Agent provocador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:31, 25 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Un agent provocador és una persona emprada per la policia o altra entitat per actuar en secret per atreure o provocar a altra a cometre un acte il·legal. De manera més general, el terme pot referir-se a una persona o grup que tracta de desacreditar o danyar a una altra provocant que cometi una mala acció. Com a eina coneguda per prevenir la infiltració d'agents provocadors,[1] els organitzadors de grans o controvertits "conjunts" poden implementar i coordinar "delegats" (en anglès també anomenats Demonstration marshals).[2] [3]

Un agent provocador pot ser un policia o un agent secret, que encoratja als sospitosos a dur a terme un crim en condicions tal que es puguin obtenir proves, o que suggereix la comissió d'un delicte a un altre, amb l'esperança que hi estiguin d'acord amb el suggeriment i siguin condemnats pel crim. Una organització política o govern pot utilitzar els agents provocadors contra els opositors polítics. Els provocadors tracten d'incitar a l'adversari a realitzar actes contraproduents o ineficaços per fomentar el menyspreu, o per crear un pretext per a l'agressió contra l'oponent. Històricament, els espies de la mà d'obra, contractats per infiltrar, controlar, interrompre o subvertir les activitats sindicals, han utilitzat tàctiques d'agent provocador. Les activitats d'agent provocador suposen temes ètics i legals.

Referències

  1. Stratfor (2004)
  2. Belyaeva et al. (2007), § 7-8, 156-162 Guidelines on Freedom of Peaceful Assembly, published by OSCE's Office for Democratic Institutions and Human Rights. Alternative version
  3. Bryan, Dominic 013/F0020001/art00005?crawler=true The Anthropology of Ritual: Monitoring and Stewarding Demonstrations in Northern Ireland, Anthropology in Action, Volume 13, Numbers 1-2, January 2006, pp.22-31(10)