Afrodita Urània
De Viquipèdia
Urània (en grec, Οὐρανία) era un epítet de la deessa grega Afrodita, que significa "celestial" o "espiritual", distingint-la del seu aspecte més terrenal d'Afrodita Pandemos, "Afrodita per a tothom".[1] Els dos s'utilitzaven (principalment en la literatura) per diferenciar l'amor més "celestial" de cos i ànima, de la luxúria purament física. Plató la representava com a filla del déu grec Urà, concebuda i nascuda sense mare.[2][3] No s'utilitzava vi en les libacions que se li oferien.[4][5][6] Segons Heròdot, els àrabs anomenaven aquest aspecte de la deessa "Alitta" o "Alilat" (Ἀλίττα o Ἀλιλάτ).[7][8]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afrodita Urània |
- ↑ Schmitz, Leonhard (1867). «Urania (3)». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 3. Ed. William Smith. Boston: Little, Brown and Company. 1284.
- ↑ Plató, Simposi
- ↑ . Xenofont, Simposi 8. § 9.
- ↑ Scholiast, ad Soph. Oed. Col. 101
- ↑ . Heròdot, i. 105
- ↑ . Suda, s.v. νηφάλια
- ↑ Heròdot, i. 131., iii. 8
- ↑ . Schmitz, Leonhard (1867). «Alitta». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1. Ed. William Smith. Boston: Little, Brown and Company. 132.
Smith, William (editor); VVAA. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. 2a Ed. (en anglès). Boston: Little Brown and Company, 1859.
