Agadir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agadir
أڭادير
Localització
Agadir situat respecte Marroc
Agadir
Localització d'Agadir al Marroc
Agadir,Morocco.jpg
Estat
• Regió
• Prefectura
Marroc Marroc
Souss-Massa-Draâ
Agadir-Ida-Ou Tanane
Població (2004)
  • Densitat
346.106 hab.
Coordenades 30° 25′ N, 9° 36′ O / 30.417°N,9.600°O / 30.417; -9.600Coord.: 30° 25′ N, 9° 36′ O / 30.417°N,9.600°O / 30.417; -9.600
Aquest article tracta sobre sobre la ciutat d'Agadir al Marroc. Si cerqueu la fortificació berber, vegeu Agadir (fortificació).

Agadir (en àrab أكادير, en tamazight Agadir, en amazic, en portuguès Santa Cruz do Cabo de Gué, en castella Santa Cruz del Cabo de Aguer) és una ciutat del sud-oest del Marroc, capital de la regió Souss-Massa-Drâa i de la prefectura d'Agadir Ida-Outanane, situada a la part nord d'una badia a la costa atlàntica, a 508 km al sud de Casablanca, a 173 km d'Essoaouira i a 235 km a l'oest de Marràqueix. Es troba a entre 250 i 300 metres d'altura. Els seus habitants s'anomenen en francès gadiris, en berber gougadir, i en àrab gadiri.

Població[modifica | modifica el codi]

Segons el cens del 2004 tenia 346.106 habitants però la seva conurbació reunia uns 600.000 habitants incloent les veïnes Inezgane i Aït Melloul. La prefectura el 2004 tenia 487.954 habitants. És la sisena ciutat del Marroc després de Casablanca, Rabat, Fes, Marrakech i Tànger. A la vila es parla l'àrab, el berber (tachelhit) i el francès. La població el 1952 era de 30.111 habitants (dels quals 1.518 jueus) i 6.062 europeus).

Descripció de la vila[modifica | modifica el codi]

La ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 1960 i fou totalment reconstruïda. La vila central inclou diverses avingudes entre les quals les de Muhammad V i Hassan II; aquí hi ha la mesquita Loubnane. A la zona vora la mar hi ha nombrosos hotels i restaurants i barris residencials; la platja té uns 10 km.

La platja d'Agadir
La platja i el turó de l'antiga Casbah

El barri de Talborjt (paraula berber que vol dir la Petita torre) té una part nova coneguda com a Nouveau Talborjt, allunyada de l'antic barri amb una avinguda de nom Muhammad Sheikh Saâdi, que va derrotar els portuguesos el 1541. Destaca la mesquita de Mohammed V i dos jardins. El vell barri, al front de la mar i a la zona del uadi Tildi, va quedar destruït el 1960 i no es pot reconstruir.

Hi ha nombrosos barris residencials entre els quals el de Founti o Funti, prop de la platja, al costat del barri d'Illig (a 2 km de la platja). En direcció a l'aeroport, a l'est, la ciutat de Dakhla amb cases d'estil marroquí-andalús.

El port es dedica a la pesca, port comercial, i darrerament també port esportiu. És el primer port sardiner del món.

El port pesquer vist des de la Casbah

La Casbah, (Agadir Oufella = Agadir l'alta o Agadir N'Ighir = Agadir del turó) construïda el 1572, i el barri de Founti als seus pues, és la part més vella de la ciutat; hi ha restes de l'antiga fortalesa. El barri industrial (L'abattoir) es troba al cor de la vila; va ser menys afectat pel terratrèmol del 1960.

El soc (souk), on hi han unes sis mil botigues, estan rodejats de muralles amb diverses portes; està organitzat en sectors d'activitat. La medina fou creada el 1992 per l'artista italià Coco Polizzi, al barri de Ben Sergao (a uns 4,5 km del centre), per donar sortida als productes artesanals, i fou construït segons tècniques tradicionals berbers. Inclou un jardí exòtic.

Turó de l'antiga Casbah
La Medina

Lloc destacats[modifica | modifica el codi]

  • Museu municipal Bert Flint
  • Vall dels Ocells, zoològic d'ocells
  • Jardí de Portugal amb un museu
  • Mesquita Mohammed V
  • Souk al-Had (els diumenges)

Història[modifica | modifica el codi]

Agadir no apareix a la historia abans del segle XII. Polibi en l'època romana parla d'un cap de nom Rhysaddir, que podria estar a la zona d'Agadir, però la ubicació és discutida. La primera menció és a un portolà del 1325, amb el nom de Porto Mesegina, per la tribu berbers dels mesguina (els ksima). El 1505 un portuguès, João Lopes de Sequeira, va fundar un establiment comercial i pesquer a la zona i prop d'una font va construir una petita fortalesa de fusta al peu del turó davant la mar, que es va dir Santa Cruz do Cabo de Gué (nom portuguès del modern cap Ghir) al lloc on modernament hi va haver el barri de Founti (o Funti) ja desaparegut després de 1960, i que tenia el nom per la paraula portuguesa "fonte" (font). L'establiment va estar en mans de Lopes de Sequeira, fins que el 25 de gener de 1513 fou comprat pel rei portuguès, i es van nomenar governadors portuguesos.

