànica. Això es va veure sobretot a les ciutats portuàries involucrades en el comerç com Liverpool (des del 1730)[2] i Bristol.
La legalitat de l'esclavitut a Anglaterra havia estat qüestionada ja al 1569 (Decisió Cartwright), que va decidir que Anglaterra era massa pura per a acceptar l'esclavitut. Això no fou contestat legalment fins el cas Somerset, del 1772, en que es jutjava a James Somersett un esclau fugitiu de Virgínia. El judici va concloure que Somersett no havia de ser forçat a abandonar Anglaterra conra la seva voluntat.
Al voltant de la dècada dels 50 del segle XVIII, Londres va esdevenir la llar de molts negres, jueus, irlandesos, alemanys i hugonots. A la meitat del segle, els negres eren entre un 1% i un 3% de la població de Londres.[3] Els negres no eren ben vistos a l'Anglaterra de l'època. Alguns dels activistes negres del segle eren Olaudah Equiano, Ignatius Sancho i Quobna Ottobah Cugoano.
Amb el suport d'altres britànics, aquets activistes demanaven que els negres fossin alliberats de l'esclavitut. Els negres londinencs protestaven contra l'esclavitut i el comerç d'esclaus. L'estatus dels afrobritànics no estava del tot clar: si be els negres lliures no podien ser esclavitzats, si es portaven esclaus a anglaterra, aquests eren considerats com propietat dels seus amos. Durant aquesta època, Lord Mansfield va declarar que un esclau no podia ser forçat a estar amb el seu amo. En aquest període, van anar a Anglaterra molts soldats esclaus que havien lluitat per Gran Bretanya a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Molts d'aquests soldats van passar a formar part de la població pobre londinenca. La majoria dels negres londinencs no eren esclaus però vivien com a servents d'anglesos. Van esdevenir els pobres negres.[4]
Al final del segle XVIII, hi ha molts escrits sobre els pobres negres. Un exemple són les obres d'Equiano, que va esdevenir un portaveu no oficial de la comunitat afrobritànica.
Els Londinecs negres, encoratjats pel Comité per l'auxili dels pobres negres, es van decidir a emigrar a Sierra Leone i van formar la primera colònia britànica a l'Àfrica. Ells van demanar que el seu estatus de britànics fos reconegut degut al seu servei a l'exèrcit britànic.
[modifica] Segle XIX
A principis del segle, molts grups de soldats i mariners negres que havien participat a les Guerres Napoleòniques es van assentar a Londres. Al 1807 es va abolir el comerç d'esclaus britànic i al 1834 s'abolí completament tot el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic. Això va fer declinar l'entrada d'africans subsaharians a Londres i Anglaterra.
El segle XIX també fou l'època del racisme científic. Els blancs creien que eren una raça superior i que els negres no eren tant intel·ligents com els blancs. A finals de segle va acabar el primer període d'immigració negre a gran escala a Anglaterra i Londres. Aquest declivi de la immigració va ser seguit per una incorporació gradual dels negres i els seus descendents a la societat blanca predominant.
Durant la meitat del segle XIX, hi havia restriccions a la immigració africana. A finals del segle XIX es podien trobar petites comunitats d'origen africà a ciutats com Canning Town,[5] Liverpool i Cardiff. Aquestes eren degudes a les noves línies marítimes que es van establir amb el Carib i l'Àfrica Occidental.
[modifica] Segle XX
Abans de la Segona Guerra Mundial, les comunitats afrobritàniques més importants es troben en les ciutats portuàries del Regne Unit: Londres, Liverpool, Bristol i Cardiff.
[modifica] Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial fou un altre periode de creixement de població d'orígen africà a Londres. Fou a causa de l'arribada de mariners i soldats. Al mateix temps, també continuà la presència de petits grups d'estudiants africans o caribenys que vivien a Londres. Aquests grups són considerats actualment com les comunitats negres més antigues de Londres.
