Agartha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Agartha (també anomenada Agarta, Agharta, Agarttha o Agarthi, en mongol) és un llegendari món subterrani format per galeries escavades a l'escorça de la Terra per tot el món, especialment a Àsia. La capital d'aquest món, anomenada Shambhala, està situada sota el desert de Gobi i hi regna el Rei del Nou Món. Es relaciona a Agartha amb la teoria intraterrestre i és un tema popular en l'esoterisme.

El mite[modifica | modifica el codi]

El mite d'aquest món subterrani i secret s'origina en l'hinduisme. En la majoria de mitologies i religions es parla d'una o més terres santes per exelència, ja siguin reals o imaginàries (l'Atlàntida, l'illa d'Ogígia i el Mont Olimp a la mitologia grega; Camelot, Àvalon i Montsalvat dels mites del rei Artús; la mítica illa de Thule; Aztlán, llegendària terra d'origen dels asteques, etc.).[1]

Les ciutats d'Agartha[modifica | modifica el codi]

Agartha, igual que el món exterior, estaria formada per continents, oceans, muntanyes i rius. Shambhala és la ciutat central. Hi hauria unes cent colònies, conegudes com "La Xarxa d'Agartha", totes menys una força a prop de la superfície. La mitjana de ciutadans per ciutat seria de 500.000, però a Telos, situada sota el Mont Shasta, en tindria 1,5 milions.

Teories[modifica | modifica el codi]

Segons Helena Blavatsky, Agartha (a la que ella denomina «lògia blanca») s'aixeca sobre l'illa del mar de gobi on, en èpoques remotes, van aterrar els "Senyors dela Flama" (semidéus provinents de Venus).

Segons l'escriptora Earlyne Chaney, fa eres, ànimes molt desembolupades (a les que ella anomena anunnaki) van venir a la Terra des d'altres planetesi van deixar descendència a la Terra: els annu. Chaney també assegura que aquest éssers van ser qui van portar l'Arca de l'Aliança, que va ser usada com a làser i com a mecanisme per controlar la gravetat, que van utilitzar per elevar la civilització terrestre. Els anunnaki i els annu van ajudar a construir grans civilitzacions com l'Atlàntida i Lemúria fins que els anunnaki van marxar de la Terra deixant-la a les mans dels annu, que s'havien emparellat amb terrestres. La Germandat Obscura es va apoderar de l'Atlàntida i quan l'annu se'n van adonar es van escapar cap a altres països, sobretot a Egipte, on van ajudar a construir les piràmides amb l'Arca, però també la van usar per perforar sota terra per fer túnels a l'escorça terrestre. Quan el diluvi i el canvi de pols estaven a punt de demolir l'Atlàntida y Lemúria, els annu van entrar les seves ciutats a l'interior de la Terra a través de la Gran Piràmide. Després van tancar la piràmide impidient als terrícoles descobrir sels seus passatges subterranis i mantenint l'aigua de la inundació fora.

Entrades[modifica | modifica el codi]

Les entrades cap a les galeries que porten a Agartha estarien ocultes i es trobarien en llocs estratègics i aïllats per impedir l'accés als curiosos o visitants externs. Moltes es trobarien amagades sota les aigües dels oceans, llacs, o en pendents d'alta muntanya. Hi hauria algunes també al Brasil, en la vastíssima selva que abrigalla al Ric Amazones (les quins estarien vigilats per «indis per res amistosos»), o a Sibèria, en el Desert de Gobi. De fet, es trobaria una entrada encara verge a pocs metres de profunditat entre les cames de l'Esfinx de Giza, a Egipte i una entrada a Equador en la cova dels Tayos.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guenon, Rene (1958), Le Roi du Monde, Gallimard
  2. Ferdynand Ossendowski (1922). Beasts, Men and Gods. New York: E. P. Dutton & Company.