Agapornis d'Etiòpia
Agapornis taranta  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 4,7 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22685334 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittaculidae |
| Tribu | Psittaculini |
| Gènere | Agapornis |
| Espècie | Agapornis taranta Edward Smith-Stanley, 1814 |
L'agapornis d'Etiòpia o inseparable d'Etiòpia [1] (Agapornis taranta) és un petit lloro, per tant un ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae). No són gaire comuns com a ocells de gàbia.[2]
Morfologia[modifica]
- Fa una llargària de 16 – 16,5 cm, i és l'espècie més grossa del gènere Agapornis.[3]
- Presenta dimorfisme sexual. Els dos sexes són bàsicament verds, però el mascle té el front de color vermell i un anell ocular del mateix color. L'ala del mascle és negra per sota, mentre que a les femelles són verdoses o d'un color negrós.[3]
- La cua és negra amb un color groguenc a la punta i sota la cua. La gropa i la cua, per sobre, són de color verd clar.
- Bec vermell i potes grises.
Hàbitat i distribució[modifica]
Viu tant en planures com en regions de muntanya des del sud d'Eritrea fins al sud-oest d'Etiòpia.[4]
Alimentació[modifica]
Mengen llavors, baies i fruites. Durant l'època de les figues baixen a les valls per menjar-ne. També mengen baies de ginebre. En captiveri mengen pipes de gira-sol, blat de moro, pomes i figues.
Reproducció[modifica]
Nia en cavitats d'arbres, i porta el material per a la construcció del niu entre el plomatge. Ponen 3 – 4 ous blancs, que la femella cova durant 23 dies. Els pollets abandonen el niu als 45 dies de vida.[5]
Estatus[modifica]
És considerat comú en la seva àrea de distribució, per la qual cosa és conceptuada per la UICN Red list com en "risc mínim".[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis d'Etiòpia |
- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
- ↑ Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 219. ISBN 1-84309-164-X
- ↑ 3,0 3,1 Le Breton, Kenny. Lovebirds...getting started. USA: T.F.H. Publications. pp. 88–89. ISBN 0-86622-411-4
- ↑ 4,0 4,1 Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 20-02-2010
- ↑ Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 219. ISBN 1-84309-164-X