Afroperuà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els afroperuans són els descendents, almenys en part, dels africans que van ser portats, durant la colonització, a la zona de l'actual Perú. Aquests van aconseguir una certa unitat cultural i tenen una identitat cultural pròpia. La població afroperuana es troba, sobretot, a la costa del centre-sud. La majoria viuen a les ciutats de Lima i Callao i a les províncies de Cañete, Chincha, Ica i Nazca. L'altre segment important de la població afroperuana és a la costa nord, sobretot entre Lambayeque, Piura i, en menor mesura, Tumbes. A Piura hi ha Yapatera, el poble que té més percentatge de població afroperuana i afromestissa de l'estat.

Els termes afroperuà i afroperuana estan més relacionats amb la cultura desenvolupada pels actuals descendents dels negres colonials que amb un concepte purament ètnic, ja que les poblacions africanes que van arribar al Perú durant la colònia van experimentar, a través dels segles, un profund mestissatge amb la població criolla i nadiua. La població que és visiblement d'ascendència africana al Perú, és un 10% de la població total, i inclou els mestissos de negre (mulats, pardos i zambos).

Demografia[modifica | modifica el codi]

La major concentració d'afroperuans és a Callao. La resta de la població afroperuana està a les regions d'Ica, Lima, Lambayeque, Piura, la Libertad i Tumbes.

Les ciutats costaneres de les regions centre i sud que són conegudes per les seves poblacions negres són: Cañete, Chincha, Ica i Nazca, al sur de Lima. A Lima, es coneix els pobles de Puente Piedra, Chorrillos, Rímac i La Victoria per posseir quantitats importants de població afroperuana. Quan es parla de pobles amb una important població afroperuana, també es parla dels pobles de Chancay i Acuallama, a la província de Huaral. A les regions del nord, com La Libertad i Áncash, també hi ha afroperuans, però en menor mesura, ja que la gran majoria de les poblacions afroperuanes del nord es van concentrar en el que voren antigues "haciendas" que estan als valls septentrionals dels departaments de Piura, Lambayeque i Tumbes.

Recentment s'ha comprovat que la comunitat amb més intensitat d'afroperuans és la de Yapatera, a Morropón (Piura), composta per uns 7000 agricultors, la majoria dels quals són descendents dels antics esclaus africans, on destaca una gran quantitat de població d'origen malgaix (de Madagascar).

Antigament, Chincha i altres comunitats del sud de Lima, eren coneguts com els pobles amb major intensitat afroperuana, però a causa del gran mestissatge entre aquest i les poblacions andines, s'han anat perdent les arrels afroperuanes. Una altra raó és que molts d'ells van emigrar a Lima. Tot i això, encara queden importants assentaments coneguts per la seva presència de població negra: El Carmen i el Guayabo, a Chincha, lloc d'on prové Julio "Chocolate" Algendones.

Més al sud, hi ha comunitats afroperuanes al poble d'Acarí, a la província de Caravelí, al nord de la costa de la regió d'Arequipa.

Una dada interessant és saber que antigament, van arribar esclaus negres a petits valls de la selva alta central, ubicats al Cerro de Pasco i a Huánuco, llocs on encara hi ha petites poblacions amb característiques que són evidentment africanes.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La comunitat afroperuana ha tingut una important participació a la cultura, gastronomia, literatura, folklore i identitat nacional des dels inicis de la colònia fins a la independència de l'estat. La cultura afroperuana està molt marcat a la identitat de la costa del Perú i és visible, també en la llengua local, i el temperament costaner.Tota la costa peruana té influència negra, però aquests es manifesta amb major intensitat en les danses, el cant, la literatura i la gastronomia. També es veu clarament en les manifestacions religioses i l'esport popular, on els afroperuans han tingut molta participació.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers afroperuans van arribar amb els conqueridors espanyols. Van lluitar al seu costat com soldats i van treballar on se'ls va requerir. A causa de la seva aculturació amb la llengua i cultura espanyoles, van realitzar diverses funcions tècniques i de mà d'obra que van contribuir directament a la colonització hispana.

Gradualment, els afroperuans van ser concentrats en els camps especialitzats que es basaven en els seus coneixement i pràctica extensos en treball artesà i en l'agricultura. Quan la població mestissa va créixer, el paper dels afroperuans com a intermediaris entre els indígenes residents i els espanyols va disminuir. La població de mestissos va augmentar amb relacions entre els peruans indígenes i espanyols. D'aquesta realitat, una jerarquia racial, o pigmentocràcia, va esdevenir cada vegada més important per a protegir el privilegi dels sobirans espanyols i dels seus fills espanyols i mestissos. En aquesta pigmentocràcia, els espanyols estaven a dalt de tot, després els mestissos al centre i les poblacions afroperuanes i indígenes estaven en l'últim lloc. Els mestissos van heretar el privilegi d'ajudar als espanyols a administrar el país. A més, quan nous immigrants van arribar d'Espanya i van poblar agressivament el Perú, van procurar guardar-se per a ells els treballs més lucratius. D'aquesta manera, després dels primers temps de la colonització, pocs afroamericans van escalar posicions socials. Tot i això, en aquesta època antiga, els afroespanyols i els afroperuans van treballar tot sovint a les mines d'or, a causa del seu domini de les tècniques. L'explotació minera de l'or i l'orfebreria eren comuns a zones d'Àfrica Occidental, almenys des del segle IV. Al final, els afroperuans van ser relegats al treball a les plantacions de canya de sucre i d'arròs a la costa del nord o a les vinyes i els camps de cotó, a la costa meridional. La població indígena va tenir tendència a treballar a les mines de plata, de les quals tenien un millor coneixement que els africans, ja des de l'època precolombina.

Història de l'esclavitud[modifica | modifica el codi]

Els negres procedents d'Àfrica, van ser portats com esclaus a Amèrica des del segle XVI. Durant l'Època del comerç d'esclaus atlàntic, uns 95.000 africans van ser portats a l'actual Perú, fins al 1850, que és quan va arribar l'últim grup d'esclaus. Aquests hi van arribar, en general, via Cuba, Panamà, Cartagena de Indias, Colòmbia o Mèxic, llocs des d'on van ser repartits entre el virregnat del Perú, sobretot després de les Lleis d'Índies (1548) i gràcies a la influència de les denúncies del Frare Bartolomé de las Casas dels abusos contra els indígenes americans.

Els esclavistes, al Perú, preferien a esclaus que no eren d'àrees específiques d'Àfrica i que podien comunicar-se entre ells. Sobretot es preferien els negres de Guinea, esclaus de la zona del riu Senegal. Ho eren perquè segons els espanyols, eren més fàcils de conduir. Aquests esclaus tenien habilitats comercials - sabien conrear i plantar l'arròs, domar cavalls, etc - . Després, també eren buscats els esclaus de l'àrea entre Ghana i Nigèria. Finalment, també van ser portats esclaus dels actuals República del Congo, República Democràtica del Congo, Angola, Moçambic i Madagascar, sobretot de les ètnies Congo, Mantenga, Cambado, Misanga, Moçambic, Terranova, Mina i Angola, entre d'altres.

Així, els traficants d'esclaus van començar amb el comerç de mà d'obra. Diverses "grans" famílies els van tenir treballant durant uns 250 anys, beneficiant-se dels seus esforços i patiments.

Al 1856, el president Ramón Castilla y Marquezado, va declarar la llibertat de les ètnies afroperuanes i va abolir l'esclavitud, començant una nova etapa d ela seva història. Fins ara, a les poblacions afroperuanes hi perdura la tornada, molt popular, que celebra aquesta decisió:

Que viva mi papá,

que viva mi mamá,
que viva Ramón Castilla
que nos dio la libertá

Irònicament, qui va patir-ne les conseqüències foren els nous immigrants xinesos, que foren utilitzats com "culíes" (esclaus).

Davant el buit legal, els nous ciutadans van prendre el cognom dels seus antics patrons, o cognoms familiars.

La seva actual situació és vetllada per l'Instituto Nacional de Desarrollo de Puesblos Andinos, Amazónicos y Afroperuanos (INDEPA).

Afroperuans destacats[modifica | modifica el codi]

Artistes famosos i populars amb arrels o orígens afroperuans són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ojeda, Martha. Nicomedes Santa Cruz: Ecos de África en Perú (en anglès). Tamesis Books, 2003, p.11. ISBN 1855660857. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Herrera Cuntti, Arístides. Divagaciones históricas en la web, Libro 1 (en castellà). AHC Ediciones Perú, 2004. ISBN 9972-2908-1-6. 
  • Herrera Cuntti, Arístides. Divagaciones históricas en la web, Libro 2 (en castellà). AHC Ediciones Perú, 2004. ISBN 9972-2908-2-4. 
  • Blanchard Slavery and Abolition in early Republican Peru
  • Browser, F.P. The African Slave in Colonial Peru
  • Lockhart, J. Spanish Peru: A Colonial Society
  • Millones, Luis Minorias étnicas en el Perú

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]