[modifica] Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va significar un altre període de creixement dels immigrants africans i caribenys a Londres i Gran Bretanya. Eren mariners i treballadors de l'exèrcit. Un d'aquests afrobritànics, Learie Constantine, va arribar a ser oficial de la Royal Air Force, després de que fos exclòs d'una feina en un hotel londinenc.[6]
De totes maneres, fou després de la Segona Guerra Mundial quan hi va haver l'influx més important de població afrobritànica, sobretot des de les Índies Britàniques Occidentals. Aquesta migració s'anomenava "Windrush", en referència a un vaixell homònim que al 1948 va portar el primer gran grup d'immigrants caribenys al Regne Unit.[7] Tot i que tenien la nacionalitat britànica, es produïren friccions amb la majoria blanca i van romandre relativament tancats, creant les arrels del que esdevindria la identitat afrobritànica diferenciada.
Al 1962 es va aprovar la Commonwealth Immigrants Act, que era una mica més oberta que lleis migratòries anteriors. Al 1975 va emergir una nova veu afrobritànica: David Pitt, que va entrar a la Cambra dels Lords. Parlà contra el racisme i a favor de la igualtat de tots els britànics. Al mateix temps es van elegir quatre parlamentaris afrobritànics.
Des de la dècada dels 8, la majoria dels immigrants negres han arribat directament d'Àfrica, sobretot de Nigèria, Ghana, Kenya, Zimbabwe i Sud-àfrica. Els nigerians i ghanians han estat especialment ràpids a adaptar-se a la vida britànica. La ràtio de casaments inter-racials entre britànics nascuts a Àfrica i britànics nadius és baixa, sobretot comparada amb els caribenys, que estan més adaptats a la cultura britànica.
El cens del 1991 manifesta que hi ha mig milió d'afrobritànics a Londres. Al 1992, el nombre de negres al Parlament fou de sis parlamentaris, i al 1997 ja n'hi havia nou. Tot i això els afrobritànics encara tenen molts problemes: la ràtio d'aturats és més alta que la d'altres poblacions.
Avui la població negra de Londres és 1.001.000, un 13% de la població de la ciutat. El 5% dels londinencs són caribenys, el 7% só nafricans i l'1% són d'altres llocs d'Amèrica.[8]
[modifica] Demografia
[modifica] Població
Segons el Cens del 2001, 565.876 britànics eren negres caribenys, 485.277 negreafricans i 97.585 com altres negres. El total de 1.148.738 persones eren considerats en el cens com negres o negres britànics. Això significa que eren el 2% de la població.[9]
Des de el 2001, la població afrobritànica ha augmentat degut a una migració a gran escala soretot des de Nigèria, Ghana, Angola i la República Democràtica del Congo. Segons les estimacions més recents, els afrobritànics són gairebé 2 milions de persones, tot i que algunes fonts els situen a prop dels 3 milions.[10][11]
Al 2006, els afrobritànics són al menys el 3% de la població. Les poblacions negres d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són considerablement inferiors que les d'Anglaterra. La piràmide de població dels afrobritànics és molt juvenil. Això significa que encara que la immigració s'aturés, la població negra britànica seguira augmentant.
[modifica] Distribució de la població
Els afrobritànics viuen sobretot a les grans ciutats i a les àrees metropolitanes del país.[12]
| Comunitats afrobritàniques més importants | ||||
| Gran Londres | 1,100,000 | |||
| Birmingham Metro Area | 176,700 | |||
| Lambeth, South London | 65,800 | |||
| Southwark, South London | 64,400 | |||
| Lewisham, South London | 63,700 | |||
