Agamèmnon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La màscara d'Agamèmnon és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situen la guerra de Troia

Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, llatí Agamemnon) fou el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, esdevenint un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Se l'anomena rei d'Argos o "rei de Micenes", capital del regne. Estava casat amb Clitemnestra i tenia quatre fills (Orestes, Ifigènia, Crisòtemis i Electra).

Com a germà de Menelau, que va ser abandonat per Helena, no va trigar a reunir un poderós exèrcit; primer va viatjar amb Palamedes cap a Ítaca, on va convèncer a Odisseu que s'unís a l'empresa. També va enviar missatgers a Xipre, on el rei Cinires li havia promès cinquanta vaixells de guerra. En lloc d'això, però, el rei va enviar-li un vaixell de veritat i quaranta-nou de joguina.

Abans de sortir amb les naus cap a l'Hel·lespont (la platja de Troia), va veure castigada la seva gosadia quan dies abans va matar un cérvol de la mare Àrtemis tot blasfemant que ni ella mateixa ho hauria fet millor. La deessa, enutjada, li ho va fer pagar amb la vida de la seva filla Ifigènia. Agamèmnon va trobar just el tracte i no va dubtar en sacrificar ell mateix a la seva filla per aconseguir el vent propici per creuar el mar Egeu.

Just abans de marxar cap a Troia, Agamèmnon va consultar un oracle que li va dir:

"Agamèmnon no morirà ni dins ni fora d'un palau
ni en aigua ni a terra
ni vestit ni despullat
ni menjat ni afamat"

Un cop a Troia va passar deu llargs anys essent un dels millors guerrers però sobretot un gran estadista, encara que va tenir baralles amb molts dels seus "subordinats", amb Aquil·les especialment.

En acabar la guerra i recuperar Helena el seu germà, va tornar cap a Micenes on l'esperava la seva esposa, Clitemnestra i el seu amant Egist. En arribar a casa seva, es va prendre un bany al jardí. Quan va treure un peu, la seva dona li va donar una poma i li va llençar una xarxa de pescar a sobre. Aleshores, Egist va matar-lo amb l'espasa i després, Clitemnestra va tallar-li el cap.

S'havia acomplert la profecia: ni dins ni fora d'un palau (estava al jardí de palau); ni en aigua ni a terra (tenia un peu fora la banyera); ni vestit ni despullat (la xarxa li cobria el cos, però no és un vestit); ni menjat ni afamat (s'estava acostant una poma a la boca en el moment de la mort).

Als descendents d'Agamèmnon, se'ls anomena Agammenònides.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agamèmnon