Agapornis

Agapornis

Agapornis
Agapornis de Namíbia
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Psittaciformes
Família	Psittaculidae
Subfamília	Psittaculinae
Gènere	Agapornis Selby, 1836

Els agapornis, anomenats popularment "inseparables", són uns ocells que criden l'atenció pel seu plomatge acolorit. Fan a partir dels 10 centímetres d'alçada i una de les seves característiques morfològiques més visible és el bec. Pertanyen a l'ordre dels psitaciformes, com els periquitos, i poden arribar a desenvolupar la capacitat d'emetre sons articulats per imitació, però no pas de parlar, com els lloros. Van arribar al continent europeu cap a l'any 1820. Tenen un caràcter viu, alegre, afectuós, sociable i juganer.

Les potes dels agapornis són molt versàtils, i per això no tan sols els són útils per caminar i per alimentar-se --juntament amb el bec--, sinó que també les fan servir per manipular objectes. En captivitat, els agapornis poden viure fins a quinze anys.

Alimentació

Les llavors són l'aliment per excel·lència d'aquests ocells. En captivitat solen menjar, entre d'altres, gira-sol, mill i escaiola (Phalaris canariensis). Per acabar de completar la dieta, s'alimenten de fruites com la poma, la pera i el meló o de verdures com la pastanaga, l'enciam i l'escarola.

Taxonomia

El genere Agapornis té nou espècies descrites

• Agapornis de Fischer (Agapornis fischeri). Fa 15 centímetres i té l'origen al voltant del llac Victòria, a l'Àfrica. La seva alimentació, a part de llavors, es compon de fruita i verdura. Les femelles són més grosses que els mascles. El color bàsic és el verd, a més del groc, a la panxa, i el carbassa, al coll i al front. Viu uns vuit anys. La reproducció en captivitat no presenta problemes i pot arribar a tenir fins a cinc pollets en cada covada, que són independents al cap d'un mes i mig, aproximadament.
• Agapornis de coll rosa (Agapornis roseicollis). Mesura de 15 a 17 centímettres. És una espècie a la qual agraden molt les llavors, tant de gira-sol com de civada, mill i escaiola. Els colors predominants són el verd, tot i que també té plomes vermelles i, a la zona del coll, roses. Un híbrid d'aquesta espècie té el coll vermell i el cos groc. En captivitat es cria sense cap problema i la incubació dura uns vint-i-tres dies.
• Agapornis capnegre (Agapornis personatus). Fa 14 centímetres i pot arribar a viure deu anys. La seva reproducció és igual que la d'"A. roseicollis". Té el cos de color verd; el pit, groc, i la cara, negra.
• Agapornis capgrís (Agapornis canus). Fa 13 centímetres i té l'origen a Madagascar. És molt famós pel to grisenc de la cara i pel color verd de les femelles. La seva dieta es compon de fruites, verdures i llavors. Viu uns vuit anys.
• Agapornis d'Etiòpia (Agapornis taranta). Fa 17 centímetres i potser és l'espècie més comuna. Coincideix amb la línia de la monogàmia i la reproducció generalment és com la dels seus parents. S'alimenta, principalment, de llavors, fruita i verdura. És de color verd i el front presenta una tonalitat entre salmó i rosa.
• Agapornis de Lilian (Agapornis lilianae) (13 cm.). Nadiu de Malawi.
• Agapornis galtanegre (Agapornis nigrigenis) (14 cm.). Nadiu de Zàmbia.
• Agapornis cara-roig (Agapornis pullarius) (15 cm.). Habita una àmplia zona de l'Àfrica Central.
• Agapornis de collar (Agapornis swindernianus) (13.5 cm.). Viu a l'Àfrica Equatorial.

Reproducció

Els agapornis ja són fèrtils quan encara no tenen un any de vida, tot i que es recomana no fer-los reproduir tan aviat. Els nius que es fan servir per criar-los en captivitat són de fusta i de forma rectangular, amb un forat perquè hi puguin entrar.

Els agapornis poden arribar a pondre fins a vuit ous, que la mare incubarà una mitjana de vint-i-cinc dies, depenent de la temperatura ambiental.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis

• Els inseparables, Sílvia Soler, Avui, 7-11-2009]