| Croydon, South London | 55,900 | |||
| Newham, East London | 55,400 | |||
| Brent, North West London | 54,300 | |||
| Hackney, East London | 51,300 | |||
| Haringey, North London | 47,200 | |||
| Waltham Forest, East London | 39,300 | |||
| Gran Manchester | 38,300 | |||
| Redbridge, North East London | 26,200 | |||
| Leeds | 21,000 | |||
| Sheffield | 18,300 | |||
| Bristol | 16,100 | |||
| Wolverhampton | 16,000 | |||
| Hillingdon, West London | 15,000 | |||
| Liverpool | 12,200 | |||
| Coventry | 11,800 | |||
| Bradford | 11,000 | |||
| Sandwell | 14,769 | |||
|
Ciutats de més de 7 milions d'habitants
Més d'un milió
Més de 700.000
Més de 500.000
Més de 400.000
Més de 300.000 Més de 200,000 |
Més de 100,000
|
Més de 50,000
Més de 10,000 |
[modifica] Evolució de la població
Aquesta taula ens mostra l'evolució de la població dels sub-grups de població afrobritànica entre el 2001 i el 2008 corresponent només a Anglaterra.[13]
| Any | Afrocaribenys | Negroafricans | Altres negres | Fills de caribenys i blancs | Fills de negroafricans i blancs | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | 569,800 | 491,100 | 97,400 | 234,400 | 78,300 | 1,471,000 |
| 2002 | 574,500 | 532,200 | 100,200 | 242,100 | 83,500 | 1,532,500 |
| 2003 | 581,000 | 578,600 | 103,700 | 250,000 | 89,400 | 1,602,700 |
| 2004 | 586,500 | 620,500 | 107,000 | 258,100 | 95,300 | 1,667,400 |
| 2005 | 590,400 | 658,500 | 110,400 | 266,300 | 101,400 | 1,727,000 |
| 2006 | 595,000 | 701,100 | 113,900 | 274,700 | 107,600 | 1,792,300 |
| 2007 | 600,700 | 746,700 | 117,300 | 283,300 | 113,900 | 1,861,900 |
| 2008 | 604,200 | 783,700 | 120,600 | 292,100 | 120,400 | 1,921,000 |
| 2009 | 609,100 | 825,200 | 124,600 | 301,100 | 127,300 | 1,987,300 |
[modifica] Cultura
Els afrobritànics han estat a Gran Bretanya durant centenars d'anys. Hi ha moltes diferències entre els diferents afrobritànics, però la seva cultura ha estat acceptada com una part vital de la cultural del Regne Unit modern.
[modifica] Dialecte
L'anglès dels afrobritànics és una varietat de l'anglès parlada per molts britànics amb ancestres afrocaribenys. Aquest dialecte està molt influenciat per l'anglès jamaicà.
[modifica] Música
La música negra britànica és una part important de la música britànica. Des del segle XVIII hi ha músics negres a Gran Bretanya, com George Bridgetower
A les dècades del 70-80, el gènere musical 2 Tone (un segon resurgiment de l'ska) va esdevenir molt popular entre els joves britànics. Una barreja entre punk, ska i pop es va fer molt popular entre les audiències. Algunes bandes famoses són The Selecter, The Specials, The Beat i The Bodysnatchers.
La música negra britànica algunes vegades reflecteix influències caribenyes o a vegades s'inspira en gèneres negre-americans com el hip hop i el rap. Aquesta ha desenvolupat la seva pròpia identitat distintiva. El gènere musical grime fou inventat a Londres. Aquest estil és viu tant a Gran Bretanya com al Carib i a l'Àfrica.
[modifica] Afrobritànics notables
[modifica] Entreteniment
- Luke Swann (actor)
- Aml Ameen (actor)
- Jimmy Akingbola (actor)
- Aml Ameen (actor)
- Jimmy Akingbola (actor)
- Bola Agbaje (actor)
- Adewale Akinnuoye-Agbaje (actor i model)
- Devon Anderson (actor i presentador)
- Samuel Anderson (actor)
- Michele Austin (actriu)
- Freema Agyeman (actriu)
- Richard Ayoade (comediant)
- Nicholas Bailey (actor)
- Paul Barber (actor)
- Gary Beadle (actor)
- Norman Beaton (actor)
- Angellica Bell (presentador)
- Floella Benjamin (presentador)
- Tiana Benjamin (actriu)
- Richard Blackwood (actor, cantant, presentador)
- Vas Blackwood (actor)
- Brian Bovell (actor)
- Alexandra Burke, (cantant, guanyadora del programa X-Factor Series 5)
- Mark Bright (presentador)
- Cleveland Campbell (actor)
- Naomi Campbell (model)
- Craig Charles (actor)
- Noel Clarke (actor i director)
- Christopher Clyde-Green (actor)
- Steven Cole (actor)
- Christopher Colquhoun (actor)
- Doña Croll (actriu)
- Josie D'Arby (actriu i presentador)
- Sway DaSafo (cantant de rap)
- Felix Dexter (comediant)
- Noma Dumezweni (actriu)
- Chiwetel Ejiofor (actor)
- Idris Elba (actor)
- Louis Emerick (actor)
- Alfred Enoch (actor)
- Jade Ewen, singer
- O. T. Fagbenle (actor)
- Pablo Fanque (propietari de circ)
- Rochelle Gadd (actriu)
- Robbie Gee (actor)
- Mohammed George (actor)
- Trisha Goddard (presentador)
- Angela Griffin (actriu)
- John Ashley Hamilton (actor, escriptor)
- Alison Hammond (presentador)
- Ainsley Harriott (cheff)
- Naomie Harris (actriu)
- Lenny Henry (comediant)
- Ram John Holder (actor)
- Lisa I'Anson (presentador i DJ)
- Lennie James (actor)
- Marianne Jean-Baptiste (actriu)
- Jocelyn Jee Esien (actriu)
- Peter de Jersey (actor)
- Danny John-Jules (actor)
- Diane-Louise Jordan (presentador)
- Paterson Joseph (actor)
- Janet Kay (cantant)
- Joseph Kpobie (actor)
- Kwame Kwei-Armah (cantant)
- Alan Augustine Kwame Asante Boateng (actor)
- Coren Lawrence (actriu)
- Rustie Lee (cuiner)
- Adrian Lester (actor)
- Petra Letang (actriu)
- Leona Lewis (cantant, guanyadora de X-Factor Series 3)
- Delroy Lindo (actor)
- Steve McQueen
- Mabel Mercer (cantant)
- Joseph Marcell (actor)
- Carmen Munroe (actriu)
- Marianne Jean-Baptiste (actriu)
- Tachia Newall (actor, MC)
- Thandie Newton (actriu)
- Plantilla:Tricky(actor, cantant)
- Femi Oke
- Sophie Okonedo (actriu)
- Antonia Okonma (actriu)
- Bruce Oldfield (dissenyador de moda)
- Miquita Oliver (presentador)
- Phina Oruche (actriu i model)
- Belinda Owusu (actriu)
- David Oyelowo (actor)
- Femi Oyeniran(actor)
- Diane Parish (actriu)
- Kay Purcell (actriu)
- Andi Peters (presentador)
- Colin Salmon (actor)
- June Sarpong (presentador)
- Johnny Sekka (actor)
- Judi Shekoni (actriu)
- Lemn Sissay (poeta)
- Mark Springer (actor)
- Margherita Taylor (presentador)
- Femi Temowo (músic de jazz)
- Ebony Thomas (actriu)
- Marsha Thomason (actriu)
- Cathy Tyson (actriu)
- Ofo Uhiara (actor)
- Eamonn Walker (actor)
- Rudolph Walker (actor)
- Ashley Walters (actor)
- Gary Wilmot (comediant)
- Trix Worrell (escriptor)
- Angela Wynter (actriu)
- Gina Yashere (comediant)
- Reggie Yates (actor i presentador)
[modifica] Artistes
- Chinwe Chukwuogo-Roy MBE
- Chris Ofili
- Yinka Shonibare MBE, (artista)
- Stephen Wiltshire (artista)
- Sonia Boyce (artista)
- Frank Bowling OBE (artista)
- Pogus Caesar (artista)
- Ronald Moody (escultor)
- Eugene Palmer (artista)
- Aubrey Williams (artista)
[modifica] Literatura i periodisme
- Yasmin Alibhai-Brown
- Malorie Blackman
- Olaudah Equiano
- Ukawsaw Gronniosaw
- Gillian Joseph
- Sir Trevor McDonald
- Onyeka (escriptor)
- Ben Okri
- Errol Barnett
- Darren Jordon
- Ronald Elly Wanda (escriptor)
- Isha Sesay (periodista)
- Zadie Smith (escriptor)
- Moira Stuart
- Jay Wynne
- Gary Younge (periodista)
- Benjamin Zephaniah (poeta)
[modifica] Esports
- Onochie Achike (atleta)
- Francis Agyepong (atleta)
- Gabriel Agbonlahor (futbolista)
- Eniola Aluko (futbolista)
- Sone Aluko (futbolista)
- Ade Akinbiyi (futbolista)
- Delon Armitage (jugador de rugby)
