Agis II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Agis II (Ἄγις) fou rei d'Esparta. Fou el 17è rei de la línia Pròclida o Euripòntida. Va succeir al seu pare Arquidam II quan aquest va morir el 427 aC i va regnar uns 28 anys.

El 426 aC va dirigir l'exèrcit esparta i dels aliats cap a l'istme amb la intenció d'envair Àtica, però no van poder avançar a causa d'una sèrie de terratrèmols que aquell any van assolar Grècia i que li van impedir anar gaire lluny.

El 425 aC va dirigir altre cop l'exèrcit i va entrar al Àtica. Els atenencs sota el comandament d'Eurimedont i Sòfocles van atacar per mar la ciutat peloponèsica de Corifàsio; els espartans van prendre posicions a la propera illa d'Esfactèria; els atenencs van desembarcar a la badia de Pilos (Messènia) que va quedar bloquejada i Pylos fou ocupada. El govern espartà va haver de cridar a Agis que només portava 15 dies al Àtica. Tot i així els atenencs no van sortir de Pylos fins a l'any següent i llavors, sota la direcció del general Nícies, van ocupar l'illa de Citera que era espartana. Agis va romandre a la ciutat d'Esparta fins al 421 aC en què es va signar la pau anomenada pau de Nícies (abril del 421 aC).

El 419 aC Atenes es va aliar a Argos, Mantinea i Èlide. Els argius van atacar Epidaure, i el govern espartà va enviar un exèrcit en ajut de la ciutat dirigit per Agis, exèrcit format per espartans i altres Lacedemonis. Agis es va establir a Leuctres, sense que es conegui el motiu, ja que Tucídides no l'esmenta, però de ben segur com a forma de distreure als aliats del atac d'Epidaur. Essent a Leuctres Agis va rebre mals auguris i es va retirar. Però després va retornar quant va saber que els aliats havien iniciat una expedició a la final del mes sagrat del festival de Carnea i quan els argius van tornar a atacar Epidaur. Llavors Agis va atacar la ciutat fronterera de Carys, però es va retirar altre cop per considerar de mal auguri l'aspecte dels morts.

A la primavera següent (418 aC) va marxar amb l'exèrcit lacedemoni contra l'Argòlida, que tornava a atacar Epidaur. Amb una audaç maniobra va interceptar als argius i va col·locar avantatjosament el seu exèrcit entre els argius i la ciutat. Però quant la batalla anava a començar, el general argiu Tliràsilos, i un personatge anomenat Alcifron, es van presentar a Agis i li van demanar una treva de quatre mesos; Agis, per motius desconeguts, la va concedir i al tornar a Esparta seguidament fou severament censurat especialment després que Argos va aprofitar la retirada espartana i va ocupar ràpidament Orcomen (Beòcia). Fins i tot es va proposar deposar a la casa dels Euripòntides i fer-li pagar una multa de cent mil dracmes, i es va discutir d'establir un consell de guerra de deu membres (tots espartans) sense els quals cap exèrcit podria sortir de la ciutat. Però tot i axó res es va fer, ja que el partit oligàrquic va prendre el poder a Argos i Agis va justificar així la seva actitud.

Poc després arribaren notícies de Tegea, que demanava socors immediats, ja que si no era auxiliada el partit pro-espartà de la ciutat seria expulsat. El govern espartà va enviar un exèrcit sota la direcció d'Agis, que va entrar a Tegea i va garantir la posició del govern local aliat d'Esparta. De allí Agis va anar a Mantinea on va derrotar a les forces de la ciutat i d'Atenes en una batalla considerable (418 aC). Després de la batalla, Argos fou teatre d'una revolució on el partit oligàrquic favorable a Esparta fou enderrocat pels demòcrates partidaris de l'aliança atenenca. Agis fou enviat a la ciutat però no va poder restaurar als oligarques si bé va poder destruir les muralles, i va ocupar Hysis (417 aC).

Els anys 416, 415 i 414 aC foren de certa tranquil·litat pel rei ocupat pels afers corrents. El 413 aC Agis fou enviat al front d'un exèrcit contra l'Àtica. Va envair aquesta regió i es va fortificar a Decèlia, un llogaret a un turó a uns 25 km al nord d'Atenes. Des allí Agis es va dedicar a atacar tota la regió de la que només les ciutats ben emmurallades com Atenes, Pireu, Salamina i Eleusis, es podien defensar; això va provocar una greu crisi econòmica a Atenes i fins a vint mil esclaus van fugir. Al hivern del mateix any, davant les notícies de la gran derrota atenenca en la seva expedició a Sicília, se'n va anar cap al nord amb el propòsit de recaptar contribucions entre els aliats per construir una flota, mentre mantenia el seu quarter a Decèlia on va rebre ambaixades d'aliats d'Atenes que planejaven separar-se de l'aliança, dels beocis i dels aliats d'Esparta. Sembla que va romandre a aquesta posició fins al final de la guerra.

El 411 aC els oligarques van prendre el poder a Atenes, i es va establir el Consell dels Quatre-cents. Però Agis no sembla que voles respectar als oligarques, però va fer un atac a la ciutat d'Atenes durant la seva administració, atac que no va reeixir. L'estiu del 410 aC es va acordar la pau que imposava el respecte a les posicions de cada bàndol en aquell moment, amb la notable excepció de Decèlia, que els espartans havien d'abandonar, i de Pylos i Citera, que serien abandonades pels atenencs. La tendència democràtica - bel·licista es va imposar a Atenes i la guerra va tornar a començar.

El 401 aC li fou confiat el comandament de la guerra contra Èlide. Les operacions van durar tres anys i el 398 aC els elians van demanar la pau. Va fer la tornada passant per Delfos, i pel camí es va posar malalt a Arcàdia, i tot just va poder tornar a Esparta i va morir al poc d'arribar. El seu fill Leotíquides l'havia de succeir però fou exclòs del tron per Agesilau II, fill de Arquidam II i germanastre d'Agis II, perquè se sospitava de la seva legitimat, i fou el mateix Agesilau II el que fou proclamat rei. La dona d'Agis, la reina Timea, havia tingut relacions amb l'exiliat atenenc Alcibíades, que foren conegudes per Agis el qual va ordenar a Astíoc de matar-lo però Alcibíades se'n va assabentar (potser per la mateixa reina) i va fugir a temps. De resultes d'aquest fet el fill Leotòquides fou considerat sospitós de no ser del rei Agis.