Agha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Agà (del turc ağa, escrit en caràcters aràbics آغا, āḡā, أغا , aḡā o آغة, āḡa, i en persa آقا, aqa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs. El seu significat literal és "germà gran" per oposició a ini (germà petit), encara que en algunes llengües turqueses vol dir "pare", "avi", "oncle" i fins i tot "germana gran" (en txuvaix); en turc otomà agà significa "cap" o "mestre". Fou empleat com a títol honorífic pels prínceps mongols; els otomans el donaven com a títol a personatges que estaven al servei de l'estat, més o menys importants, però en general militars, per oposició al títol "efendi" reservat als civils. El 1826, després de la supressió dels geníssers, els oficials que no sabien lletra del cos substitutori, els Asakir-i Mensure, s'anomenaven agha si tenien fins al rang de kaim-makam, mentre que els que sabien lletra s'anomenaven efendi. Això va durar fins al final de l'imperi Otomà. A Pèrsia, agha es deia als eunucs i el va portar el primer membre de la dinastia qajar: Agha Muhammad Khan Qajar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ag̲h̲a".