Aghmat
Aghmat (en àrab أغمات, Aḡmāt) és una petita vila del sud del Marroc a uns 40 km al sud de Marràqueix, a la riba del wadi Urika o wadi Aghmat. Al segle XI la formaven dos nuclis separats, Aghmat an-waylan (Aghmat (de la tribu berber) dels Aylan) i Aghmat Urika (Aghmat (de la tribu) dels Urika), situades a uns 3 km l'una de l'altra.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Es creu que fou conquerida amb tot el Sus per Mussa ibn Nussayr a l'entorn del 700. A la mort d'Idrís II el 828, els dominis idríssides es van repartir i Aghmat i el Sus van passar al fill Abd-Al·lah ibn Idrís.[1] Fou un centre cultural amb refugiats de Qurtuba i Kairouan.
Un grup maghrawa es va establir a Aghmat en data desconeguda, durant el govern de Ziri ibn Atiyya a Fes (vers 989-997) i van fundar l' emirat maghrawa d'Aghmat. La història i fins i tot els noms del seus prínceps no han quedar registrats però es dona a entendre que eren membres de la família dels Banu Khazar. Només es coneix amb seguretat el darrer emir, Lakut ibn Yusuf ibn Ali (el nom apareix també com Lakkut i Laghut), casat amb Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya,[2] dama molt maca i rica, filla d'un exiliat de Kairuan; Aghmat fou conquerida pels almoràvits el 27 de juny del 1058 [3] i l'emir Lakut fou mort pels almoràvits el 1059. Zaynab fou llavors l'esposa de l'almoràvit Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin i finalment el 1071 la del seu lloctinent i successor Yússuf ibn Taixfín; Zaynab es va rodejar a Aghmat d'una cort de poetes i escriptors. L'establiment de la capital a Marràqueix va desviar cap aquesta bona part dels membres d'aquests cortesans, i la ciutat va iniciar la seva decadència molt lentament.
A Aghmat van ser exiliats Abd Allah ibn Buluggin, emir zírida de Granada i l'Emir d'Isbiliya Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid. Les seves tombes encara es conserven.
El 1126 i 1127 fou teatre de lluites entre els almoràvits i els almohades; aquests van entrar finalment a la ciutat el 27 de juny del 1146[1].
Beaumier que la va visitar, escriu el 1860 que la ciutat tenia més de cinc mil habitants dels que un miler eren jueus.[4]
El 18 de novembre de 1950, una manifestació de l'Istiqlal, partit nacionalista marroquí, a la tomba d'al-Mutamid, fou reprimida brutalment per la policia.[5]
[modifica] Llocs d'interès
Es conserven les ruïnes de l'antiga muralla o hammam, algunes edificacions i canals d'irrigació o qanats. Les tombes de Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid i Abd Allah ibn Buluggin, especialment la primera, són llocs de peregrinatge. A la d'Al Mutamid es va fer un modern mausoleu el 1970 amb cúpula d'estil almoràvit.
[modifica] Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Ibn Abi Zar, Rawd al-Qirtas, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1964
- ↑ aquesta nisba significa que pertanyia a la tribu berber dels nafza
- ↑ Ibn Idhari, al-Bayan al-Mughrib Part III, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1963
- ↑ A. Beaumier, traducció francesa de Rawd al-Qirtas, París, 1860
- ↑ Abdessadeq El Glaoui, Le Ralliement. Le Glaoui, Mon Père (ISBN 9981-149-79-9)
[modifica] Bibliografia
- Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III, en línia a [1], [2] i [3]
- Enciclopèdia de l'Islam, sv. Maghrawa, volum V
