Agapornis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agapornis
Pingulovebird.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
Família: Psittacidae
Subfamília: Psittacinae
Tribu: Psittaculini
Gènere: Agapornis
Selby, 1836
Espècies

Vegeu el text


Els agapornis, anomenats popularment "inseparables", són uns ocells que criden l'atenció pel seu plomatge acolorit. Mesuren a partir dels 10 centímetres d'altura i una de les característiques morfològiques més visible és el bec. Pertanyen al l'ordre dels psitaciformes (com els periquitos) i poden arribar a desenvolupar la capacitat d'emetre sons articulats per imitació, però no de parlar tal i com ho fan els lloros. La seva arribada al continent europeu es produeix al voltant de l'any 1820. El seu caràcter és viu, alegre, afectuós, sociable i juganer.

La versatilitat de les potes fa que l'agapornis les pugui utilitzar per a manipular objectes, per això no és d'estranyar que les utilitzi, a més del bec per alimentar-se i també per caminar. En captivitat l'agapornis pot viure fins a 15 anys.

Taula de continguts

Alimentació [modifica]

Principalment les llavors són l'aliment per excel·lència d'aquests ocells. En captiveri solen menjar gira-sol, mill, escaiola (Phalaris canariensis)... per acabar de completar la seva dieta, s'alimenten de fruites com la poma, pera, meló o verdures com la pastanaga, l'enciam, l'escarola, ...

Espècies [modifica]

El genere Agapornis té nou espècies descrites [1]

  • Agapornis fischeri (15 cm.), el seu origen està a les proximitats de llac Victòria a l'Àfrica. La seva alimentació, a part les les llavors, també admet algunes verdures i fruites. L'exemplar femení és una mica més gran que el masculí. Els seus colors bàsics son: la panxa groga, les plomes verdes i el coll i el front ataronjats. Viu uns vuit anys. En quan a la reproducció, no té problemes en captivitat i poden arribar a néixer fins a 5 pollets que són independents al cap d'un mes i mig, aproximadament.
  • Agapornis roseicollis (de 15 a 17 cm.), és un exemplar que li agraden molt les llavors tan de gira-sol, avena, mill i "alpiste". Els colors del seu cos són: verd, plomes vermelles i al coll roses. Un híbrid d'aquesta espècie presenta el coll vermell i el cos groc. En captiveri es cria sense cap problema i la incubació dura uns 23 dies.
  • Agapornis personata (14 cm.), pot arribar a viure 10 anys. La seva reproducció es igual a la del roseicollis. El seu color és verd (al cos), groc al pit i negra la cara.
  • Agapornis canus (13 cm.), els seus orígens són de Madagascar. És molt famós per la seva cara grisenca i pel color verd de les femelles. La seva dieta es compon a base de fruites, verdures i llavors. Viu uns 8 anys..
  • Agapornis taranta o agapornis d'Abisinia (17 cm.), potser l'espècie més comuna dins els ocells de l'amor. Coincideix amb la línia de la monogàmia i la reproducció generalment és com la dels seus parents. S'alimenta principalment de llavors, fruita i verdura. És de color verd i el front presenta una tonalitat entre salmó i rosa.
  • Agapornis lilianae (13 cm.). Nadiu de Malawi.
  • Agapornis nigrigenis (14 cm.). Nadiu de Zàmbia.
  • Agapornis pullarius (15 cm.). Habita una ampla zona d'Àfrica Central.
  • Agapornis swindernianus (13.5 cm.). Habitant d'Àfrica Equatorial.

Reproducció [modifica]

Els agapornis són fèrtils abans de l'any de vida tot i que es recomana no fer-los criar abans. Els seus nius (en captiveri) són de fusta i de forma rectangular amb un forat on poder-hi entrar.

Els agapornis poden arribar a pondre fins a 8 ous, que la mare incubarà una mitjana de 25 dies (depenent de la temperatura ambiental).

Referències [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis