Agògica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'agògica (neologisme provinent de l'alemany agogik, proposat el 1884 per Hugo Riemann) designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretació d'un fragment musical de manera transitòria, en oposició a una execució exacta i mecànica (metronòmica).

L'agògica pot ser una acceleració, un alentiment, una cesura rítmica o qualsevol altre tipus de fluctuació del moviment al si d'un fragment. És per tant una part important de la interpretació que s'utilitza per a obtenir una major expressivitat en la interpretació. En aquest sentit, té un significat similar a rubato.

Fou Hugo Riemann qui va utilitzar per primer cop aquest mot en la seva obra titulada Musikalische Dynamik und Agogik (Hamburg/St. Petersburg/Leipzig, 1884). Etimològicament deriva del llatí agogē i aquest del grec ἀγωγή, "moviment musical".[1] En aquesta obra diferencia entre l'accent dinàmic (relatiu a la força) i l'accent agògic (relatiu al moviment)

El compositor pot assenyalar a la partitura les modificacions de velocitat o de tempo més grans utilitzant expressions com ara:

  • accel. (accelerando) - accelerant
  • string. (stringendo) - estrenyent
  • ritard. (ritardando) - retardant
  • rall. (rallentando) - ralentint
  • rit. (ritenuto) - retingut
  • smorz. (smorzando) - esmorteint
  • mosso - mogut

Per extensió, el terme s'aplica a tot el que fa referència a la teoria del moviment en l'execució musical.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • SCHOLES, Percy A.. Diccionario Oxford de la Música. Barcelona: Edhasa, 1984. ISBN 84-350-9018-3
  • ZAMACOIS, Joaquin. Teoria de la música. Libro I. Barcelona: Editorial Labor, 1981. ISBN 84-335-7837-5