- Steffon Armitage (jugador de rugby)
- Tomi Ameobi (futbolista)
- Shola Ameobi (futbolista)
- John Amaechi(basquetbolista)
- Viv Anderson (futbolista)
- John Barnes (futbolista)
- Nigel Benn (boxejador)
- George Bennet (jugador de rugby)
- Darren Bent (futbolista)
- Marcus Bent (futbolista)
- Wes Brown (futbolista)
- Titus Bramble (futbolista)
- Frank Bruno (boxejador)
- Darren Campbell (atleta)
- Sol Campbell (futbolista)
- Danny Cipriani (jugador de rugby)
- Stan Collymore (futbolista)
- John Conteh (boxejador)
- Linford Christie (atleta)
- Andrew Cole (futbolista)
- Ashley Cole (futbolista)
- Carlton Cole (futbolista)
- Aaron Daley (boxejador)
- James DeGale (boxejador)
- Jermain Defoe (futbolista)
- Luol Deng (basquetbolista)
- Marlon Devonish (atleta)
- Colin Dixon (jugador de rugby)
- Ugo Ehiogu (futbolista)
- Efan Ekoku (futbolista)
- Wayne Elcock (boxejador)
- Dickson Etuhu (futbolista)
- Kelvin Etuhu (futbolista)
- Ayoola Erinle (jugador de rugby)
- Chris Eubank (boxejador)
- John Fashanu (futbolista)
- Justin Fashanu (futbolista)
- Anton Ferdinand (futbolista)
- Les Ferdinand (futbolista)
- Rio Ferdinand (futbolista)
- Mark Lewis-Francis (atleta)
- Roy Francis (jugador de rugby)
- Daniel Gabbidon (futbolista)
- Jason Gardener (atleta)
- Ben Gordon (basquetbolista)
- Jeremy Guscott (jugador de rugby)
- Fitz Hall (futbolista)
- Lewis Hamilton (automovilista)
- Ellery Hanley (jugador i entrenador de rugby)
- Marlon Harewood (futbolista)
- Audley Harrison (boxejador)
- Emile Heskey (futbolista)
- Shaka Hislop (futbolista)
- Kelly Holmes (atleta)
- Phillips Idowu (saltador, atleta)
- Paul Ince (futbolista)
- Colin Jackson (atleta)
- David James (futbol) (futbolista)
- Jermaine Jenas (futbolista)
- Chris Kamara (futbolista i presentador)
- Ledley King (futbolista)
- Aaron Lennon (futbolista)
- Joleon Lescott (futbolista)
- Denise Lewis (atleta)
- Lennox Lewis (boxejador)
- Hayden Mullins (futbolista)
- Shaun Newton (futbolista)
- Christine Ohuruogu (atleta)
- Martin Offiah (jugador de rugby)
- Paul Parker (futbolista)
- Eddie Parris (futgolista gal·lès)
- James Peters (jugador de rugby)
- Shaun Wright-Phillips (futbolista)
- Nigel Reo-Coker (futbolista)
- Micah Richards (futbolista)
- Jason Robinson (jugador de rugby)
- Paul Sackey (jugador de rugby)
- Tessa Sanderson (atleta)
- Norman Smiley
- Louis Smith (gimnasta)
- Clive Sullivan (jugador de rugby)
- Cec Thompson (jugador de rugby)
- Daley Thompson (atleta)
- Walter Tull (futbolista)
- Lesley Vainikolo (jugador de rugby)
- Darius Vassell (futbolista)
- Andrew Watson (futbolista)
- Arthur Wharton (primer futbolista professional negre)
- Theo Walcott (futbolista)
- Danny Williams (boxejador)
- Ian Wright (futbolista)
- Bobby Zamora (futbolista)
[modifica] Polítics
- Diane Abbott
- Victor Adebowale, Baron Adebowale
- Valerie Amos, Baroness Amos
- John Archer
- Paul Boateng
- Lord Constantine
- William Cuffay
- William Davidson
- Chuka Umunna
- Olaudah Equiano
- Bernie Grant
- Rosalind Howells, Baroness Howells of St Davids
- C.L.R. James
- Oona King
- David Lammy
- Lee Jasper (Activista)
- Derek Laud
- Allan Glaisyer Minns alcalde al 1904
- Dr Harold Moody
- Bill Morris (lider sindical)
- Trevor Phillips
- David Pitt, Baron Pitt of Hampstead
- Patricia Scotland, Baroness Scotland of Asthal
- John Taylor, Baron Taylor of Warwick
- Nathaniel Wells - primer sheriff negre
- Dawn Butler
- Adam Afriyie -
- Linda Bellos - activista feminista
- Michael X - Activista
[modifica] Media
