Agapit Vallmitjana i Barbany
Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1833 - Ibidem, 1905) fou un escultor català.
Fill del teixidor Felip Vallmitjana,[1] va realitzar estudis a l'escola de la Llotja de Barcelona, amb el professor Damià Campeny. Amb el seu germà Venanci Vallmitjana, obre taller a Barcelona i col·laboren junts en la realització d'obres escultòriques.
Acudeix a l'Exposició de Viena en l'any 1873 amb l'obra Crist Mort i a l'Exposició Nacional de Madrid de 1878, amb l'escultura Adam, on guanya un premi.
Esdevingué membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1877, i aconseguí la càtedra d'escultura de l'escola Llotja l'any 1880.
La seva obra va recórrer els camps religiosos, funeraris retrats costumistes. Va realitzar una col·lecció d'animals juntament amb el seu germà Venanci: Cap de cavall, Tigre, Lleó, Elefant, Lleó devorant un conill, Parella de camells (1880).
Fou oncle del també escultor Agapit Vallmitjana i Abarca.[1]
A Catalunya es pot trobar obra seva al MNAC, i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú entre d'altres.
[modifica] Obres destacades
- 1860 Isabel II presentant al príncep Alfons XII. Museu del Prado. Madrid
- 1867 Retrat de Milà i Fontanals. Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona
- 1872 Crist jacent
- 1877 Purísima
- 1882 Sant Francesc de Paula
- 1883 Sant Joan de Déu. Hospital de Sant Joan de Déu Barcelona
- 1883 Panteó Bisbe Fleix. Sevilla
- 1884 La tradició, bust conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
- 1886 Monument a Jaume I. València
- 1886 Panteó Bisbe Urquinaona. Barcelona
- 1887 Crist i dotze apòstols en la portada nova de la Catedral de Barcelona.
- 1891 Vescomtessa de Corbalán. València
- Àngel d'entrada en el cementiri de la Recoleta de Buenos Aires.
[modifica] Bibliografia
- Volum 20 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5448 2
- Josefina Alix Trueba (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 GEC, Vallmitjana
