Aglutinant (pintura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un aglutinant és una substància desenvolupada per a utilitzar-la barrejada amb pigment i produir així una Pintura. La denominació aglutinant s'utilitza per a pintures artístiques; mentre que el terme "base" s'utilitza per als aglutinants utilitzats en màquines dispensadores de color.[1]

Els aglutinants es poden definir com substàncies que s'adhereixen al pigment i el mantenen fixat a un suport.[2] A l'època clàssica, per exemple, s'ha utilitzat com a aglutinant l'ou, la cera, el betum i fins i tot la mel.[3] Altres aglutinants poden ser la resina de pi cuita amb oli[4] o bé el tremp d'ou, una tècnica molt habitual a l'edat mitjana i en època moderna,[5] quan progressivament fou substituït per la l'oli.[6]

Els aglutinants acostumen a ser de dos tipus, segons el seu origen: animals o vegetals: els primers normalment s'obtenen bullint peülles, ossos o pell d'animals per després mesclar el residu gelatinós que s'obté amb aigua i pigments; mentre que els segons d'obtenen a partir de gomes adhesives naturals presents a les plantes, com la goma aràbiga.[7]

Segons llur composició les pintures resultants es poden catalogar com pintures d'assecat físic i pintures d'assecat físic-químic. Les primeres s'assequen quan els dissolvents de l'aglutinant s'evaporen, per exemple, les laques de nitrocel·lulosa (la laca d'ungles és un bon exemple). Les segones, a part de l'evaporació dels dissolvents, es dóna una reacció química,amb l'oxigen de l'aire que per oxidació uneix cadenes amb una polimerització que fa augmentar la seva longitud (i el seu pes molecular) fins a esdevenir un sòlid (vernís o pintura).

Diferent és el cas de les pintures de dos components, en les quals la pintura base reacciona amb un enduriment orto.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 de novembre de 2014]. 
  2. Arthur Williams. The sculpture reference illustrated: contemporary techniques, terms, tools, materials, and sculpture. Sculpture Books, 2005, p. 40 [Consulta: 17 gener 2012]. 
  3. Janet Burnett Grossman. Looking at Greek and Roman sculpture in stone: a guide to terms, styles, and techniques. Getty Publications, 2003, p. 18 [Consulta: 17 gener 2012]. 
  4. «LO Alkyd». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  5. Collector's Guide. WingSpread, 1995, p. 109 [Consulta: 17 gener 2012]. 
  6. Tim Bruckner, Zach Oat, and Ruben Procopio. Pop Sculpture: How to Create Action Figures and Collectible Statues. Random House Digital, 2010, p. 37 [Consulta: 17 gener 2012]. 
  7. Oppi Untracht. Jewelry concepts and technology. Random House Digital, 1982, p. 351 [Consulta: 17 gener 2012].