Aglaophyton major

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aglaophyton)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aglaophyton major
Devonià inferior
Reconstrucció d Aglaophyton, amb eixos bifurcats, esporanfis terminals i rizoides.
Reconstrucció d Aglaophyton, amb eixos bifurcats, esporanfis terminals i rizoides.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: No especificat
Classe: No especificat
Ordre: No especificat
Família: No especificat
Gènere: Aglaophyton
Espècie: ''A. major''
Nom binomial
Aglaophyton major
Sinònims

Rhynia major

Aglaophyton major va ser la primera generació esporòfita de plantes diplohaplòntiques, pre-vasculars , axials, amb espores lliures al principi del Devonià que tenien característiques anatòmiques intermèdies entre les molses briòfits i les plantes vasculars o traqueòfites.

A. major va ser descrit per Kidston i Lang el 1920 com una nova espècie Rhynia major.[1] L'espècie es coneix només pel jaciment de Rhynie a Aberdeenshire, Escòcia, on crixia en fonts termals riques en silicats associada a plantes vasculars com Rhynia gwynne-vaughanii representativa dels antecedents de les plantes vasculars modernes i Asteroxylon mackei, antecedents de les molses Lycopsida

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aglaophyton major

Les tiges d' Aglaophyton eren de secció transversal arrodonida, suaus, sense espines i de 6mm de diàmetre. Kidston i Lang [1]interpretaren que la planta crixia recta, fins a uns 50cm d'alçada, però Edwards[2] va reinterpretar que estaven prostrades i baixes. Les espores sembla que eren meioespores, producte de divisió meiòtica i així la planta seria esporòfita diploide. Edwards va consideraar que no era una planta vascular i va canviar el nom a Aglaophyton major.

Aglaophyton és entre les primeres plantes que s'ha vist que tenien relació amb els fongs mycorrhizal,[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 R. Kidston and W.H. Lang (1920) On Old Red Sandstone plants showing structure from the Rhynie chert bed, Aberdeenshire. Part II. Additional notes on Rhynia major n. sp. and Hornea lignieri n.g, n. sp. Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 52, 603-627.
  2. D.S. Edwards (1986) Aglaophyton major, a non-vascular land-plant from the Devonian Rhynie chert. Botanical Journal of the Linnean Society, 93- 173-204.
  3. Remy W, Taylor TN, Hass H, Kerp H. «4 hundred million year old vesicular-arbuscular mycorrhizae». Proc. National Academy of Sciences, vol. 91, 1994, pàg. 11841–11843. DOI: 10.1073/pnas.91.25.11841.