Agapornis de Fischer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agapornis de Fischer
Agapornis fischeri -Ueno Zoo, Japan -three-8a-4c.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
Família: Psittacidae
Gènere: Agapornis
Espècie: A. fischeri
Nom binomial
Agapornis fischeri
(Reichenow, 1887)
Sinònims

Agapornis personata fischeri

L'agapornis de Fischer (Agapornis fischeri) és un petit lloro que habita una zona limitada d'Àfrica Oriental però que és criat profusament com a ocell de gàbia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És una de les espècies més petites del gènere Agapornis, fent al voltant de 14 cm de llargària i 43 – 58 g de pes.
  • Plomatge verd al pit, parts inferiors i ales. Coll de color groc daurat que es torna progressivament més fosc fins a arribar al taronja al voltant del bec. Part superior del cap de color verd oliva. La superfície superior de la cua té algunes plomes de color porpra o blau.
  • Bec vermell brillant i un cercle de pell nua blanc al voltant dels ulls.
  • No hi ha dimorfisme sexual i de fet és molt difícil diferenciar ambdós sexes.
  • Els joves són molt similars als adults, però amb tons més apagats. A la base de la mandíbula tenen taques marrons.[2]


Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Distribució de l'Agapornis de Fischer

Habita sabanes amb acàcies i terres de conreu del nord i nord-oest de Tanzània. Alguns exemplars s'han observat a Kenya, Rwanda i Burundi.[1] La utilització com ocell de gàbia, ocasiona que sovint es puguin trobar exemplars fugits a molts països occidentals, com ara els Països Catalans.[3]


Reproducció[modifica | modifica el codi]

L'època de reproducció va des de gener fins abril i des de juny fins juliol. El niu és un forat sobre un arbre, a una altura de 2 - 15 metres sobre terra. Ponen 3 – 8 (normalment 4 – 5) ous blancs, que la femella cova durant 23 dies. Els pollets abandonen el niu als 38 - 42 dies d'edat.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Tenen un vol ràpid i recte i les ales no fan soroll mentre volen. Com tots els agapornis, tenen vocalitzacions molt agudes i poden ser molt sorollosos.[2]

Comportament en captivitat[modifica | modifica el codi]

Els agapornis de Fisher "papillers" són excessivament simpàtics i carinyosos. Però, tot s'ha de dir, en certa manera són una mica sorollosos. Si adquiriu un inseparable de Fisher papiller tindreu una molt bona companyia, traient-lo regularment de la gàbia; uns 4 o 5 cops al dia, aproximadament, podreu gaudir d'una bona estona, rient i meravellant-vos amb les espectaculars coses que pot arribar a fer. Fins i tot, són capaços de reconèixer-se quan parles d'ells.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen una àmplia varietat d'aliments vegetals, incloent llavors i fruites. De vegades són considerats plagues pels agricultors, ja que s'alimenten de cultius com el blat de moro o el mill.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis de Fischer
  1. 1,0 1,1 Distribució i justificació d'estatus del agapornis de Fischer Rev. 24-01-2011
  2. 2,0 2,1 2,2 David Alderton (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. pàg. 218. ISBN 1-84309-164-X.
  3. L'agapornis de Fischer al SIOC
  4. L'agapornis de Fischer a Birdlife international Rev. 24-01-2011