Agilfrid
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII  |
| Mort | 13 desembre 787 |
| Bisbe de Lieja | |
| 765 – Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Abat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
Agilfrid[1] (nascut a l'inici del segle viii, mort el 787) era un monjo benedictí de l'abadia de Saint-Amand-les-Eaux, abat de l'Abadia de Bavó de Gant i bisbe de Lieja de 769 fins a la seva mort.
Eixia d'una família noble franca ben introduïda a la cort de Carlemany, que va atorgar-li privilegis importants per al seu bisbat. Segons un llibre de comptes de l'abadia de Lobbes va haver d'acollir el rei Desideri d'Ístria i sa esposa Ansa després de la seva desfeta.[2]
Probablement participà en la introducció del catolicisme a Saxònia i fundà una església a Osnabrück. L'atribució d'una hagiografia sobre Bavó de Gant que hauria escrit és dubtosa.[3]
| Precedit per: Fulcari |
Bisbe del bisbat de Lieja 769 – 787 |
Succeït per: Gerbald de Lieja |
Referències[modifica]
- ↑ Variants ortogràfics: Agelfredus, Egelfredus, Eilfried, Agilfried, Agilfride, Agilfroid
- ↑ de Ram, F. X.. «Agilfride ou Agilfroid». A: Biographie Nationale de Belgique (en francès). tom 1, 1866, p. 125-126.
- ↑ Kaemmerer, Walter. «Agilfried». A: Neue Deutsche Biographie (NDB) (en alemany). tom 1. Berlín: Duncker & Humblot, 1953, p. 94.