Agilulf de Metz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.

Biografia[modifica | modifica el codi]

No se sap gaire cosa sobre aquest bisbe: va rebre el 596 una carta del papa Gregori I recomanant-li missioners que havien anar a evangelitzar la Gran Bretanya.[1] Aparentment, aquesta missió va sortir cap a Anglaterra el 601.[2]

El 616, sant Bertran, bisbe de Le Mans, el cita en el seu testament com aquell que, amb el seu nebot Arnoald, havia usurpat béns pertanyent a l'Església de Le Mans.[3]

Vers 783, Pau Diaca explica en el Líber d'Episcoporum Mettensium: {{Citació|Agiulf, del qual es diu que el pare era procedent d'una noble família de senadors i la mare una filla del rei Chlodoveus... Després d'ell va venir el seu nebot Arnoald. Li va succeir Pappolus. Arnulf, procedent d'una molt noble i molt poderosa soca de francs, va engendrar dos fills d'un matrimoni legítim, Anquisi o Ansegisel i Clodulf de Metz.[4]

Christian Settipani considera que Paul Diaca va fer una mala lectura (Clodo-v-icus en lloc de Clodo-r-icus) i proposa que l'avi d'Agilulf fou de fet Cloderic, últim rei de Colònia[5][6]

La Commemoratio genealogia domni Arnulfi episcopi i confessoris Christi redactat al bisbat de Metz cap a 840 o 855 menciona els bisbes d'Usès Sant Fermí i sant Ferriol, com respectivament germà i fill d'Ansbert el Senador i d'Agilulf.[7]

Fou al segle XVII quan un historiador va gosar fer el vincle entre la Commemoratio i la Vita Firmini que menciona aquests dos mateixos bisbes.[8] Encara que la Commemoratio sigui culpable respecte al vincle de parentiu existent entre els dos bisbes i Ansbert al no tenir en compte de la cronologia[9] contradiu la Vita Firmini: l'anàlisi mostra que l'autor metssí de la Commemoratio no tenia coneixements sobre la família de sant Fermí. Settipani pensa que, coneixent-los malament, no tenia cap interès a afegir-los al text i que, si ho va fer, fou a partir de documents que va interpretar malament. Fixant-se en les relacions de la família d'Ansbert amb la regió de Nimes[10] com a la de sant Fermí, proposa considerar Ansbert el Senador com un fill de sant Fermí. L'ascendència de sant Fermí és ben coneguda: es tracta de la família dels Ferriol, i Agilulf era probablement el fill d'un fill de Tonantius Ferreolus (Tonanci Ferriol), senador a Narbona.[11]

Quant al nom d'Agilulf, revela un vincle de parentiu amb la família dels Agilolfings, a la qual pertany probablement l'àvia materna d'Agilulf, la dona de Chloderic[12]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. [http://books.google.fr/books?id=-HsTAAAAQAAJ&pg=RA1-PA291 Dictionnaire du département de la Moselle per Claude Philippe de Viville, 1817.
  2. Le diocèse de Metz, a Histoire des diocèse de France, París, 1970, sota la direcció d'Henri Tribout de Morembert.
  3. Settipani, 1989, pàg. 66
  4. Settipani, 2000, pàg. 189, 190 i 197}}
  5. Settipani, 1989, pàgs. 101-102.
  6. Settipani, 2000, pàgs. 220-201.
  7. Settipani, 2000, pàg. 191.
  8. Settipani, 2000, pàg. 185, note 4.
  9. sant Fermí, bisbe d'Uzès de 507 a 533 difícilment podria ser germà d'Agilulf, bisbe de Metz el 591 i de Deotari, bisbe d'Arisitum el mateix any.
  10. El seu germà Deotari i el seu fill Munderic foren bisbes d'Arisitum, la seva filla Tarcisa fou monja a Rodès.
  11. Settipani, 1989, pàgs. 99-100, 115 i 130-131.
  12. Settipani, 1989, pàg. 110

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1).
  • Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9),