  • 1513 - 1521 Francisco de Castro
  • 1521 - 1523 Simão Gonçalves da Costa
  • 1523 - 1525 António Leitão de Gamboa
  • 1525 - 1528 Luis Sacoto
  • 1528 - 1529 António Leitão de Gamboa (segona vegada)
  • 1529 (febrer a juliol) António Rodrigues de Parada
  • 1529 - 1534 Simão Gonçalves da Camara
  • 1534 Rui Dias de Aguiar
  • 1534 Guterres de Monroy
  • 1534 - 1538 Luís de Loureiro
  • 1538 - 12 Mar 1541 Guterres de Monroy (segona vegada)

El portuguesos van haver de front a l'hostilitat dels habitants de la regió anomenada el Sus (Sous) i especialment de la confraria religiosa dels djazuliyya que s'havien instal·lat al Sus feia uns 50 anys, que van proclamar la guerra santa. Van afavorir l'ascens d'una família de shurafa originaris de la regió del Draa, els Banu Sad, el cap familiar dels quals, Muhammad, després Muhammed al-Kaim bi-amr Allah, fou proclamat "cap de la guerra santa" en una data a l'entorn del 1510. Després del 1530 el portuguesos van quedar bloquejats a la fortalesa. El 1540 el xerif sadita del Sus, Muhammad al-Sheikh, fill de Muhammad al-Kaim, va ocupar el turó que dominava la fortalesa la qual va quedar a l'abast de l'artilleria. El setge de la plaça va començar el 16 de febrer de 1541. El rei Joan III de Portugal (1521-1557) va considerar des del 1540 la conveniència d'evacuar algunes de les places de Berberia, i quan el xerif sadita va conquerir Santa Cruz el 12 de març de 1541 (el governador va capitular), la seva decisió es va portar a terme en pocs mesos a les places de Safim i Azemor. Sis-cents portuguesos foren fets presoners en la conquesta de Santa Cruz, entre els quals el governador Guterres de Monroy i la seva filla Mècia; els captius foren rescatats per religiosos portuguesos; Mècia, el marit de la qual havia mort a la batalla, es va casar amb el xerif i va morir al llit el 1544. En aquest mateix any el xerif va alliberar a Guterres de Monroy, amb el que havia fet amistat.

La ciutat va quedar despoblada fins que el soldà Abd Allah al-Ghalib (1557-1574) hi va fer construir una fortalesa (la casba) el 1572, al cim del turó i es va dir Agadir N'Ighir o Agadir-Ighir, literalment, El graner fortificat del turó. El port, o més exactament l'embarcador, fou després lloc freqüentat pels cristians per carregar sucre i va conservar aquest caràcter fins que es va fundar Mogador el 1773. El cap va agafar el nom d'Ighir (modern Cap Ghir).

En 1731 es va produir un fort terratrèmol. El 1746 els holandesos van instal·lar allí una factoria, amb autorització del soldà i van ajudar a restaurar la vila.

La ciutat va entrar en decadència progressiva després del 1773, per la concurrència del port de Mogador (Essaouira). El 1789 un viatger europeu la descrivia com una vila quasi deserta i de cases en ruïnes. El 1884 Charles de Focauld a la seva obra Reconnaissance au Maroc, assenyala que era un llogaret miserable de pescadors, sense comerç.

Només va saltar a l'actualitat el 1911, per l'anomenat incident d'Agadir (vegeu Incident d'Agadir). El 1913 hi van entrar els francesos. En aquell moment tenia menys de mil habitants. En endavant va prosperar a causa del desenvolupament de l'agricultura, de la pesca i de la mineria. El port es va començar a construir el 1914 i després es va engrandir i a partir de 1920 va començar a prosperar. Als any trenta era una etapa important de la Aéropostale on Antoine de Saint-Exupéry i Jean Mermoz, van fer escala. Als anys quaranta va començar a créixer sota els plànols del director del servei d'urbanisme del Marroc Michel Écochard, amb forma de ferradura amb les puntes a la mar. El nou port comercial es va obrir als anys cinquanta, i l'activitat econòmica va augmentar i va començar a atreure turisme pel seu bon clima i els hotels que s'hi van obrir. El 1959 el iot d'Aristòteles Onassis que portava com a hoste a Winston Churchill, va fer escala a la ciutat.

El 29 de febrer de 1960 fou destruïda per un terratrèmol de 5,7 punts de l'escala de Richter. Tenia llavors no menys de quaranta mil habitants dels que 15000 van morir. La vila fou reconstruïda uns 2 km al sud. Va tornar a atreure turistes i es va desenvolupar en tots els aspectes.

La platja d'Agadir

Economia i clima[modifica | modifica el codi]

L'activitat portuària i comercial (és el primer port de pesca de Marroc), i l'exportació dels productes agrícoles de la fèrtil vall del Sus, és la major activitat seguida pel turisme i la industria. La ciutat disposa d'un aeroport internacional anomenat Al-Massira. El clima és particularment benigne amb 300 dies de sol, i temperatura sempre càlida però no calorosa sent la mitjana de 14 a 16 la mínima i de 19 a 22 les màximes, excepte quan arriba aire del Desert del Sàhara que pugen fins als 40 graus. Les pluges són de 250 mm l'any, concentrades entre novembre i març.

Cultura i esport[modifica | modifica el codi]

Des del 2004, celebra cada any al juliol un festival de musica berber, anomenat festival Timitar. El club esportiu principal és el Hassània d'Agadir; la ciutat disposa d'un gran estadi.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

  • França Nantes, França
  • Portugal Olhão,, Portugal
  • Marroc Casablanca, Marroc
  • USA Miami, Estats Units
  • USA Oakland|, Estats Units

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agadir
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agadir

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]