Agence France-Presse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:30, 30 juny 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióAgence France-Presse
Dades
Nom curtAFP Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència de notícies Modifica el valor a Wikidata
Indústriapremsa, indústria mediàtica, mitjà de comunicació de massa i activités des agences de presse (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaautre personne de droit privé inscrite au registre du commerce et des sociétés (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1835, París Modifica el valor a Wikidata
FundadorCharles-Louis Havas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixagència de notícies Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFabrice Fries (cap valor–) Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorFabrice Fries Modifica el valor a Wikidata
Filial

Lloc webafp.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AFPfra Twitter (X): AFP Instagram: afpphoto LinkedIn: afp Youtube: UCckz6n8QccTd6K_xdwKqa0A Pinterest: afpphoto Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Agence France-Presse (AFP) és l'agència de notícies més antiga del món i una de les majors, juntament amb Reuters i Associated Press. AFP té seu a París, amb centres regionals a Washington DC, Hong Kong, Nicòsia, Montevideo i oficines en 110 països. Transmet notícies en francès, anglès, castellà, àrab, alemany, portuguès i rus.

Història

L'agència es va fundar el 1835 per un traductor i publicista parisenc, Charles-Louis Havas, com a Agència Havas. Dos dels seus empleats, Paul Reuter i Bernhard Wolff després van instal·lar agències de notícies rivals a Londres i Berlín respectivament. A fi de reduir despeses i desenvolupar una àrea en el negoci, els fills de Havas, qui els van succeir el 1852, van signar acords amb Reuter i Wolff, atorgant a cada agència de notícies una zona de reportatge exclusiva en diferents parts d'Europa.

Aquest acord va durar fins als anys 1930, quan la invenció de la comunicació sense fil a ona va millorar i va reduir els costos. Per a millorar l'abast de Havas en els seus reportatges en un moment de gran tensió nacional, el govern francès va finançar fins a 47% de les seves inversions. Quan Alemanya va envair França el 1940, l'agència va ser presa per les autoritats i reanomenada Agence Française d'Information (AFI, Agència Francesa d'Informació), encara que la companyia de publicitat mantenia el nom de Havas. El 20 d'agost de 1944, mentre els aliats es traslladaven a Paris, un grup de periodistes de la Resistència Francesa va prendre les oficines de l'AFI i van publicar el primer informe de la ciutat alliberada sota el nom d'Agence France-Presse.

Establerta com una empresa estatal, l'AFP es va encarregar en els anys post-guerra a desenvolupar la seva pròpia xarxa internacional de corresponsals. Un d'ells va ser el primer periodista a reportar la mort de Ióssif Stalin, el 6 de març de 1953. El 10 de gener de 1957, el Parlament de França va establir la independència de l'agència. Des de llavors, la proporció dels ingressos de l'agència per subscripcions de departaments del govern ha disminuït. En 1982, l'agència va començar a descentralitzar les seves decisions i va construir a Hong Kong un dels seus quatre centres regionals autònoms. Cada regió té el seu propi pressupost, director administratiu i cap de redacció.

El setembre de 2007, la Fundació AFP va ser llançada a fi de promoure majors estàndards de periodisme a nivell mundial.

Estatut

Fitxer:Agence France Presse à Paris.jpg
Seu de l'AFP a París. Mateixa d'abans, vista de més lluny.

L'AFP disposa d'un estat particular definit per la llei del 10 de gener de 1958. Per això és "un organisme autònom dotat de la personalitat civil i el funcionament de la qual està assegurat seguint les regles comercials". La seva missió és llavors la d'"investigar tant a França com a l'estranger els elements d'informació completa i objectiva" i de "posar-la a la disposició de l'usuari". El Consell d'Estat la va qualificar d'òrgan de dret privat en una opinió d'assemblea del 10 de juny de 2004 relativa a l'estatut jurídic del seient de l'Agència.

Globalment, els especialistes de dret públic s'atenen, no obstant això, a fer-lo una persona de dret públic sui generis o innominada (Jean Waline). L'AFP és administrada per un consell d'administració de 16 membres:

  • 8 representants dels directors d'empreses franceses de publicació periodística quotidiana
  • 2 representants del personal de l'AFP
  • 2 representants de la radiodifusió-televisió francesa
  • 3 representants de serveis públics: el Primer Ministre, el ministre d'economia, de finances i de la indústria i el ministre d'afers exteriors nomenant cadascun a un representant
  • el president director general (PDG), triat per un consell d'administració a part dels seus membres, triat almenys per 12 veus per a un mandat d'una durada renovable de 3 anys.

La llei de 1957 va instituir igualment un consell superior de 8 membres, qui vetllen pel compliment de l'AFP en la missió que li és concedida pels seus estatuts; aquest és susceptible a rebre les queixes dels usuaris o de professionals, i de sancionar al PDG. Està qualificat com a jurisdicció administrativa especial (Jean Waline) o d'una autoritat administrativa independent (Informe 2001 del Consell d'Estat).

El seu estatut particular l'autoritza a no tenir director de publicació. Escapa doncs del sistema clàssic de la responsabilitat penal en cascada prevista per la llei de 1881 sobre la llibertat de premsa. Per això, el PDG de l'AFP no és responsable d'escrits de la seva agència.

Finançament

L'AFP no disposa de capital ni accionistes, solament de dotacions de fons propis. El seu estatut li prohibeix ser directament subvencionat per l'Estat. Depèn dels seus recursos comercials, però el 40% del volum de negocis en 2004 prové d'abonaments de serveis públics dependents del govern francès. El primer client i el membre important del consell d'administració, de fet l'Estat mateix, fixa el preu del seu abonament segons els mitjans que requereixi atribuir a l'Agència. Cada any, en el moment de la discussió del pressupost, els representants de l'Estat tenen en efecte un vot preponderant.

A pesar d'aquest pes financer de l'Estat, els periodistes reivindiquen la independència absoluta de la línia editorial de l'agència. El novembre de 2003, l'empresa va signar un contracte d'objectius i de mitjans amb l'Estat per a restablir des de 2007 una situació financera preocupant. Aquesta va involucrar per altra banda la venda del seient històric de l'Agència (lloc de la Borsa a París) per arrendament financer.

Presidents

  • 19441945: Martial Bourgeon
  • 1945: François Crucy
  • 1945 – 1947: Maurice Nègre
  • 1947 – 1950: Paul Louis Bret
  • 1950 – 1954: Maurice Nègre
  • 1954 – 1975: Jean Marin
  • 1975 – 1978: Claude Roussel
  • 1978 – 1979: Roger Bouzinac
  • 1979 – 1986: Henri Pigeat
  • 19871990: Jean Louis Guillaud
  • 1990 – 1993: Claude Moisy
  • 1993 – 1996: Lionel Fleury
  • 1996 – 1999: Jean Miot
  • 1999 – 2000: Eric Giuly
  • 2000 – 2005: Bertrand Eveno
  • 2005 – present: Pierre Louette

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agence France-Presse