[modifica] Música
- A Guy Called Gerald
- Sade Adu
- Andy Abraham
- Marsha Ambrosius
- Tasmin Archer
- Joan Armatrading (cantant)
- Tunde Baiyewu
- Shirley Bassey
- Dennis Bovell
- Melanie Brown (Spice Girls)
- Alesha
- Su-Elise Nash
- Sabrina Washington
- Samuel Coleridge-Taylor
- Terence Trent D'Arby
- Daddy G
- Dina Caroll
- Craig David
- Sway DaSafo
- Des'ree
- Dizzee Rascal
- Ms. Dynamite
- Skye Edwards
- Gabrielle
- Michelle Gayle
- Goldie
- Martin Gore
- Imaani
- Jaki Graham
- Eddy Grant
- Cleo Higgins, Yonah Higgins and Zainam Higgins of Cleopatra
- Leo Ihenacho
- Jamelia
- Javine
- Jazzie B (Soul II Soul)
- Kano (rapper)
- Kele Okereke
- Beverley Knight
- Leeroy Thornhill
- Lethal Bizzle
- Linton Kwesi Johnson
- Cleo Laine
- Lemar
- Lethal Bizzle
- Lynval Golding
- Shaznay Lewis
- Keisha Buchanan
- Lisa Maffia
- Grant Marshall
- Louisa Marks
- Mark Morrison
- Maxine Nightingale
- Ben Ofoedu (singer)
- Keith "Maxim" Palmer (de The Prodigy)
- Maxi Jazz
- Billy Ocean
- Maxi Priest
- Mica Paris
- Neville Staple
- Courtney Pine
- Princess
- Sade
- Bradley McIntosh
- Gary Powell
- Seal
- Skin
- Sinitta
- Richard Rawson (N-Dubz)
- Vernon Reid (guitarrista de Living Colour)
- Slash
- Slick Rick
- Heather Small
- Estelle Swaray
- Carroll Thompson
- Tricky
- Simon Webbe
- Wiley
[modifica] Medicina
[modifica] Religió
[modifica] Altres
- Damon Buffini (home de negocis)
- Dido Elizabeth Belle
- Ozwald Boateng Dissenyador de moda
- Mo Ibrahim (home de negocis)
[modifica] Enllaços externs
- The Black Presence in Britain - Black British History
- The Scarman Report into the Brixton Riots of 1981. (anglès)
- The Macpherson Report into the death of Stephen Lawrence. (anglès)
- Brixton Overcoat, ISBN 978-0-9552841-0-6 (anglès)
- Reassessing what we collect website - The African Community in London Història dels africans a Londres amb objectes i imatges (anglès)
- Reassessing what we collect website – Caribbean London Historia dels caribenys a Londresa mb objectes i imatges (anglès)
- "The Contestation of Britishness" by Ronald Elly Wanda (anglès)
[modifica] Referències
- ↑ Bartels, Emily. «Too many Blackamoors: deportation, discrimination, and Elizabeth I». Studies in English Literature, 1500-1900 (22 March 2006) [Consulta: January 2008].
- ↑ Black liverpool: the early history of Britain's Oldest Black Community 1730 - 1918 per Ray Costello, Picton Press, Liverpool 2001
- ↑ Bartels, Emily C.. «Too Many Blackamoors: Deportation, Discrimination, and Elizabeth I». Studies in English Literature, 2006. [Consulta: 2009-06-24].
- ↑ File, Nigel and Chris Power (1981), Black Settlers in Britain 1555-1958. Heinnemann Educational. http://www.chronicleworld.org
- ↑ Geoffrey Bell, The other Eastenders : Kamal Chunchie and West Ham's early black community (Stratford: Eastside Community Heritage, 2002)
- ↑ Rose, Sonya. «Race, empire and British wartime national identity, 1939–45». Historical Research, vol. 74, 184, pàg. 224. DOI:10.1111/1468-2281.00125.
- ↑ http://www.icons.org.uk/theicons/collection/ss-windrush icons: a portrait of England: SS Empire Windrush
- ↑ Check Browser Settings
- ↑ «Population size: 7.9% from a minority ethnic group». Office for National Statistics, 2003-02-13. [Consulta: 2009-06-20].
- ↑ Country ProFitxer: Nigeria. Foreign and Commonwealth Office. February 13, 2008. Retrieved on September 13, 2008]
- ↑ «Ghanaians in the UK today».
- ↑ Neighbourhood Statistics Home Page
- ↑ Neighbourhood Statistics Black British population change this millennium