Agapornis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agapornis
Pingulovebird.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
Família: Psittacidae
Subfamília: Psittacinae
Tribu: Psittaculini
Gènere: Agapornis
Selby, 1836
Espècies

Vegeu el text


Els agapornis, anomenats popularment "inseparables", són uns ocells que criden l'atenció pel seu plomatge acolorit. Mesuren a partir dels 10 centímetres d'altura i una de les característiques morfològiques més visible és el bec. Pertanyen a l'ordre dels psitaciformes (com els periquitos) i poden arribar a desenvolupar la capacitat d'emetre sons articulats per imitació, però no de parlar tal com ho fan els lloros. La seva arribada al continent europeu es produeix al voltant de l'any 1820. El seu caràcter és viu, alegre, afectuós, sociable i juganer.

La versatilitat de les potes fa que l'agapornis les pugui utilitzar per a manipular objectes, per això no és d'estranyar que les utilitzi, a més del bec per alimentar-se i també per caminar. En captivitat l'agapornis pot viure fins a 15 anys.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Principalment les llavors són l'aliment per excel·lència d'aquests ocells. En captiveri solen menjar gira-sol, mill, escaiola (Phalaris canariensis)... per acabar de completar la seva dieta, s'alimenten de fruites com la poma, pera, meló o verdures com la pastanaga, l'enciam, l'escarola, ...

Espècies[modifica | modifica el codi]

El genere Agapornis té nou espècies descrites[1]

  • Agapornis fischeri (15 cm.), el seu origen està a les proximitats de llac Victòria a l'Àfrica. La seva alimentació, a part les les llavors, també admet algunes verdures i fruites. L'exemplar femení és una mica més gran que el masculí. Els seus colors bàsics són: la panxa groga, les plomes verdes i el coll i el front ataronjats. Viu uns vuit anys. Quant a la reproducció, no té problemes en captivitat i poden arribar a néixer fins a 5 pollets que són independents al cap d'un mes i mig, aproximadament.
  • Agapornis roseicollis (de 15 a 17 cm.), és un exemplar que li agraden molt les llavors tant de gira-sol, avena, mill i "alpiste". Els colors del seu cos són: verd, plomes vermelles i al coll roses. Un híbrid d'aquesta espècie presenta el coll vermell i el cos groc. En captiveri es cria sense cap problema i la incubació dura uns 23 dies.
  • Agapornis personata (14 cm.), pot arribar a viure 10 anys. La seva reproducció es igual a la del roseicollis. El seu color és verd (al cos), groc al pit i negra la cara.
  • Agapornis canus (13 cm.), els seus orígens són de Madagascar. És molt famós per la seva cara grisenca i pel color verd de les femelles. La seva dieta es compon a base de fruites, verdures i llavors. Viu uns 8 anys..
  • Agapornis taranta o agapornis d'Abisinia (17 cm.), potser l'espècie més comuna dins els ocells de l'amor. Coincideix amb la línia de la monogàmia i la reproducció generalment és com la dels seus parents. S'alimenta principalment de llavors, fruita i verdura. És de color verd i el front presenta una tonalitat entre salmó i rosa.
  • Agapornis lilianae (13 cm.). Nadiu de Malawi.
  • Agapornis nigrigenis (14 cm.). Nadiu de Zàmbia.
  • Agapornis pullarius (15 cm.). Habita una ampla zona d'Àfrica Central.
  • Agapornis swindernianus (13.5 cm.). Habitant d'Àfrica Equatorial.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els agapornis són fèrtils abans de l'any de vida tot i que es recomana no fer-los criar abans. Els seus nius (en captiveri) són de fusta i de forma rectangular amb un forat on poder-hi entrar.

Els agapornis poden arribar a pondre fins a 8 ous, que la mare incubarà una mitjana de 25 dies (depenent de la temperatura ambiental).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis